La I Setmana pel Xúquer a Alzira ha donat a conèixer d’importància del nostre riu

Ningú es pot imaginar París sense el seu riu Sena, ni Roma sense el Tíber, ni Londres sense el Tàmesis, ni Berlin sense l'Spree, ni Moscú sense el Moskva, etc. Pràcticament totes les grans ciutats han nascut a la vora d'un riu mare que els donava aigua, aliments, protecció i fàcil comunicació; després han crescut i s'han convertit en les megalòpolis que són ara envoltant-los i fonent-se amb ells, en una simbiosi que ha permet sobreviure els rius.
Doncs bé, salvant les diferències òbvies, Alzira, capital de la Ribera Alta, també té un riu mare, o pare, i fins i tot va nàixer en una illa fluvial (l'Al-Gèzira àrab, que segurament tenia antecedents ibers), dins d'un meandre molt tancat que el Xúquer acabà tallant per l'oest, on ara està el pont de Ferro, deixant així una llengua de terra rodejada completament per l'aigua. Fins l'any 1967, quan es va soterrar definitivament el riu en tot el meandre, quedant només el curt i recte braç de l'oest; en l'altra part, on estava lHYPERLINK "http://www.elseisdoble.com/vernoticia/3135/alfonso_rovira_recuerda_en_una_charla_el_desaparecido_pont_de_sant_bernat_i_les_germanetes"'HYPERLINK "http://www.elseisdoble.com/vernoticia/3135/alfonso_rovira_recuerda_en_una_charla_el_desaparecido_pont_de_sant_bernat_i_les_germanetes"antic pont de San Bernat, ara tenim els Casilicis de mostra i record.
Allunyar el riu del poble, que s'ha desenvolupat principalment cap a l'est, ha fet que el ciutadans alzirenys s'obliden del Xúquer. I la por al riu els ha allunyat més encara; és cert que el Devastador ha fet mal amb les seues periòdiques avingudes, degudes sobretot al clima mediterrani, però cal entendre que les pèrdues per les inundacions sovint s'han degut més als errors humans i l'urbanisme especulador que al clima o al cabal irregular que tenim, perquè no ha sigut molt racional edificar en les parts més baixes, per exemple en les Basses, o a vora riu, al Tulell, quan tenim la Muntanyeta ben a prop. A més hi ha d'altres factors agreujants, com els que provocaren la Pantanada de 1982: reiterats incendis forestals en les muntanyes de la conca, pèssim funcionament de la presa de Tous, barreres arquitectòniques com l'autopista, etc.
Els alzirenys i molts riberencs s'han acostumat a viure d'esquenes al riu, amb por i recel, i això ha de canviar perquè el riu és molt més beneficiós que perjudicial i si un dia de cada deu o quinze anys se n'ix de mare i ens inunda, tots els altres dies ens dóna l'aigua que necessitem per a conrear i produir els aliments que mengem i exportem; històricament el Xúquer i la nostra agricultura han sigut els motors econòmics de la comarca, que no en va es diu la Ribera del Xúquer. A més, el nostre riu també és avui un referent ecològic, lúdic i educatiu per a tots els riberencs, fins i tot ens dóna aigua per a que puguem beure perquè hem contaminat tant l'aqüífer que els nostres pous ja no són potables...
Ara, a curt termini, és massa tard per a recuperar l'antic meandre però almenys cal salvar el que HYPERLINK "http://www.ivoox.com/mare-terra-la-setmana-pel-xuquer-24-03-2015-audios-mp3_rf_4256196_1.html"queda del riu, oposant-nos a que se li lleve ni una gota d'aigua més com encara pretenen alguns especuladors, perquè en realitat ja li'n falta, de fet alguns dies de l'estiu passat l'aigua no sobrepassava l'Assut de Cullera, la qual cosa volia dir que el seu cabal era zero. Hem de reclamar, doncs, que el Xúquer tinga un cabal ecològic de qualitat i quantitat suficient per assegurar la supervivència de la seua fauna i la flora, perquè el riu no és un simple canal sinó un ecosistema viu i complex.
Per això les organitzacions agrupades en la Mesa del Xúquer hem realitzat una Setmana pel Xúquer del 23 al 28 de març; una setmana que va començar abans amb el Concurs de Cartells, en el qual han participat sis centres educatius de la ciutat, i la muixeranga que feren els companys d'Algemesí baix del Pont de Ferro. Durant la setmana hem desenvolupat les següents activitats:
Exposició de Fotografies, actuals i antigues, sobre el Xúquer i l'Albufera.
Taula Rodona amb els enginyers Enrique Lapuente, que va parlar sobre la greu situació actual del Xúquer i les pitjors perspectives que té amb el Pla Hidrològic, Miguel Ángel Pérez, el qual explicà que l'escalfament global pot reduir el cabal del riu un 20% en la pròxima dècada, i Alfons Domínguez, qui proposà l'Agricultura Ecològica per a recuperar els nostres aqüífers; va moderar Graciela Ferrer, economista i membre de Xúquer Viu.
El divendres férem un passeig a peu pels carrers per on passava el Xúquer: Sants Patrons, Ronda d'Alzira i Lluís Sunyer; observant les restes de muralla que encara queden, algunes dins les cases de la Vila.
Finalment, el dissabte férem la Festa pel Xúquer, lúdica i cultural perquè la cultura i la Natura no estan renyides sinó tot el contrari, els pobles amb més cultura són precisament els que més cuiden la Natura perquè saben que la seua vida depén directament de la bona conservació de la Natura. Començàrem la Festa llegint poemes sobre els rius, amb Josep Antoni i Alba Fluixà que recitaren alguns d'Ibn Hafaja, el poeta medieval alzireny, i d'altres seus; després Armand i Dolors González recitaren en valencià i en àrab el poema “La bellesa del riu”, també d'Ibn Hafaja; seguiren Vicent Camarasa, Maria Calvo i Maria Fernández, aquesta última amb un poema propi. A continuació el Grup de Danses d'Alzira i de la Ribera, acompanyat pels dolçainers de la Colla de les Raboses, varen fer una dansa al mig de la plaça primer i al voltant de la font rodona després; feia tanta calor que pareixia com si si l'estiu haguera començat eixe mateix dia. Entre les dues danses lliuràrem els tres Premis del I Concurs de Cartells Escolars sobre el Xúquer: en el nivell de Primària la guanyadora fou Iris Rosell, del Col·legi Públic Gloria Fuertes, en ESO Ángela Mondéjar, de l'Institut Públic JM Parra i en Batxillerat-Cicles Laura Peris, també de l'Institut JM Parra. I amb la lectura d'un manifest i la foto col·lectiva concloguérem la Festa.
La setmana ha finalitzat però encara queden pendents algunes activitats com les xerrades de Xúquer Viu als centres educatius locals, que no pogueren fer-se abans, i el passeig en bici pels carrers on passava el riu, per a conscienciar també sobre l'escalfament global, que haguérem d'ajornar-lo al mes d'abril perquè el dimarts va diluviar i el dimecres va eixir plovent, són coses que passen amb el nostre imprevisible i irregular clima.
En resum, aquesta ha sigut la I Setmana pel Xúquer, que tornarem a repetir durant els anys venidors, fins que els ciutadans coneguen, estimen i protegisquen el nostre riu, que a hores d'ara pot ser ja l'últim riu valencià que arriba amb aigua a la desembocadura, perquè el Túria, el Palància, el Serpis, etc. es queden secs, morts, quilòmetres abans d'arribar al Mediterrani...

Pedro Domínguez