EU Algemesí presenta una moció per denunciar el tractat de lliure comerç amb els EEUU

Aquest tractat seria la roina de la nostra comarca i del teixit agrari, augmentaria el nombre d’aturats i enfonsaria el xicotet comerç

Des de l’estiu de 2013, la Comissió Europea està negociant amb l’administració nord-americana i el lobby empresarial, sobre l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP), a esquenes de la ciutadania. Existeix un tractat similar, a punt per a  ratificat prompte, entre la Unió Europea i Canadà, l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA). Un dels objectius del TTIP y del CETA és abolir els principals obstacles existents per augmentar els beneficis empresarials.
Si, com estava previst per l’administració de la Unió Europea i Estats Units, el TTIP se signa en 2015, posarà en perill èxits democràtics essencials com les normes, reglaments i estàndards sobre la seguretat dels productes alimentaris i de consum, protecció del medi ambient, biotecnologia i gestió de productes químics tòxics, serveis financers i regulació bancària, regulació sobirana dels serveis, termes de patents farmacèutiques, drets laborals i democràtics i moltes més àrees de política pública.
El CETA i el TTIP també contindrà l’anomenada "solució de controvèrsies entre inversors i Estats" (ISDS) que atorga a les empreses estrangeres el dret a portar als tribunals privats de corporacions els casos que consideren que  redueixen el valor dels seus inversions, desafiant directament les polítiques i accions dels governs.
Estats Units pretén que les empreses puguen denunciar als Estats si aproven una llei que perjudique a l’activitat empresarial que s'hagués aprovat anteriorment. Açò  significaria, donar un nou dret i poder a las multinacionals nord-americans per denunciar  davant un tribunal comercial transatlàntic de nova creació a qualsevol llei o decisió judicial de caràcter social, ambiental o sanitari.
Tal instrument anul•la el sistema judicial en l’àrea econòmica i sols privilegia els interessos de corporacions i mercats financers així com la globalització neoliberal. Els casos famosos d’ISDS inclouen les temptatives de Vattenfall per revertir la decisió d’Alemanya de tancar les seues plantes nuclears, Pino Solitari atacant la prohibició de fracking de Quebec i Philip Morris desafiant les regulacions del tabac en Austràlia i   Uruguai.
Aquest tractat acarrerarà greus prejudicis a les empreses locals que hauran de competir en desavantatge amb les multinacionals nord-americanes.
Però existeix un altre aspecte dels que han transcendit que pot comportar greus perjudicis als governs locals, autonòmics i estatals doncs, una altra de les demandes claus de les patronals en totes les negacions comercials ha estat garantir que la compra pública (contractes de governs locals, autonòmics, estatals) siguen oberts a la competició global, especialment de cara als recents programes econòmics que pretenen  afavorir contractes amb xicotetes empreses locals front a les empreses multinacionals com una via de recolzar les economies locals per recuperar-se de la crisi financera, posant en risc els criteris de recolzament a la compra local o els avanços que es puguen realitzar en matèria de clàusula social o compra ètica.