L’escriptor Joanjo Garcia és el guanyador del XXVII Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira amb El temps és mentida. El XXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Pedro Gómez-Romero per Creadors de futur, el XVII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta l’ha guanyat Francesc Torralba per L’imperi de la incomunicació, mentre que el X Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Mercè Climent per Infinitamant. Tal com ja es va fer públic, el guardonat amb el X Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut Xavier Puchades, per Saqueig; Gemma Lienas ha merescut el XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per La venjança dels panteres negres, i Enric Lluch, autor de Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya, ha estat guardonat amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
Els guanyadors de les diverses modalitats han recollit, la nit del divendres 13 de novembre, el trofeu dissenyat per l’artista Manuel Boix, en el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte ha estat conduït per Carles Alberola, Noèlia Pérez i Josep Zapater, d’Albena Teatre. Hi han assistit 900 persones, entre les quals cal destacar la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, i altres representants de les principals institucions com el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, o el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, a més d’altres líders polítics, representants dels principals sindicats i d’entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat un total de 113 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 65.500 €.

El XXVII Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’ajuntament d’aquesta localitat, ha sigut per a El temps és mentida, de Joanjo Garcia. El protagonista d’aquesta història decideix escriure una novel•la. Convençut que el temps és mentida, que els nostres fantasmes no ens abandonen mai, s’enfronta a les pors infantils i les febleses adultes a través del procés d’escriptura per estirar el fil del passat. El temps és mentida esdevé també una denúncia amarga de la passivitat social davant la violència de gènere.
Joanjo Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i ha exercit com a professor de secundària. L’any 2013 publicà la seua primera novel•la, Quan caminàrem la nit, XXVIII Premi Enric Valor concedit per la Diputació d’Alacant. El 2015 han vist la llum les seues novel•les Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir. Els tres títols formen part de la col•lecció «L’Eclèctica» de Bromera.

Creadors de futur, de Pedro Gómez-Romero, és l’obra guardonada amb el XXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. El descobriment científic o el desenvolupament de noves tecnologies brinden oportunitats de canvis radicals per a la societat. Tot i això, no cal ser premi Nobel per a fer contribucions a la nostra evolució tecnològica, solament cal posseir les ferramentes per a crear futur. Aquest llibre recull un conjunt d’històries que convida a descobrir els mecanismes del mateix descobriment, el vincle entre ciència i tecnologia i els enormes efectes que tenen aquests descobriments científics en la societat.
Pedro Gómez-Romero (Almansa, 1959) és professor i divulgador científic del CSIC a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, ICN2, on dirigeix el grup NEO-Energy (www.neoenergy.cat) i investiga sobre materials per a la conversió i l’emmagatzematge d’energia, nanocompostos híbrids, nanofluids, materials per a bateries de liti, supercondensadors i energia solar. És autor de prop de 200 publicacions en revistes internacionals i de nombrosos articles de divulgació científica. Per la seua tasca divulgadora, ha guanyat diversos premis de prestigi.

El jurat del XVII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit L’imperi de la incomunicació, de Francesc Torralba. Sempre hi ha hagut formes de comunicació grolleres, humiliants i sotmeses a tòpics i prejudicis, però la novetat és que, en l’actualitat, aquesta forma de comunicació és exhibida impunement pels mitjans de comunicació de masses i desperta un gran interés en les audiències. Aquest assaig és un al•legat a favor dels models mediàtics que generen comprensió mútua entre persones i grups socials i contra els que generen llunyania, basats en la vulgaritat. Es tracta d’una reflexió sobre la necessitat de potenciar el pensament, la imaginació i la sensibilitat humanes als mitjans de comunicació.
Francesc Torralba (Barcelona, 1967) alterna l’activitat docent amb l’ofici d’escriure. Ha rebut diferents premis d’assaig i ha publicat més de setanta llibres de filosofia sobre temes molt variats. Publica en diverses revistes especialitzades i també està molt present en els mitjans de comunicació a Catalunya i a l’Estat espanyol; a més, dirigeix la revista Qüestions de Vida Cristiana. És president, entre altres, de l’Observatori d’Ètica d’Aldeas Infantiles SOS, del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i vicepresident de la Societat Hispànica d’Amics de Søren Kierkegaard (SHAK).
Pel que fa al X Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha sigut per a Mercè Climent, per Infinitamant, un poemari estructurat en cinc parts i format per 44 poemes que parla de l’amor en totes les seues vessants: estima, passió, dolor, record, patiment… Una obra que destaca per la sensualitat dels seus poemes amorosos i per l’encert d’uns textos que rememoren records i fets que parlen de coses quotidianes en oposició a totes les amenaces que ens envolten.

