EU - Alzira ha sol·licitat a la Comissió de Toponímia que trasllade al Plenari de l’Ajuntament, i que aquest aprove, que la ciutat dedique un espai públic, bé de forma col·lectiva i/o individual, als huit alzirenys que van ser empresonats ens els camps d’extermini dels nazis, cinc dels quals van morir en els centres de Mathausen i Buchenwald.
Enguany fa 80 anys que Hitler, poc després d’ocupar la cancelleria el 30 de gener del 1933, ordenà a les SA i a la policia del Reich obrir els primers camps de concentració per als dissidents polítics i que serviren per a les seues pràctiques genocides de distints grups ètnics, els quals s’arribaren a convertir en un dels espais més horrorosos del segle XX.
Després de la guerra civil, uns 14.000 exiliats republicans espanyols acabaren en aquests camps de concentració i d’extermini. D’ells, 700 eren valencians i huit alzirenys. I això amb la complicitat del règim feixista de Franco.
El col·lectiu d’EU-Alzira considera que ha de ser una obligació de les institucions, i és de justícia, reparar i recordar públicament aquelles persones que van ser víctimes d’aquesta cruel persecució, a causa de les seues idees polítiques i per defensar la democràcia.