La Conselleria de Transició Ecològica ha presentat l’actualització del Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana, que arriba ja a un total de 2.439 i és la comunitat autònoma de tot l’Estat espanyol que més arbres té protegits.
La consellera Navarro, que ha presentat aquesta actualització junt amb el secretari autonòmic de Transició Ecològica, Francisco Candela, i el director general de Medi Natural, Julio Gómez, ha fet valdre “la gran fortuna dels valencians i valencianes de poder incorporar-hi més de 270 arbres nous, que ara estaran més protegits, més cuidats i que formen part del gran catàleg”.
Segons assenyala, aquesta fita “demostra que fem un grandíssim treball d’estudi i conservació, perquè som un territori amb una gran biodiversitat, els arbres que tenim formen part de la vida dels nostres pobles i tenim l’obligació de protegir-los”. “Som líders i referència en tot l’Estat per la gran quantitat d’arbres que atresorem”, ha destacat Navarro.
Aquesta és la cinquena revisió des que es va crear la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana i s’hi han incorporat un total de 271 exemplars nous, la qual cosa suposa un 12 %, respecte a l’última actualització de 2020. El Catàleg d’arbres monumentals i singulars és un document en el qual figuren inscrits tots els arbres i arbredes protegits de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un instrument dinàmic, la informació del qual es revisa i s’amplia periòdicament. Les anteriors revisions van ser en 2012, 2013, 2016 i 2020.
A més, la Conselleria va presentar recentment l’Estratègia de biodiversitat de la Comunitat Valenciana 2030, dins de la qual està alineada la importància dels arbres monumentals com a patrimoni natural viu, clau en la seua pervivència i reservori ambiental i cultural del territori valencià.
Entre d’altres, un dels criteris per a valorar si un arbre és mereixedor de protecció és l’ambiental, en el qual es té en compte la funcionalitat que té l’arbre per a altres espècies d’éssers vius que pot albergar, alguns arbres vells poden ser un ecosistema en si mateixos, servir de refugi o de talaia per a espècies de fauna considerades d’interés. Igualment, els arbres monumentals i singulars no només tenen valor naturalístic, sovint, els exemplars que s’han inclòs en el Catàleg estan lligats al seu simbolisme i interés cultural a escala local.

Espècies més representades
Dels exemplars que s’hi incorporen en aquesta actualització, l’espècie més nombrosa és la garrofera (Ceratonia siliqua), que suma un total de 139 exemplars, tots situats al municipi de Chiva (València). Per darrere, s’incorporen espècies com ara oliveres (Olea europaea) amb 56, i pins blancs (Pinus halepensis) amb 25, entre d’altres.
Quant a les dades totals del Catàleg de 2023, per espècies, la més representada és l’olivera (Olea europaea) amb 660 exemplars, seguida de la palmera datilera (Phoenix dactylifera) amb 254 exemplars, la garrofera (Ceratonia siliqua) amb 246 exemplars, la savina turífera (Juniperus thurifera) amb 246 exemplars i la palmera de ventall mexicana (Whashingtonia robusta) amb 122 exemplars.

València, la província amb més augment
En aquesta última actualització la província que més nombre d’exemplars incorpora al Catàleg és València, gràcies a les aportacions de Chiva, que hi aporta 155 exemplars, i Camporrobles, amb 27 exemplars. A Castelló, les poblacions de Vilanova d’Alcolea, amb 9 exemplars, i Alcalà de Xivert, amb 8 exemplars. Finalment, Alacant, amb 8 exemplars situats a l’Alfàs del Pi.
Tot i això, els arbres monumentals i singulars tenen una distribució molt àmplia i regular pel territori valencià, i en general tenen la capacitat de comportar-se com a illes de biodiversitat, fins i tot en espais de tipus urbà o suburbà, exercint de punts de reserva i disseminació per a multitud d’organismes, i on altres estratègies de conservació no són capaces d’arribar.
A més de les tasques de gestió del Catàleg, la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, a través de l’equip de Patrimoni Arbori del Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal (CIEF), desenvolupa també les tasques de seguiment i conservació dels exemplars, amb l’objectiu de mantindre’n o millorar-ne l’estat.