L’Ajuntament de Guadassuar pren com a seua la intenció d’aprofitar els 54 kilòmetres de la Via de Servei de la Séquia Reial del Xúquer per crear la Ruta de l’Aigua. Promourà la participació pública, facilitant la seua adhesió a aquest projecte a totes les associacions culturals, esportives, ecologistes i de participació ciutadana que ho estimen oportú per considerar com a estratègica la seua privilegiada situació geogràfica respecte a la Séquia Reial del Xúquer i la comarca de La Ribera.
L’Ajuntament de Guadassuar sol•licitarà finançament prioritari a diferents entitats, com la Fundació Trinidad Alfonso, Junta Local de Reg, Les Mancomunitats de la Ribera Alta i Baixa, Mancomunitat de l’Horta Sud, Ajuntament de València, Les Corts Valencianes, Diputació Provincial de Medi Ambient de València, Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (Direcció General de l’Aigua) de qui depén i, per últim, a les Institucions Europees .
S’han iniciat el tràmits per considerar “Bé de Rellevància Local” el conjunt dels Béns Patrimonials de Tecnologia Hidràulica de la Séquia Reial del Xúquer al terme de Guadassuar inventariats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i catalogats d’Interés pel seu caràcter històric.
També instarà oficialment la seua preservació, restauració i dignificació per a la memòria col•lectiva. En especial, el Cano, la seua Casa de Comportes i el seu entorn natural al costat del Riu Magre.

Cano de Guadassuar
L’obra conjunta del cano consta d’una casa de comportes en terme de Guadassuar, just abans d’arribar al riu, la conducció subterrània amb dos respiradors solament i l’eixida d’aigua, en terme d’Algemesí. La casa de comportes s’ubica sobre el caixer de la séquia i és un edifici de planta rectangular, disposat de forma transversal. És una construcció molt senzilla, on només destaquen les reixes de la façana principal. Aquesta casa era habitada pel canero, la persona encarregada de vigilar el cano.
L’entrada del caixer en el túnel està reforçada per una arcada de pedra (carreus) i, davant, una reixa evita l’entrada de materials que poden obstruir la circulació de l’aigua en el túnel. L’eixida, excavada en la terra, és una sòlida construcció de maçoneria i rajoles, amb una amplària de 2’80 m, mentre que les parets laterals s’eleven cap amunt i es reforcen amb arcs transversals d’unió per tal d’aguantar la pressió de l’aigua.
En efecte, el cano és una obra d’enginyeria de 155 metres, d’argamassa i pedra, que facilita la circulació de l’aigua. Segons R. Tasso “no es sino un gran sifón, por el que discurren las aguas de la Acequia Real, para atravesar el río Magro o rambla de Algemesí, de 155 metros de longitud, 2’10 metros de anchura y una altura hasta la bóveda de más de 2’50 metros. Es obra de mucha antigüedad y gran solidez, siendo capaz de una dotación de 22 metros por segundo”.
El 1975 es va construir un nou cano de formigó, format per una canal de ciment armat, reforçada amb acer, de 147 m de longitud, 2’50 de llum, amb un pressupost de 13 milions de pessetes, per facilitar millor el rec i evitar perills en el futur. Consta d’una rampa en descens prolongat que supera la meitat del traçat subterrani, per elevar-se després mitjançant una altra rampa més curta i eixir de nou a la superfície. Discorre en paral•lel a l’antic cano, fent una suau corba abans d’entrar al caixer, a pocs metres de l’antiga eixida.