No tenia previst escriure cap entrada fins la setmana vinent, però les circumstàncies manen i crec que és obligat que ho faça per demanar disculpes a totes aquelles persones i institucions que s’han vist afectades per una interpretació totalment errònia del fets.
Ahir, i després d’estar des del divendres esbrinant què estava passant, enviàrem a les 6 de la vesprada una nota de premsa on denunciàvem el que nosaltres enteníem era un tracte de favor de la Diputació envers un ajuntament –el d’Alzira- en detriment d’altres. Això però no era cert, se’ns havia passat per alt un detall importantíssim, que estava en els pròpia documentació que utilitzàvem i que feia que la nostra interpretació fos totalment desencertada.
La política té això, de vegades tens les evidències davant els nassos però la desconfiança, i per què no dir-ho, fins i tot, la paranoia que de vegades envolten tots els assumptes, et fan desconfiar. Errarem clarament i llençarem acusacions infundades. Millor dit, vaig errar, donat que vaig ser jo qui va elaborar La nota i qui va creure “descobrir” una maniobra rara. El que en sap greu és qui ho ha pagat és el nom de MÉS ALGEMESÍ i indirectament la confiança depositada en mi pels res militants i simpatitzants. Ahir, poc abans de les 12 de la nit, i una vegada descobert l’error, enviàrem una nota de premsa als mitjans comarcals i a la penjàrem a la nostra web  per tal de reconéixer l’error, demanar disculpes i minimitzar les conseqüències de l’error fratal. Pense que era el mínim que podíem fer. Ara  crec que també jo a nivell personal he de demanar disculpes i reconéixer el “mea culpa”. No hi ha excusa possible que em justifique. Per això demane disculpes especialment a la persona sobre la que es llancen les acusacions més greus, el President de la Diputació, als ciutadans d’Alzira i a la seua Alcaldessa, ja  que s’han vist mencionats en el comunicat així com  també  al Partit Popular d’Algemesí al qual igualment qüestionava.
Òbviament aquest ha aprofitat l’ocasió per acusar-nos de manipulador en una nota de premsa –podeu llegir-la ací-. No puc ni dec reprovar que aprofiten l’ocasió per criticar-nos ,perquè en política no es pot desaprofitar cap ocasió. He de dir, però, en defensa nostra que en cap moment intentàrem manipular a l’opinió pública a la qual sempre volem oferir informació i dades fidedignes. La dada que ho canviava tot estava fins i tot en els documents enllaçats. Donat que la nostra intenció no era la de manipular i que en política qualsevol cosa no val, en menys d’un hora d’assabentar-nos de l’error –a mi em pillà conduint- rectificàvem i enviàvem una nota de premsa rectificant l’anterior i disculpant-nos. No obstant això ells poden, òbviament, qualificar la nostra acció conforme estimen oportú i nosaltres ho hem d’acceptar.
Errare humanum est. Se sol dir que la victòria té molts pares però que la derrota és orfe. Jo sóc del pensar contrari:  les victòries han de ser col·lectives i les equivocacions han de ser assumides per algú. Jo assumisc aquesta i per això no puc també més que lamentar haver posat en una situació tan incòmoda aquells periodistes que refiant-se de mi s’han fet amplament ressò del comunicat. I com no demane perdó als companys, militants i simpatitzants de MÉS ALGEMESÍ per no haver estat a l’altura del que esperàvem de mi.  Tot i que he de dir que el comunicat el vaig enviar a tres persones i va tenir dues versions diferents que repetien l’error, he de ser jo qui asumisca les conseqüències. L’error està ahí i l’hem d’afrontar. De fet vaig indicar que la nota de premsa fatal no fos eliminada. Hem taxat el text per demostrar que assumim l’errada, però estarà per sempre a la nostra pàgina web com a testimoni mut de la “clavada de pata”.
Però de l’error hem d’aprendre.
La setmana vinent ens hem de reunir els membres de la Coordinadora i posarè el tema damunt la taula. Mirarem i revisarem el tema de les notes de premsa per veure què podem fer per evitar que açò torne a passar i analitzarem també si cal prendre altres mesures complementàries. No val sols a demanar disculpes; de vegades calen altres gestos i cal assumir les conseqüències del que es fa. Sóc del i pensar que els polítics hem de ser exemplars.
Gràcies a tots per la vostra comprensió.