Gracia Giménez Celda, l'única centenària d'Almussafes

Perruquera de professió, va celebrar les seues deu dècades de vida el passat mes de juliol

Almussafes té entre els seus conciutadans a una dona centenària. El passat 10 de juliol, Gracia Giménez Celda va celebrar la seua longevitat compartint amb tota la seua família la festa del seu cent aniversari de vida. “Activa, extravertida i molt bona cuinera”, tal com explica el seu únic fill, Juan Miguel Asunción, Gràcia va exercir la professió de perruquera en el poble que la va veure nàixer fa deu dècades en el carrer Plantades, com la segona d'un total de nou germans, set dones i dos hòmens. Dos comprimits de gelocatil diaris, l'única recepta mèdica que requerix esta veïna d'Almussafes, dotada d'una forta genètica que la manté amb una salut de ferro, encara que amb els típics lapsus mentals generats per l'edat.
Filla de Pascual, llaurador, i de Matilde, ama de casa, l'energia va ser des dels seus primers anys de vida la seua senya d'identitat. “El seu iaio patern Pascual la deia afectuosament La cabra salvatge per eixe motiu”, compte el seu fill, nascut del seu matrimoni l'any 1942 amb Batiste Asunción, barber de Benifaió, en l'església parroquial de Sant Bertoméu d'Almussafes. A pesar de les dificultats de l'època, el matrimoni va poder celebrar el seu viatge de noces, encara que este tan sols durara una única nit allotjats en un xicotet hotel del carrer Sant Vicent de la capital del Túria.
És a la volta i residint ja en una vivenda del número 26 del carrer Major d'Almussafes, quan Gracia decidix llançar-se al món laboral, muntant una perruqueria en la seua pròpia casa, “encara que prèviament es forma en una acadèmia de València”, recorda Juan Miguel, el seu primer i únic fill nascut l'any 1947, qui la definix com “una dona moderna i avançada al seu temps”. De fet, en el negoci que va regentar fins a l'any 1955 no va dubtar a adquirir un dels primers aparells per a fer permanents.
La genètica és una de les causes de la seua longevitat, una característica heretada de sa mare, difunta amb 96 anys, “encara que no es tracta de l'única, ja que la seua cuidada alimentació basada en la dieta mediterrània ha sigut sempre un dels seus credos”. “Físicament està perfecta i prova d'això l'última analítica de sang que li vam fer”, comenta el seu fill, qui recorda que fins fa poc més d'un any, es reunia tots els dies amb les seues amigues i conegudes en el parc Central, encara que la ruptura del maluc i posterior intervenció quirúrgica a què es va sotmetre als 98 anys, “ha limitat considerablement la seua psicomotricitat i eixe fet li impedix eixir de casa, en l'actualitat”.
Gràcia ha disfrutat d'una existència plena i feliç, compartida amb el seu marit Batiste durant 57 anys i fins al moment de la seua defunció l'any 1999, a qui va despedir sense soltar-li la mà fins al seu últim alé. “Van ser un matrimoni exemplar, que van saber educar-me des del respecte i la convivència. De fet, no recorde cap discussió entre ells”.
El passat 18 de juliol, Gràcia va reunir en sa casa tota la seua família, el seu fill, la seua nora, la seua néta Sonia, desplaçada des de Suïssa, i el seu nét Juan Bautista, des d'Anglaterra. Els seus dos besnéts, Isaac i Sara, també la van acompanyar en una entranyable jornada, “en la que inclús va degustar una porció del seu pastís d'aniversari”. L'Ajuntament d'Almussafes, a través de la regidoria de la Tercera Edad, també va voler homenatjar-la, fent-li entrega d'una placa commemorativa en homenatge a la seua llarga vida.