Hui s'inaugura a Algemesí l'exposició fotogràfica de Ximo Bueno a benefici dels camps de refugiats

En el Museu Valencià de la Festa, a les 12.30 hores

La col•lecció que es presenta és una humil manera de col•laborar amb les necessitats dels refugiats que fugint de guerra, misèria i violència es troben a les portes de la “mare” Europa, I es poden adquirir les fotos a benefici de “Refugia’l” Associació d’Algemesí d’ajuda al refugiat. “Espais”, segons el seu autor, és un xicotet homenatge a la gent que dona vida a diferents llocs d’Algemesí.
Pot semblar normal gaudir d’un concert, participar en la processó de la Mare de Déu o presenciar una correguda de bous a la plaça Major, però si veiem juntes les diferents cares d’aquest lloc singular és segur que notarem que no és tan “natural” com sembla, quan anem vivint els seus diferents “ambients” al llarg de l’any. Darrere de cada una d’aquestes cares de la plaça hi ha un grapat de gent que les fa possible. Va per ells aquesta exposició!
Sóc dels que opinen que sense la geografia humana, les altres geografies quedarien buides, tornant-se paisatges d’absència.
Una xicoteta llibreria és el lloc on ens serveixen aquell llibre desitjat, però quan a més podem escoltar concerts íntims o gaudir de la poesia o la narració dels llavis dels creadors, allò ja no és una botiga, o millor... és quelcom més que una botiga, passa a tindre una càrrega humana que li dona caliu a la cultura, una “cultura” així, en minúscula, propera, íntima, que naix en nosaltres lluny de tota pompa.
Per sort a hores d’ara aquest poble està farcit d’aquest bosc cultural del que a penes us mostrem uns exemplars, el Museu Valencià de la Festa, La Casa Cantonera, el Teatre Municipal... en veure aquesta mostra tant de bo us anime a descobrir els llocs on cada grup gaudeix oferint el que li agrada i sap fer, es tracte de muixeranguers, fotoaficionats, pescadors o d’alpinistes, som un poble que li agrada compartir i que t’espera.
I encara que sense la gent tot s’empobreix, també he volgut deixar algun pessic de la geografia urbana que m’acompanya en la meua particular “ruta del colesterol” i que pel que siga, m'aproxima a la història més o menys llunyana, records d'èpoques viscudes o d'altres que solament amb les meues arrels compartisc. El monument al Llaurador obra de l’estimat Leonardo Borràs m’evoca la carta que llegiren a un plenari del primer Ajuntament de la restablerta democràcia en la que un xiquet demanava que la important figura del llaurador gaudira del reconeixement que tenien altres il•lustres personatges. Així, entre companyies i soledats, naix Espais, una col•lecció que pretén ser la porta oberta a tots els espais culturals, festers, esportius... que donen vida, que fan poble.