No fer els ulls grossos davant el masclisme i tindre la valentia d'assenyalar tots i cadascun d'aquells comportaments col•lectius i individuals que atempten contra la dignitat i la igualtat de les dones. La implicació social en la lluita contra esta xacra, més enllà de les víctimes, és una de les principals conclusions de la taula redona celebrada ahir a Cullera amb participació de representants de la judicatura, la política i el periodisme. En la taula convocada per la regidoria d'Igualtat s'analitzaren les estratègies que han de desenvolupar-se en els pròxims anys amb la mirada posada en l'erradicació.
La regidora delegada de l'àrea, Francesca Ortiz, va ser l'encarregada de moderar el debat en el qual el públic va intercanviar parers amb el magistrat del jutjat nombre 4 de Sueca, José Luis Mendoza; Rosa Guiralt, fiscal cap de la Fiscalia de València de Violència de Gènere; María Such, directora general de l'Institut Valencià de les Dones i la periodista i coautora del Manual d'estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació, Anna Gimeno.

---

Celebra tus comidas y cenas navideñas más especiales en Camelot Sueca          
De empresa, día de Navidad, 26 de diciembre, Nochevieja y día de Reyes. Reserva aquí ._000574

---

La corresponsabilitat social és clau perquè el masclisme isca de les estructures de poder i de les entranyes socials. En eixe sentit, es va apuntar que sense una conscienciació col•lectiva serà difícil poder canviar patrons de comportament i models en els quals la figura femenina sempre apareix subjugada a l'home.
Un altre dels aspectes en el qual van coincidir els ponents fou la necessitat que no es carregue tota la responsabilitat del procés a la víctima. «Li demanem a la víctima que denuncie o que se'n vaja de casa, en canvi al maltractador no li exigim res. Solament el controlem amb una polsera mentre va lliure», va denunciar María Such. En relació amb açò, va anunciar polítiques per a descarregar de certes responsabilitats a les dones maltractades.
També es va posar l'accent en el suport psicològic. Els efectes de la violència masclista poden durar tota la vida fins i tot quan esta ja no s'exercix directament. «Hi ha dones que necessiten un tractament psicològic per a tota la vida», es va apuntar des del departament de Serveis Socials de Cullera, per la qual cosa el suport en resulta fonamental.
La necessitat de més recursos també va eixir a relluir. Sobre este tema, Such també va explicar que el Consell treballa a reforçar les plantilles d'Igualtat dels ajuntaments amb més personal especialitzat que contribuïsca a la conscienciació social enfront del masclisme, treballant de forma transversal amb els diferents sectors socials.

Responsabilitat mediàtica
La comunicadora Anna Gimeno fou crítica amb el comportament dels mitjans de comunicació en relació al tractament de la dona i de la violència masclista. «Encara transmeten una imatge estereotipada», va advertir. Entre altres aspectes, lamentà que encara es considere com a fonts autoritzades a l'entorn veïnal de les víctimes. «Què va a dir un veí sobre el maltractador? Normalment, que era una 'bona persona', la qual cosa relativitza l'acció del maltractament o l'assassinat. Cal acudir a fonts expertes en violència masclista», va recalcar.
Així mateix, va deplorar informacions en les quals s'al•ludix als motius que van causar l'agressió. «Un titular no pot dir que la va matar després de dir-li que s'anaven a divorciar perquè, d'alguna manera, establix una relació de causalitat que implícitament justifica el crim», va descriure. L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, fou l'encarregat de donar la benvinguda al debat, en el qual també va haver-hi representació del teixit associatiu local.

Ajuntament de Cullera

 

._000566


._000349