L'Acord de París té aspectes positius però és inconsistent, feble, i no va a poder acabar amb l'escalfament global perquè, malgrat la urgència, retarda la seua aplicació al 2020, amb revisions quinquennals, i els compromisos dels països signataris resulten insuficients, amb ells les temperatures augmentaran uns 3ºC, a més no estableix terminis concrets per arribar al màxim de les emissions ni imposa sancions als qui no complisquen l'acordat, ni tan sols esmenta la necessitat de reduir el consum de petroli i carbó, els principals responsables de l'escalfament global...
  Per què passa açò? Doncs perquè abans i durant la COP-21 els governs han estat sotmesos a les enormes pressions de les transnacionals petrolieres i els seus lobbys, unes pressions fortíssimes perquè elles mouen bilions de dòlars anuals i volen seguir mantenint el seu brut i sagnant negoci per sobre de les persones i la Naturalesa. Només així s'explica que després de vint reunions internacionals, amb les temperatures creixents i les solucions tècniques ben investigades, fins i tot amb les grans ciutats ofegant-se ja per la contaminació que originen els combustibles fòssils, a penes s'apliquen encara dites solucions. Com ha dit el climatòleg J. Hansen, l'Acord de París és un frau perquè fa moltes promeses però no estableix les mesures necessàries per a fer-les realitat.

Evolució de les temperatures mitjanes a València
 Dissortadament els governs estan mediatitzats per les transnacionals i no prenen les decisions que permetrien detenir l'escalfament global; en països com Espanya, per exemple, han arribat a torpedejar les solucions promulgant un decret contra l'energia solar i l'autoconsum. De manera que, si no volem que ens passe com a la granota de la metàfora, els ciutadans i les administracions locals hem d'implicar-nos a fons per evitar que les temperatures seguisquen pujant indefinidament, amb els gravíssims problemes associats: ones de calor, més sequeres, més incendis, més erosió i desertificació, menys gel en pols i glaceres, elevació dels mars, reducció de costes i terres fèrtils, salinització creixent, pluges minvants, més i més potents huracans, més plagues, més malalties, més problemes i despeses en els cultius, més fam, fugitius i refugiats climàtics, més xenofòbia, conflictes per l'aigua i les terres, etc. etc.
Si esperem que des de dalt resolguen aquest problema correm el risc que passe com sovint, que primer ocorren els desastres i després venen a posar remei, amb el perill real que el retard impedisca solucionar-ho perquè l'escalfament global entre en una fase d'autoalimentació accelerada i irreversible. Per tant sols el poder local i el de les persones, allunyats de la influència de les transnacionals, ens pot salvar de coure'ns si emprenem ja les accions adequades.
Hi ha moltes coses que podem fer, algunes de nul o mínim cost i d'efectes molt beneficiosos per a millorar la nostra qualitat de vida, com per exemple protegir i recuperar els boscos autòctons, augmentar les zones verdes, fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica, el transport col•lectiu, la bicicleta, caminar, aprofitar la llum i la calor o frescor natural, la construcció bioclimàtica, l'agricultura ecològica, els productes de proximitat, les 3R amb la recollida selectiva, etc. etc.
I per suposat les energies renovables, especialment la solar que tan abundant és ací, perquè rebem una mitjana anual de 1700 kwh/m2. Resulta increïble, absurd, que Alemanya amb menys de 1100 kwh/m2 tinga moltes més instal•lacions solars que nosaltres; açò sí, Espanya els guanya en AVEs, aeroports, obres faraòniques i, per descomptat, en corrupció política...
Fomentar ací les instal•lacions electrosolars urbanes va a ser complicat fins que es derogue el recent decret que castiga i grava amb impostos extra l'energia solar fotovoltaica, per a la qual cosa necessitem primer fer fora el govern que patim. Tot el contrari del que estan fent en altres països on realment volen promoure l'ús de l'energia solar; així, a Califòrnia per exemple, regalen i instal•len els panells fotovoltaics a les famílies desfavorides.
En canvi els mòduls solars per a calfar aigua no tenen aqueix gravamen i gaudeixen a més de major rendiment, al voltant del 70%, de manera que s'amortitzen en uns 5 anys amb l'electricitat que estalvien i a partir de llavors l'energia que utilitzen per a calfar l'aigua resulta gratis, i segons les seues garanties comercials duren almenys 20 anys. Per tant aquests mòduls termosolars sí es poden fomentar amb facilitat, el problema és que estem en crisi, les famílies tenen pocs diners i les actuals subvencions són escasses, arriben tard i exigeixen massa paperassa, de forma que pràcticament no serveixen.
Segurament resultaria molt més útil que l'Administració avançara el cost del mòdul termosolar i després el cobrara per exemple en 5 anualitats de 300 € cadascuna, quantitat equivalent a l'estalvi elèctric que permeten els mòduls solars actuals; amb un banc públic o amb l'ICO ampliat resultaria fàcil de finançar. Per a acollir-se al Pla Termosolar Domèstic, o com se li volguera denominar, només faria falta tenir en la terrassa o la teulada 2 m2 lliures, resistents per a suportar 250 kg i oberts al sud, ben assolellats durant tot el dia.
Totes aquestes solucions no sols resoldrien l'escalfament climàtic i els problemes paral•lels sinó també d'altres com la greu contaminació que pateixen les nostres ciutats, causa de milers de morts anuals, i a més a més dinamitzarien la dèbil i malalta economia actual, que no pareix eixir de la crisi provocada per la bambolla immobiliària, l'especulació financera i la superproducció. Amb una bona informació pública i uns crèdits mínims l'economia verda alçaria el vol i podria ocupar a centenars de milers de treballadors.
En resum: hi ha moltes solucions per a detenir l'escalfament global, fins i tot resulten econòmiques, milloren la qualitat de vida i crearien molts llocs de treball, però donat el nivell de corrupció existent i la influència que els lobbys transnacionals tenen sobre els nostres immerescuts governants, depèn sobretot de ciutadans i ajuntaments que s'apliquen aquestes solucions. Som nosaltres, els de baix, els qui hem de posar-les en pràctica!