Entrevista a Pep Gimeno “Botifarra”, guardonat enguany per la l’Associació Cultural Falla Malva d’Alzira

Viernes, 31 de enero de 2014 | e6d.es
• Els riberencs tindran l’oportunitat de gaudir este diumenge amb les cançons tradicionals d’este ‘cantaor’ popular

L’Associació Cultural Falla Malva d’Alzira distingirà enguany a Pep Gimeno Montell “Botifarra'”amb el Guardó d’Or per la seua gran trajectòria musical en la que ha anat recuperant els cants populars valencians des de que començà a cantar pels carrers de Xàtiva amb 15 anys i a investigar entre la gent de les comarques centrals valencianes, entre els vells ‘cantaors’ i ‘cantaores’, per enregistrar en cintes de casette cançons que havien cantant sempre convertint en èxits moderns melodies i lletres que entonaven fa cent anys els nostres avantpassats. I, també, per la seua vessant humana.
L'acte de lliurament del Guardó d'Or es durà a terme el diumenge 2 de febrer de 2014, a les 12 hores, en el saló d’actes de l’IES José María Parra d’Alzira, dins dels actes programats en la XXII Setmana Cultural de l’Associació Cultural Falla Malva.
 
Pep Gimeno “Botifarra”
Josep Gimeno Montell, cantaor de Xàtiva, de malnom "Botifarra" és una de les veus més netes i clares dins del panorama folk valencià dels últims anys.
Naix en el barri de la Jueria de Xàtiva en 1961. Rebesnét, besnét, nét i fill de "Botifarra", des de molt jove comença a sentir com a seus els cants de la seua comarca, cantats per la seua àvia Otilia Borredà, originària de Benigànim.
Comença la seua marxa com cantaor en el grup Sarau de La Costera, amb el qual grava un disc en 1985 anomenat "Balls i cançons de La Costera", que suposa una fita en la música tradicional valenciana per la seua qualitat. En el grup Sarau coneix a la seua inseparable Lola Tortosa "la de la Torre", una cantaora amb una veu potent i càlida amb la qual forma parella artística fins avui.
A partir d'ací, s'interessa per la recuperació de les músiques de transmissió oral visitant pobles de la seua comarca, parlant amb ancians que recordaven melodies, lletres i romanços, recopilant tota aqueixa informació i donant-li forma juntament amb músics i ballaors fins a recuperar peces ja pràcticament oblidades.
Botifarra es ja reconegut com un dels cantaors més carismàtics dins de la música popular valenciana, pel seu caràcter afable i per la seua defensa de les nostres tradicions. Ha col·laborat amb Obrint Pas, Verdcel, Ovidi Twins, Néstor Mont, Emili Someño, Feliu Ventura, Spanish Brass, Quico el Celio el noi i el mut de Ferreries i un llarg etc., deixant registrat el seu meravellós timbre de veu en cadascuna de les seues col·laboracions.
L'any 2006 va fer el seu primer disc en solitari titulat "Si em pose a cantar cançons". En el 2009 s'edita el seu segon disc," te’n cantés mes de mil", del que es venen més de 8000 còpies. En el 2011 grava al costat del grup català Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries el tercer disc de Pep, "La Barraca". El quart disc de Botifarra, gravat en 2012 és "Botifarra a banda" on uneix els dos universos musicals valencians per excel·lència, la banda de música i la rondalla tradicional de corda.
De Botifarra s'ha escrit molt últimament, Josep Vicent Frechina, musicòleg i crític musical diu: si hi ha una manera de cantar a la nostra terra que irradia com ninguna altra autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i valenciania en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra. La seua veu sona a horta i a secà, a sèquia i a bancal, a nit d’agost i meló d’Alger. Quan canta Pep, callen les xitxarres, s’aturen els ventijols i tothom escolta atònit el seu cant espontani, planer, que apaivaga l’aspror de la terra i les basques de l’oratge.
La veu de Pep ens somou alguna cosa ben endins, ens sacseja i ens desperta la memòria col·lectiva i ens fa sentir-nos-en profundament identificats.
Estem molt acostumats a veure Pep abillat amb roba de batalla, cantant jotes i fandangos damunt un entaulat, animant una nit d’albades o convertint en inoblidable una sobretaula. Pep es una persona que llueix tot endiumenjat! Fa el mateix efecte que un carrer engalanat per a la festa major amb enramades de murta i baladre i banderoles penjant de vora a vora.
Així és ara el cant de Pep: una cosa extraordinària, amarada de perfum i llampant de coloraines. Tan natural i tan genuí com sempre; més bonic que mai.
Miguel Á. Martínez
 
 
 
Entrevista a Pep Gimeno “Botifarra”