LA UNIÓ de Llauradors denuncia que els nostres protocols d'exportació de cítrics a tercers països són durs i cars

Mentre els costos administratius per entrar a la UE d'aquests són zero

 
LA UNIÓ de Llauradors denuncia que els protocols per a exportar cítrics d'Espanya a tercers països són molt durs, fan molt complicat entrar a nous mercats i el cost de la gestió administrativa dels mateixos li suposa al sector citrícola espanyol uns 5,2 milions d'euros anuals. Per contra, els costos administratius i de control per a països tercers per l'enviament de les seues produccions a la Unió Europea és zero, perquè la Comissió Europea no reclama reciprocitat a les exigències que sí que imposen als cítrics europeus.
Un estudi de LA UNIÓ, amb dades oficials, conclou d'aquesta manera tan contundent i exemplifica les dificultats evidents perquè els cítrics espanyols conquisten nous mercats diferents als ja coneguts de l'àmbit de la Unió Europea. No resulta estrany per tant que el 94% de les nostres exportacions citrícoles es quede a Europa.
Per a exportar a països com els EUA, la Xina, el Japó, Corea del Sud o Austràlia se'ns imposa un protocol específic sever que actua com a barrera i que segons l'estudi de LA unió encareix els enviaments de mitjana en 0,09 €/kg en assumir costos de referenciació de camps, desplaçament pre-auditoria, desplaçament d'inspectors, assistència de traductor, tractament en fred, gestió addicional al procés fitosanitari en magatzem, inspecció in situ, enviament de documentació i desplaçament al Lloc d'Inspecció Fronterer(PIF) per a agrupació d'inspecció.
En el segment dels protocols més severs es troben els del Japó i Mèxic on és pràcticament un miracle exportar alguna quantitat de cítrics. De fet, en 2019 només consten -d'acord amb les dades de Datacomex- 7 tones al Japó i cap a Mèxic.
LA UNIÓ assenyala que la producció agrícola a la UE està subjecta a controls fitosanitaris estrictes i comparats amb altres països tenim nivells molt avançats de control de residus i mesures ambientals, a més de que el nostre grau de respecte als drets humans està garantit.
Carles Peris, secretaria general de LA UNIÓ, assenyala que “no entenem per tant com tercers països ens exigeixen protocols tan rigorosos que no tenen reprocitat ací per part de les autoritats comunitàries, la qual cosa és un greuge comparatiu més que trenca l'equilibri de les regles del joc citrícola”.
L'organització indica que per a exportar a la Unió Europea els països tercers negocien amb Brussel·les i per a exportar des de la UE a tercers països es fa mitjançant negociació de país a país i producte a producte amb protocols específics. Aquest últim aspecte demostra, a tenor de les dades abans esmentades, que el Govern d'Espanya i els seus Ministeris competents no “fan bé els deures a l'hora de negociar les nostres exportacions de cítrics”. Davant aquesta situació, Carles Peris, critica “la posició d'inacció del ministre d'Agricultura, Luis Planas, que sembla més preocupat a no molestar a la Comissió que a defensar els interessos dels citricultors”.
LA UNIÓ continuarà treballant en totes les instàncies perquè els productors de cítrics de la UE disposen de les mateixes eines que les de tercers països i això implica que en molts casos no existisquen costos administratius en els protocols. En aquest sentit, “farem una campanya de sensibilització entre els polítics europeus sobre les condicions d'inferioritat, malgrat la preferència comunitària, en les quals treballem els productors de cítrics de la Unió Europea respecte als de països tercers”.