La producció de caqui d'aquesta campanya disminuirà entre un 15 i un 20% respecte d'una normal a causa dels greus problemes de plagues incontrolades com els Cotonets i a la falta de rendibilitat de les últimes campanyes que faran minvar la collita, segons la informació de LA UNIÓ de Llauradors.
Aquesta reducció prevista de la producció, al costat de la fruita que es quedarà sense recol·lectar, hauria de repercutir en bons preus per als productors. LA UNIÓ es mantindrà vigilant i denunciarà davant la AICA totes aquelles actuacions fraudulentes que posen en perill la normal evolució d'una campanya que per a la fruita de qualitat hauria d'arribar als preus de fa uns anys que van fer del caqui un cultiu de futur.
Les condicions climatològiques que fins ara eren el factor determinant per a estimar la producció de la campanya, ara ja no constitueixen el factor essencial per a determinar la producció actual. Aquesta temporada els elements que més afecten la producció són, d'una banda, el creixent abandó de plantacions en plena producció. L'envelliment de les plantacions i les tècniques de poda que persegueixen una fruita de major qualitat i grandària no compensen, ni de lluny, l'entrada en producció de les noves plantacions. La cada vegada menor rendibilitat i pèrdues econòmiques que pateixen molts productors es troba darrere d'aquest abandó que provoca no sols una retallada dels ingressos, sinó greus problemes fitosanitaris a conseqüència de la proliferació de plagues que afecten a tota la producció. Les cada vegada majors exigències de qualitat de les grans cadenes de distribució no ajuden tampoc.
D'altra banda, un altre aspecte que marcarà la campanya és la presència dels Cotonets “Pseudococcus longispinus” i “Pseudoccocus viburni”, que provoquen l'increment dels tractaments fins a duplicar-los i en conseqüència l'augment dels costos de producció per dues o per tres sobre el que seria una despesa normal. “Si tenim en compte que els ingressos ja són molt ajustats o fins i tot amb pèrdues, tot fa indicar que el mal nomenat boom del caqui ja ha tocat fons”, assenyala LA UNIÓ.
Les formigues estan darrere de l'aparició de Cotonet, ja que són el principal transmissor de la plaga i no existeixen productes eficaços capaços de controlar-les, la qual cosa fa que s'expandisca de manera incontrolada sense que cap acció siga capaç ni de controlar la formiga, ni el cotonet, ni cap de les malalties associades.
Les eines que disposen els productors valencians per a controlar aquestes noves plagues -fa un parell d'anys ni existien- són cada vegada més limitades. Els governants, aliens a la realitat del camp, prenen decisions incomprensibles per a la majoria de llauradors, ja que no tenen en compte ni la competència d'altres països productors que sí que poden emprar Matèries Actives que nosaltres tenim prohibides, ni la realitat econòmica dels productors que o bé abandonen el cultiu o redueixen la seua rendibilitat fins a la mera supervivència. La dràstica reducció del nivell d'assegurament del caqui, principal eina de política agrària per a compensar rendes, el posa de manifest.
Des de LA UNIÓ es reclama fa temps l'autorització excepcional de matèries actives efectives contra aquesta mena de Cotonets que ja es vénen utilitzant en altres cultius, com per exemple en cítrics o algunes hortalisses, i que tenen una eficàcia considerablement major que les que s'usen ara i que a més oferiria un ventall de possibilitats per a no crear resistències com fins el moment.
L'altra gran demanda de LA UNIÓ és l'aposta per la lluita biològica mitjançant l'ús de feromones, depredadors o parasitoides, la creació d'insectaris, de forma que es controle la població dels Cotonets i altres plagues actuals a uns límits suportables que no suposen un increment desorbitat de costos per als productors.
Eduard Esparza, responsable del caqui de LA UNIÓ, demanda a les Administracions un major suport al caqui. “Reclamem un augment dels recursos per a aconseguir solucions rendibles davant els greus problemes fitosanitaris que té el cultiu i mentre no arriben les mateixes concedir ajudes per a mantindre en peus les explotacions i evitar el desastre econòmic i mediambiental que representen els camps abandonats en moltes de les nostres zones productores”.