La novel·la ‘Aigua en cistella’, de Carme Miquel, arriba a la 10ª edició
Domingo, 17 de abril de 2016 | e6d.es
• L’obra consolida el seu èxit editorial díhuit anys després de la seua publicació
._000025
Aigua en cistella, de Carme Miquel, és una obra de caire intimista i plena d’evocacions que ens transporta a la València de la postguerra. Díhuit anys després de ser publicada, però, es consolida com un dels grans èxits editorials valencians amb més de 18.000 exemplars venuts i un total de 10 edicions.
Carme Miquel, que acaba de ser nomenada acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira de 1998 amb aquest relat. En Aigua en cistella la visió social d’un moment històric es barreja amb un conjunt de sensacions suaus i profundes gràcies a un llenguatge ple de matisos i de tendresa.
Carme Miquel ha dedicat la major part de la seua vida a la docència, activitat que ha compaginat amb l’escriptura, dirigida tant a públic adult com juvenil. El seu activisme professional s’ha fet palés durant tota la seua trajectòria. De fet, ha estat fundadora de la CAPPEPV (Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana, ocupant la presidència d’ambdues entitats durant tres anys. El 1995, va rebre el Premi d’Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural.
La trama de la novel·la comença quan uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel, la protagonista, amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per a mantenir la integritat, la fugida i l’exili acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en són protagonistes.
Amb motiu de la reedició de la novel·la, l’editorial ha fet una nova coberta per al llibre, amb un modern disseny de l’artista Carles Barrios que representa un conjunt de flors de gesmil, un element simbòlic en la trama d’una obra que, díhuit anys després, continua tan vigent com quan es va publicar per primera vegada.
Carme Miquel, que acaba de ser nomenada acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira de 1998 amb aquest relat. En Aigua en cistella la visió social d’un moment històric es barreja amb un conjunt de sensacions suaus i profundes gràcies a un llenguatge ple de matisos i de tendresa.
Carme Miquel ha dedicat la major part de la seua vida a la docència, activitat que ha compaginat amb l’escriptura, dirigida tant a públic adult com juvenil. El seu activisme professional s’ha fet palés durant tota la seua trajectòria. De fet, ha estat fundadora de la CAPPEPV (Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana, ocupant la presidència d’ambdues entitats durant tres anys. El 1995, va rebre el Premi d’Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural.
La trama de la novel·la comença quan uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel, la protagonista, amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per a mantenir la integritat, la fugida i l’exili acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en són protagonistes.
Amb motiu de la reedició de la novel·la, l’editorial ha fet una nova coberta per al llibre, amb un modern disseny de l’artista Carles Barrios que representa un conjunt de flors de gesmil, un element simbòlic en la trama d’una obra que, díhuit anys després, continua tan vigent com quan es va publicar per primera vegada.
Edicions Bromera