LA UNIÓ denuncia que el rebuig del caqui per les plagues i la falta de fitosanitaris i eines de control biològic provocarà que els productors deixen d'ingressar

L'organització proposa solucions, entre elles autoritzacions excepcionals de matèries actives i solta de parasitoides, davant una situació totalment insostenible per als llauradors

La Unió Llauradora assenyala que l'elevat rebuig per les plagues importades i l'absència de matèries actives i eines de control biològic per a combatre-les provocarà que els productors de caqui de la Comunitat València deixen d'ingressar aquesta campanya al voltant de 47 milions d'euros.
El rebuig de caqui en aquesta campanya serà molt important, superior al 30% de la collita, a conseqüència de la incidència directa sobre el fruit de les plagues i malalties ja existents i de les importades al llarg dels últims anys que generen major resistència dificultant el seu control agronòmic, agreujat a més per l'absència de matèries actives eficaces i també de mètodes de lluita biològica com a depredadors, parasitoides o feromones per al control sostenible i integrat.
El percentatge de rebuig, produït per plagues i malalties, s'ha incrementat en més del 247% respecte a la campanya anterior, situant-se en prop del 31% a conseqüència de l'aparició del nou trips sud-africà de quarantena Scirtothrips aurantii, la qual cosa incrementarà les pèrdues econòmiques de 13 milions de € de la campanya 2023-2024 als quasi 47 milions previstos per a aquesta campanya 2024-2025.
Es preveu que el rebuig, al llarg de la campanya, augmente molt més en camp que en magatzem degut a la major selecció de la fruita comercial” durant la recol·lecció. Les plagues que més afecten el caqui són el cotonet longyspinus, la mosca blanca i ara el nou trips sud-africà Scirtothrips aurantii.
LA UNIÓ indica que els productors valencians de caqui no tenen absolutament cap responsabilitat davant aquesta situació, però sí que són els que pateixen els perjudicis econòmics del sobrecost tan elevat que tenen en les seues explotacions. A més, el cultiu del caqui s'enfronta a desafiaments cada vegada majors a l'ésser un cultiu minoritari que provoca que la reglamentació fitosanitària i d'autoritzacions excepcionals siguen més difícils d'aconseguir.
LA UNIÓ veu necessària l'autorització excepcional de matèries actives eficaces per al control de les plagues que afecten el caqui i també la solta pública de parasitoides com és el cas del Anagyrus fusciventris per al control biològic del cotonet Pseudococcus longispinus. En aquest sentit, al març va remetre un escrit a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, perquè autoritzara la cria i alliberament d'aquest parasitoide. No obstant això, la resposta no és positiva perquè segons el ministeri té la consideració de ‘exòtic’ i “no existeix ni la suficient informació per a promoure el canvi d'estatus ni els estudis necessaris per a demostrar la plena absència de riscos a la biodiversitat”.
També proposa l'organització una reglamentació, d'obligat compliment, que definisca els paràmetres comercials i establisca legalment una normativa comercial que fixe quan un caqui és apte per a comercialitzar i quan no ho és.
LA UNIÓ calcula que per a aquesta campanya pot haver-hi una collita potencial de caqui de prop de 386.000 tones, cosa que significa, a conseqüència de l'abandó d'algunes parcel·les, un descens de la producció en relació amb la campanya passada del 9% i del 8% respecte a la mitjana dels últims set anys. Cal assenyalar que en els últims tres anys s'han abandonat un total de 1.810 hectàrees en el camp valencià cultivades de caqui. “Si no hi ha solucions eficaces contra plagues o malalties, l'abandó de superfície de cultiu de caqui en les pròximes campanyes pot anar a l'alça”, indica LA UNIÓ.