El passat dia 26 de setembre, a petició de MÉS ALGEMESÍ, i gràcies a la intermediació d’Esquerra Republicana, l’eurodiputat d’Aralar, Inaki Irazabalbeitia preguntà per escrit a la Comissió Europea si la solució de fer pagar als ciutadans els costos de substitució de l’aigua contaminada respectava la Directiva Marc Europea. Aquesta consagra, com a principi fonamental de la política hídrica europea, el principi de “qui contamina paga”. A judici de MÉS ALGEMESÍ i de COMPROMÍS PER L’AIGUA la solució adoptada en la Ribera, el Conveni d’Usuaris que promou la Direcció General de l’Aigua i el nou Pla Hidrològic del Xúquer, va precisament en la línia contrària.
Ara el Comissari Europeu de Medi Ambient, el Sr. Potočnik ens dona la raó en la resposta a la nostra pregunta. El Comissari Europeu indica que malgrat el que indica la Direcctiva Marc d’Aigua:
“Es habitual, en su lugar, que esos costes sean trasladados por los suministradores de agua a los hogares y que estos deban pagar por la potabilización del agua. La Comisión está de acuerdo en que, cuando esto ocurre, es verdad que no se tiene debidamente en cuenta el principio de que quien contamina paga.”
Tal i com s’indica, la Comissió està d’acord en que tal solució no respecta el principi de qui contamina paga, principi que considera fonamental. O dit d’altra manera, la solució que ha imposat la Direcció General de l’Aigua és contraria a la normativa europea. Ho diu un Comissari. Així, el Sr. Potočnik fa una advertència seriosa a l’Estat Espanyol indicant que no respectar el que indica l’article 9 de la Directiva Marc pot tenir conseqüències econòmiques negatives. Tal i com explica en la contestació, el respecte del principi de qui contamina paga és “indispensable” per a poder accedir, en el període 2014-2020, al Fons Europeus de Desevolupant de les Regions i al Fons de Cohesió en matèria hídrica.
Deixa ben clar, en la seua contestació, que la política de preus de l’aigua deu ser comunicada a Europa en el context dels Plans Hidrològics, i que quan li arribe el Pla Hidrològic serà examinat, recordant que l’Estat Espanyol ja ha estat condemnat pel Tribunal Europeu (assumpte C-403/11)  per no haver comunicat en el seu moments aquest plans.
La contestació del Comissari Europeu de Medi Ambient és un clar toc d’atenció a la política hídrica del Ministeris i de la Generalitat i una desacreditació en tota regla de la política seguida. En conseqüència caldrà modificar la proposta del Pla de Hidrològic elaborada si una simple pregunta de 20 línies provoca una responta tant contundent del Comissari Europeu. L’advertència és clara per part del Comissari, que ha volgut llençar clarament un avís a navegants: incomplir la normativa europea i en concret l’article 9 pot tenir conseqüències econòmiques, tal i com ja ha tingut el retard en l’elaboració dels plans de conca que li costens molts milions d’euros a l’any.
Es per això que MÉS ALGEMESÍ reclama una rectificació urgent a la Direcció General de l’Aigua per tal que retorne la situació al “punt zero”. S’imposa, per una banda, que la solució no la pague el contribuent, i per un altra que es respecten les prioritats d’ús d’aigua que estableix Europa que indica que la primera és per a ús de boca. Tal i com hem dit en múltiples ocasions, els ciutadans de la Ribera no podem pagar la solució, perquè nosaltres som les víctimes i per això hem de tenir una concessió d’aigua directa, suficient i sense condicionants. MÉS ALGEMESÍ reclama i reclamarà, juntament amb COMPROMÍS PER L’AIGUA, l’anul•lació del Conveni d’Usuaris i el canvi de l’actual concessió-trampa del Pla Hidrològic, portant, si pertoca el tema novament a Europa. Estem contents perquè la màxima autoritat europea ratifica que la nostra argumentació va en la direcció correcta i això en encoratja a seguir en la línia encetada.