Com en els anys precedents el números demostren la situació crítica en que es troba l’economia local. Aquesta setmana s’ha donat a conéixer el número d’altes d’afiliació en la Seguretat Social d’Algemesí, i el ben cert és que el número no ha estat bo. Tot i que en desembre es reduí en 47 el nombre d’aturats en relació al mes anterior (-1’74%), la caiguda en el número d’afiacions a la Seguretat Social ha estat major. En relació a novembre, el número d’afiliats a la Seguretat Social ha baixat en 420, quan allò lògic hagués estat que, en reduir-se el número de desocupats, augmentara el número d’afiliats. Això implica que la taxa de desocupació ha augmentat un 0’8% en relació al mes de novembre, i 2013 s’ha tancat en Algemesí amb 7511 afiliats a la SS i amb una taxa de desocupació del 26’07%. Tot i que novembre i desembre són els millors mesos en qüestió de treball, on la taxa de desocupació local és més baixa (25,37% i 26,07%), el ben cert és que ni quan ens va bé, ens va bé, ja que en temporada de màxima ocupació encara entem entre 2 i 3 punts per damunt de la mitjana estatal (22,77% i 22,43%). Sols durant novembre i desembre estem una mica per baix de la mitjana de desocupació Del País Valencià (26,27% i 25,80%), tot i que sempre per damunt de la mitjana provincial que no arriba al 25%. Així doncs, en plena temporada de la taronja sols la quarta part dels algemesinencs i algemesinenques que volen treballar tenen treball.
Però el més preocupant no és això, sinó el fet que la taxa anual de desocupació d’Algemesí es troba més d’11 punts per sobre de l’estatal, 7 punts per damunt de l’autonòmica i 8 per damunt de la provincial. Un terç dels algemesinecs es troben en l’atur, en concret el 34,5%. La taxa estatal de desocupació de 2013 ha estat del 22,98%, l’autonòmica del 27,21% i la provincial del 25,99%. Un panorama desolador per a l’economia local que no aconsegueix reactivar-se. En Algemesí, i malgrat els intents d’emmacarar-ho l’equip local, l’atur s’ha convertit en crònic. A Algemesí li falta un gran impuls econòmic, i existeix una part de la responsabilitat que és de l’equip de govern que no sap com afrontar aquesta situació i que simplement es nega a reconèixer-la.
De fet, ens ha cridat molt l’atenció el fracàs del Pla d’Ocupació Conjunta que anunciava les ajudes per a la contractació de fins 70 treballadors, i que després de dues convocatòries, sols ha servit per ocupar a 9 treballadors, ja que tan sols s’han acollit a aquest pla 5 empreses, la majoria del sector agrari. El 83% de l’ajuda d’aquest pla ha quedat deserta pel simple de la mancança de teixint industrial i per la greu situació de l’economia estatal provocada pel govern del Sr. Rajoy.
MÉS ALGEMESÍ, doncs considera urgent impulsar l’economia local i per això en el mes d’octubre presentà una moció, encara per tractar, per tal que es realitze un diagnòstic seriós de l’economia local que ens permeta marcar pautes i línies de treball per evitar que un terç de la població activa estiga condemna a l’atur, amb tot el que això comporta. Esperem que, donat el tema que és, l’equip de govern no vote en contra i comence a treballar de debò en la qüestió, des de dades objectives. MÉS ALGEMESÍ ja està fart que l’única solució que en oferisca el Sr Alcalde per a “combatre” l’atur, siga el fer-se fotos a la porta de les empreses.