Mercè Climent (Alcoi, 1981) és escriptora. Llicenciada en Enginyeria Agrònoma i Filologia Catalana, s’ha dedicat especialment a les lletres. És autora de relats infantils, com ara Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps o La flauta màgica, així com de novel•les i relats curts per a adults. Per la seua obra, ha rebut els premis Universitat de València d’Escriptura de Creació, el Teodor Llorente de Narrativa de la Pobla de Vallbona i el de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida.

D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2015 els veredictes de les quals ja s’havien fet públics: el X Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

El passat 30 d’octubre es féu públic el guanyador del X Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca. El dramaturg, director i guionista Xavier Puchades era designat guanyador amb l’obra Saqueig, una comèdia agredolça sobre la condició humana. Les protagonistes són dues dones, una jove que cuida de l’altra, més major, que viuen juntes a l’últim pis d’un bloc d’apartaments buit a vora mar. Per què la cuida realment? És la seua filla? Les protagonistes amaguen unes biografies inesperades i la proximitat de la mort atraurà fantasmes que posaran en evidència les seues debilitats humanes.
Xavier Puchades (València, 1973) és dramaturg, director d’escena i guionista. Com a dramaturg ha estrenat textos com Terrat, Àcars, Desídia, El mentider o Èxit (abans de les eleccions), i altres de coescrits amb dramaturgs valencians. Ha format part de propostes col•lectives vinculades a un teatre d’urgència com Zero Responsables o Valèntia, i ha treballat amb companyies valencianes com Bambalina, Copia Izquierda, Dársena, Lupa Teatre, La Coja Danza, etc. Actualment, té la seua companyia pròpia, teatrencompanyia. Ha desenvolupat la seua tasca com a guionista en diferents formats de ficció televisiva per a TV3, RTVV, TVE o IB3.

El veredicte del XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 6 de novembre. La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas, va obtenir el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. La venjança dels panteres negres presenta el relat de quatre personatges ben diversos que, a poc a poc, van enllaçant les seues històries. Òscar és un adolescent sense massa perspectiva de futur ni il•lusió. En canvi, Baldo, el líder dels Black Panthers, és violent i seductor, i té un objectiu clar: carregar-se Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliara davant dels seus. Ara, Daniel ha tornat a la ciutat. Qui el trobarà primer, l’inspector López o «els panteres»?
Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és autora de més de noranta títols per a tots els públics, com ara Vol nocturn o El final del joc, per a adults; El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota, Bitllet d’anada i de tornada o El rastre brillant del cargol, pel que fa als joves, o les sèries Emi i Max, La Tribu de Camelot o La fada Menta, per als més menuts. La seua obra, traduïda a deu llengües, ha sigut distingida amb els premis Andròmina de Narrativa, el de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el de la Unesco per a la tolerància i la Menció d’Honor de l’IBBY (The International Board on Books for Young People), entre altres.
El jurat d’aquesta modalitat va escollir també com a finalista l’obra El tresor de Karim, de Jesús Mollà, un relat que ens transporta al Mediterrani a les acaballes del segle XVI.

Pel que fa al XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 €, Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya, d’Enric Lluch, ha sigut l’obra guanyadora. Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalés que viu en un molí abandonat. Ben prompte s’adonen que la manera de sobreviure del jove guarda poca relació amb el que diuen alguns adults i decideixen ajudar-lo. Els dos xiquets viuran la realitat més crua a la qual s’enfronten Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n per no tenir la documentació. Abans, però, Modu els regalarà a cadascú una flauta de canya, capaç de destil•lar una música extraordinària, i una pedra preciosa amb grans poders.
Enric Lluch (Algemesí, 1949) és autor d’un centenar de llibres, la major part dedicats als infants i joves. La seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Barcanova, el Joan Amades, el Far de Cullera, el Samaruc, el de la Crítica de l’IIFV, el Ciutat de Sagunt o el Ciutat de Torrent. Va rebre el I Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat i ara, vint anys després, ha estat distingit amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
D’altra banda, el jurat ha declarat com a finalista de la modalitat infantil l’obra El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá, una novel•la que barreja humor, aventures i ciència-ficció.