Humana Fundació Poble per a Poble, organització que des de 1987 promou la protecció del medi ambient a través de la reutilització de tèxtil i du a terme programes de cooperació al desenrotllament en África, Amèrica Llatina i Àsia així com de suport local a Espanya, ha recuperat 29.262 kg de tèxtil usat a Almussafes en 2018.
Estes donacions equivalen a 60.500 prendes recuperades que tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge. Procedixen dels contenidors on es deposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de llar que ja no s'utilitzen per a donar-los una segona vida. El servici d'arreplega del tèxtil és gratuït i amb un estalvi important en els gastos de recollida i i tractament de residus sòlids urbans.
“Des d'Humana aplaudim la labor dels municipis que promouen la recollida selectiva de tèxtil”, valora Salvador Palacios, responsable de l'àrea d'Arreplega d'Humana a la Comunitat Valenciana, “i insistim en la importància d'impulsar un model de gestió sostenible que prioritze el component social per damunt del mercantil”. En tot cas, “tots els agents implicats hem de redoblar els esforços per a augmentar les xifres de recollida selectiva, no sols per a respectar l'objectiu imposat per Brussel•les sinó per a potenciar el benefici ambiental i social de la roba usada”, afig.
I és que a Espanya només una de cada 10 prendes que ja no volem té una nova vida. La ciutadania rebutja anualment un milió de tones de tèxtil, però només el 10% s'arreplega selectivament per un gestor autoritzat per a promoure la seua reutilització o reciclatge. Estes xifres es troben molt lluny del 55% fixat per la Unió Europea (UE) per a l'any que ve per a reciclar els residus municipals i inclús la Comissió Europea ha advertit a Espanya i a 13 països més de que corre el risc de no complir este objectiu.
Després de l'orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartó, i el vidre, el residu tèxtil és la quinta fracció que més es generen i la que presenta el percentatge de valoració més alt, per damunt del 90%. D'ací la importància de conscienciar tots els agents socials i a la ciutadania de la necessitat de la recollida selectiva. El motiu per a l'optimisme és la importància creixent de l'economia circular, que definix els residus com a recursos, i que en 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil serà obligatòria en tots els estats membres de la UE, una competència que és municipal.
“Cada any enfortim el nostre compromís amb la ciutadania, basat en la transparència de la gestió, la traçabilitat del residu gràcies a estrictes mecanismes de control i la confiança en què les donacions es convertixen en recursos per als nostres fins socials”, assegura Salvador Palacios, “el nostre model funciona perquè apostem per un model circular per al tèxtil, per la inserció soci laboral, generem ocupació i lluitem contra la pobresa per mitjà dels nostres projectes de cooperació al desenrotllament”.

El benefici ambiental
La reutilització i el reciclatge de tèxtil contribuïxen a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Reduïxen els residus en els depòsits controlats i en les plantes incineradoras, per consegüent l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. La Comissió Europea calcula que cada quilo de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l'emissió de 3,169 kg de CO2. Les més de 29 tones arreplegues representen un estalvi de 92 tones de CO2 a l'atmosfera, cosa que el planeta agraïx.

Jerarquia de gestió de residus
Les prendesde roba dipositades en els contenidors d'Humana tenen dos destinacions: el 61% es tracta en alguna de les plantes de preparació per a la reutilització de la Fundació (a Barcelona, Madrid i Granada) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les enamores tractades és:
• El 61% es prepara per a la reutilització: el 15% es destina a les botigues secondhand d'Humana a Espanya i el 46% s'exporta, principalment a África, per a ser venut a preus de mercat i així generar recursos per a la cooperació al desenrotllament.
• El 29% es troba en un estat que no permet el seu reutilització pel que es ven a empreses de reciclatge tèxtil perquè elaboren altres productes com a mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció.
• L'1% són residus impropis (plàstic, cartó, altres) que es posen en mans dels gestors autoritzats corresponents.
• El 9% s'envia a un centre de tractament de residus per a la seua disposició final ja que no es pot reutilitzar ni reciclar ni valorar energèticament.

El benefici social: ocupació verda i cooperació
La gestió sostenible del residu tèxtil reporta dos grans beneficis socials: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana compta amb una plantilla en augment perquè genera una ocupació indefinit per cada 36.000 kg de tèxtil arreplegat.
El segon és l'aportació de recursos a iniciatives socials. Després de més de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'han beneficiat dels programes de desenrotllament en els països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Humana ha destinat més de 30 milions d'euros per a la formació de professors de primària, l'impuls de l'agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions.

Sobre Humana Fundació Poble per a Poble
Humana Fundació Poble per a Poble promou des de 1987 la protecció del medi ambient a través de la reutilització de tèxtil i du a terme programes de cooperació al desenrotllament en África, Amèrica Llatina i Àsia així com de suport local a Espanya. La Fundació du a terme campanyes de sensibilització entorn de la importància de la reutilització i el reciclatge de tèxtil per a la protecció del medi ambient i com a font de recursos per a la cooperació en els països del Sud. Compta amb més de 550 empleats i forma part de la Federació Humana People to People, que agrupa a organitzacions de 30 països.