LA UNIÓ de Llauradors assenyala que l'entrada de la plaga de la Thaumatotibia leucotreta o Falsa Arna en l'àmbit territorial de la Unió Europea seria un dur colp per als cultius mediterranis, a l'ésser de quarantena i prioritària per a les autoritats comunitàries que pretenen impedir la seua aparició a causa del seu gran impacte econòmic i mediambiental.
La importància d'aquesta plaga radica en l'alta capacitat polífaga que té, podent alimentar-se de més de 70 plantes hostes pertanyents a 40 famílies diferents i amb capacitat per a adaptar-se a nous hostes. Pot atacar a nombroses espècies fruiteres, tant cultivades com silvestres, entre les quals es troben molts dels cultius freqüents en la Comunitat Valenciana com cítrics, caqui, magrana, bresquilla, alvocat, pimentó, fesols i dacsa. Espanya i la Comunitat Valenciana tenen unes condicions climatològiques favorables per al desenvolupament de Thaumatotibia leucotreta i alberguen grans zones citrícoles en la costa mediterrània, en la qual també estan situades grans superfícies d'altres cultius hostes com el pimentó, fruiters d'os i magrana.
La Thaumatotibia leucotreta o Falsa arna (FCM en anglés) es troba estesa per Àfrica, és present fins i tot en un país amb clima mediterrani com Israel, és endèmica a Sud-àfrica i de la qual Europa, ara com ara, està exempta.
Les intercepcions en ports europeus amb partides infestades de Thaumatotibia procedents d'Israel i Sud-àfrica són nombroses i sobretot destaca aquest últim país amb 61 en les últimes cinc campanyes. Per això la Comissió Europea va sol·licitar un informe d'avaluació a la EFSA -Autoritat Europea de Seguretat Alimentària- per a comprovar els programes realitzats en eixos països per a evitar l'entrada de la malaltia a la UE. Com bé va detallar fa uns dies el Comité de Gestió de Cítrics (CGC), els resultats de les anàlisis de la EFSA efectuats a Sud-àfrica són alarmants, perquè no es garanteix que la totalitat de les seues exportacions estiguen lliures d'aquesta plaga.
LA UNIÓ, en clara sintonia amb el CGC i davant el fracàs dels mètodes emprats per Sud-àfrica, creu que l'únic programa que les autoritats europees han d'emprar per a complir amb la seua pròpia normativa i certificar l'absència de la malaltia en la fruita importada és establir el tractament de fred o cold treatment, una cosa que ja utilitzen molts països importadors i que són també potències citrícoles com Austràlia, Corea, la Xina, l'Índia o el Japó, però que les autoritats europees es neguen a imposar malgrat l'evidència. Els EUA per exemple sí que obliga a un tractament de fred a les importacions sud-africanes i des de 1997 només hi ha hagut dos rebutjos per Thaumatotibia, que a més van suposar un enduriment unilateral del protocol de fred per part de les autoritats estatunidenques. També se l'obliga a Espanya a efectuar-ho per a evitar la contaminació dels cítrics per Ceratitis capitata.
Per si no fóra suficient tot l'anterior, cal assenyalar que de les 26 matèries actives per a tractar aquesta plaga de la Thaumatotibia leucoreta, a la Unió Europea només estan autoritzades 8, és a dir el 31% d'aquestes; i això segons les dades actuals perquè les autoritats comunitàries continuen retirant productes sense parar. Una possible entrada en territori europeu seria una maçada molt dura i sense armes amb la qual combatre-la.