La millor excusa per a pintar a l'aire lliure a Corbera

Iniciativa organitzada amb motiu de la 29 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, la qual se celebrarà el proper 6 d'abril

Amb la benvinguda d'un got de saborosa orxata, detall d'un orxater local, va començar la primera edició de la Trobada de Pintors i Pintores. Els 12 artistes inscrits en esta primera convocatòria havien de recollir a l'Ajuntament de Corbera els documents que els acreditaven com a participants d'esta iniciativa, organitzada amb motiu de la 29 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, la qual se celebrarà el proper 6 d'abril, en esta població que té de tot un poc: pla i muntanya, marjal i horta, secà i regadiu. Els/les participants, a la porta de la casa la vila, a la plaça major, canviaven impressions amb els organitzadors sobre els millors emplaçaments per realitzar la seua obra pictòrica. Els/les artistes provenien dels pobles del voltant i posseïen tots i totes una llarga experiència acumulada en estos certàmens, fins i tot n'hi havia qui n'havia organitzat un grapat, per mitjà d'una xarxa de contactes, dins la qual es coneixien i continuen coneixent-se tots. Allí estant, es comentava l'aprensió dels pintors amateurs, que assisteixen amb regularitat a alguna escola d'arts o a un taller d'un pintor o pintora professionals, a plantar els seus cavallets al carrer o en un paratge per pintar a l'aire lliure. Deu ser por escènica, manca de costum per a capturar amb rapidesa els elements d'un lloc? La veritat és que, una hora després de dispersar-se, ací i allà, pel casc urbà de Corbera, pels afores -impregnats ja per l'olor embriagadissa de la flor de taronger- i per les proximitats del castell -que ens mirava amb una certa desconfiança fortificada-, els/les pintors/pintores amb què vam tindre ocasió de xarrar, semblaven relaxats i gaudint de l'experiència. Això sí, tots rebien, de tant en tant, la visita escodrinyadora d'una veïna -que eixia de casa després d'haver posat el dinar de diumenge al foc- o eren el centre d'atenció dels passejants mudats que feien les cames fortes en les costeres suaus que pujaven fins allí.
Ni els organitzadors de la Trobada ens estalviaven comentaris o suggeriments, almenys els qui podien donar-los amb autoritat. Com Enric Banyuls, que alabava la llum excel·lent que hi havia a esa hora del dia o els contrastos sempre canviants, a mesura que passava el temps i les faccions del paisatge adquirien noves expressions, unes altres intensitats visuals.
Agafem el camí de Fontanelles, deixant a l'esquerra el castell. Quan mirem arrere, la geografia apinyada de carrers del poble es troba als peus de l'ermita de Sant Miquel, assolellada i distant. El vent que baixava impertinent pel carrer de Lutxana ha cessat d'importunar-nos. Serà més amunt, en una casa de camp de principis de segle passat, sòbria i solemne alhora, quan necessitaran els/les pintors/pintores col·locar contrapesos als cavallets per a què no se'n vagen volant, buscant l'horitzó de la mar, com les gavines.
Ens ensenyen la vivenda amb una amabilitat pròpia de la gent de casa. A canvi, els convidem a vindre a la Trobada. A l'interior, mobles d'època d'ús quotidià ens expliquen unes altres vides. A les parets, quadres de pintura. Els propietaris de la casa en són molt aficionats. Fotografies antigues d'antics inquilins també sostenen la nostra mirada. Són grans propietaris de terres, persones benestants, avesades a administrar-se amb trellat.
S'han fet les dotze del migdia. Els recordem a tots els/les pintors/pintores el termini per a lliurar les seues obres, que formaran part d'una exposició el mateix dia de la Trobada, el dia 6 d'abril.