Durant les dues pròximes setmanes es va a celebrar a París la 21ª Conferència del Canvi Climàtic i representants de 195 països van a debatre les mesures necessàries per a detenir l'escalfament global i totes les seues nefastes conseqüències. L'objectiu serà aconseguir acords efectius que reduïsquen les emissions de CO2 i els altres gasos d'efecte hivernacle perquè les temperatures mitjanes globals no superen els 2ºC respecte a l'època preindustrial, límit que els científics consideren relativament suportable per a nosaltres i la Biosfera.
Actualment ja tenim 400 ppm de CO2 en l'atmosfera i 1ºC de pujada, amb els efectes negatius que tots coneixem: més ones de calor, sequeres, incendis, erosió, desertificació, huracans, fusió de casquets polars i glaceres, pujada del nivell del mar, salinització d'aqüífers costaners, plagues, malalties, pèrdua de collites, fam, refugiats climàtics, conflictes, etc. I en la COP21 s'assumeix d'entrada que les emissions van a tardar en reduir-se i per tant les temperatures van a pujar com a mínim 1 ºC més, la qual cosa portarà aparellat un augment proporcional dels efectes negatius.
Però els acords previs als que han arribat els països responsables del 95% de les emissions només permetran reduir parcialment el CO2 i situar l'augment de les temperatures en uns 3ºC, superant així el llindar de seguretat. I la situació es complica encara més perquè molts d'aquests acords estan condicionats a que d'altres països també es comprometen i d'alguna forma s'aconseguisca el pressupost necessari per a la transició energètica. A més la ratificació pot retardar-se fins al 2020 i l'aplicació encara seria posterior, acumulant-se retard sobre retard.
De manera que tot està en l'aire i si la COP21 no obté un bon acord, cosa probable si tenim en compte les vint reunions precedents amb els seus decebedors resultats, les temperatures poden pujar durant aquest segle fins a 5 o 6ºC més, la qual cosa resultaria veritablement catastròfica, sobretot en zones com la nostra on la desertificació pot ensenyorir-se del territori. Amb el risc afegit que l'escalfament entre en fase d'autoalimentació i es faça irreversible...
El problema clau ara és que els països més pobres volen que siguen els rics els qui paguen els costos del canvi de model energètic perquè són aquests els qui s'han beneficiat dels combustibles fòssils i han inundat l'atmosfera de gasos hivernacle, de fet el 20% de la població humana consumeix el 80% dels recursos naturals. I els països rics diuen que ells no volen assumir tal sacrifici, que ha de repartir-se entre tots. El cas és que solucionar ara l'escalfament global costarà uns 13 bilions de $ però si no ho fem ara, en les dècades següents ens pot costar moltíssim més car, potser infinitament més car...
Una altra complicació per a la COP21, com en les anteriors, són les fortísimes pressions que sobre els governs exerceixen les transnacionals petrolieres i automobilístiques per a frenar els canvis i seguir mantenint el seu brut i sagnant negoci, que mou cada any bilions de $. La macroestafa de la Volkswagen i les interminables guerres en els països productors de petroli mostren clarament la gran influència que tenen aquestes transnacionals sobre els governs i sobre la política internacional.
Per tant la COP21 necessita una bona espenta dels ciutadans del món per a compensar les males influències que graviten sobre ella. Si volem acords que detinguen l'escalfament global, hem d'implicar-nos els pobles i pressionar els governs perquè actuen ja, no podem esperar al 2030 o al 2040 com pretenen alguns, perquè aleshores serà massa tard.
En realitat tots estem implicats ja en les conseqüències perquè tots patim la calor i les seues seqüeles cada vegada més, per açò ara hem d'implicar-nos també en les solucions, aplicant-les i pressionant perquè els governs les apliquen també.
Per això avui diumenge han hagut  concentracions en 2.400 ciutats de tot el món en defensa del clima i ací a La Ribera hem organitzat aquest Diumenge sense Autos, lúdic i reivindicatiu, els col·lectius de La Ribera en Bici, l'Associació Muntanyeta dels Sants - Acció Ecologista-Agró, TeSoRu, Vell sense Rovell i l'Ullal de la Vila, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alzira, que ha tancat els carrers al voltant de la Plaça Major.
 
Des de La Ribera del Xúquer ens sumem als milions de persones que hui es manifesten per tot el món i amb elles demanem:
Que es fomente l'eficiència energètica i les energies renovables.
Que es derogue la llei que fica un impost a l'energia solar, impedint el desenvolupament d'aquesta font tan abundant al nostre país i que fins i tot resulta ja més barata que les contaminants fonts convencionals.
Que no es potencien ni subvencionen més els automòbils perquè en 2014 originaren en Espanya 1688 morts en les carreteres i d'altres               16000 per la seua contaminació, a més de ser principals emisors de CO2.
Que es potèncie el transport col·lectiu i les bicicletes completant una xarxa comarcal de carrers, camins i carrils per a bicis i vianants.
Que es protegisquen i es recuperen els boscos autòctons, que són els que absorbeixen més CO2.
I per les mateixes raons, que es fomente l'agricultura i la jardineria ecològiques, la reducció, la reutilització, el reciclatge, la recollida sel·lectiva, etc. etc.
Així doncs, des d'ací li enviem a la COP21 una espenta perquè aquesta vegada sí arribe als acords necessaris per a detenir l'escalfament global i local. També demanem als nostres conciutadans racionalitat en l'ús dels seus automòbils i als governs que no es deixen manipular pels interessos egoïstes de les grans companyies i defensen el clima i el bé comú, com és la seua obligació.
En la Ribera del Xúquer, a 29 de novembre de 2015.