Juan Carlos Forner presenta un exposició a Algemesí que combina avantguarda i solidaritat

Martes, 29 de octubre de 2019 | e6d.es
• La mostra “Màcula Magna” estarà oberta a la Sala d’Exposicions Municipal fins el 3 de desembre

._000688

._000695
La Sala d’Exposicions Municipal d’Algemesí acull fins el 3 de desembre l’exposició «Màcula magna» de Joan Carles Forner, Jugador de pintura, on la natura líquida del pigment dona forma a les obres. Forner vol dotar les seues formes abstractes d’un contingut i una missió en la societat, que a més són solidàries, ja que la meitat del seu preu es destina a l’Associació contra el Càncer d’Algemesí. D’aquesta forma, Forner uneix art i solidaritat i ens convida a submergir-nos en el seu món de colors, textures, taques, pegats, líquids..., en els quals hi ha molta veritat, art, ciència i compromís.
En «Màcula magna» radicalitza la valoració matèrica de la pintura, explorant les qualitats fluides i formatives del pigment en si. Com diu el seu comissari, Àlex Villar, «Forner es troba en un punt àlgid de la investigació sobre les possibilitats estètiques del material pictòric més enllà del format bidimensional. És per això que ha triat la nostra sala, per a una posada en escena que explora els límits de la percepció, combinant realitat i imatge virtual amb la col•laboració de l’artista visual Óscar Vázquez».
Forner insisteix en la necessitat de transgredir la pintura com a matèria, concepte i tècnica. I ho fa sense pretensions teòriques, des de la pràctica, des de la investigació constant, des del contacte incansable amb el pigment i els seus components. Per això s’autoanomena «jugador de pintura», subratllant l’aparent caràcter lúdic del seu procés i la seua actitud àcrata enfront de la consideració tradicional de pintor. Des del principi va substituir la paleta i els pinzells pels pots de pintura plàstica i de resina que són la matèria primera de tota la seua producció.
 En«Màcula magna» la taca i la brotxada aconsegueixen la llibertat, la no supeditació a un medi, fins a alçar-se amb una condició icònica en què veiem ressons de l’abstracció postpictòrica, i fins i tot fa l’ullet a Lichtenstein, en un continu joc de pintura, atzar i mètode.
Ajuntament d'Algemesí