La Muntanyeta d’Alberic necessita neteja, manteniment i vigilŕncia o pot entrar en coma

Jueves, 14 de julio de 2016 | e6d.es
• Jardí de Chuano, un lloc per a passejar i llegir si...

._000436
Fa anys que el mobiliari urbà i l’enllumenament de la Muntanyeta d’Alberic rep l'incivisme d’alguns desaprensius que trenquen taules, els fanals d'enllumenament, les papereres, reg per degoteig, les tanques d’entrada que recentment s’hi havien posat per a no deixar passar vehicles no autoritzats les tiren a terra i tot açò en perjudici dels veïns que la visiten, gaudeixen d’ella, fan esport i de les arques municipals, és a dir, de la butxaca dels contribuents per a tornar a reposar el trencat.
La situació en la qual es troba la Muntanyeta a través de les fotografies on es pot vorer que el manteniment i neteja no és l'adequat, així com el sistema de reg a goteig està destrossat i per tal cosa les plantes no tiren avant.
És lamentable vorer al voltant del pavelló cobert, les palmeres del frontó que dóna a les pistes de tenis molts anys sense podar, la sona lateral de la segona pista de tenis intransitable per fora, la quantitat de brossa seca que té la Muntanyeta Vella poblada de pins carregats de pinyes, alguna paperera sense buidar fa temps el contingut i rames seques sense arreplegar.
El denominat  Jardí de Chuano, situat baix les eres i arrimat a l’antiga carretera, està cobert d’arbres i sent un bon lloc per a passejar, llegir un llibre si hi haguera bancs, i estiguera millor conservada.
Finals de la setmana passada en la Muntanyeta jove, un pi es va doblar fins a descansar la seua copa en el camí del mig, prou utilitzat per esportistes per a córrer i veïns per a passejar, i no és la primera vegada que passa.
El que li està passant a aquest paratge natural urbà no és cosa de l’actual ajuntament sols, sinó també d'anteriors ajuntaments que no es preocuparen de fer un estudi per vorer el seu estat de salut i prendre mesures per a millorar i potenciar els atractius que tindria per a escolars i altres col•lectius si estiguera en condicions òptimes.
Eduardo Sala. Text i fotos

 

._000400

._000417