LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders considera que l’any agrari a punt de concloure queda marcat per l'entrada en vigor de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) que ha portat una retallada de les ajudes, caos en la gestió i un retard en el cobrament de les mateixes. Es tracta d'una nova PAC més complexa que l'anterior i amb menors ajudes que a més no ha corregit tampoc els desequilibris històrics en la distribució d'ajudes.
La nova PAC no ha corregit els desequilibris històrics en la distribució d'ajudes ni ha fet vertaders avanços en la focalització de les mateixes en els llauradors i ramaders que exerceixen de manera activa i professional la gestió de les seues explotacions, situació que LA UNIÓ va posar en relleu davant la Comissió Europea. Aquesta circumstància, entre unes altres, va portar a LA UNIÓ a manifestar-se a Madrid i a interposar un recurs contra el Ministeri d'Agricultura per l'aplicació de la PAC en l'Estat espanyol. Servisca com a exemple que el 30% dels perceptors de les ajudes de la PAC estan jubilats encara que cal assenyalar també que les pensions que perceben són les més baixes de tots els sectors de la societat ja que “subsistir amb menys de 700 euros al mes és tot un miracle”. A més, els retards i les deficiències, tant en la tramitació de les sol•licituds com en la realització de les bestretes, ha generat una gran incertesa en els productors.
L'engegada de la Llei de la Cadena Alimentària no ha servit per a millorar la situació de preus dels productors i molts d'ells es troben lluny de cobrir els costos de producció. Pocs cultius se salven d'aquesta situació i reflex de la mateixa és el cultiu més important econòmica i socialment com és el dels cítrics on en els últims quinze anys s'han abandonat més de 24.000 hectàrees, la qual cosa representa el 13% de la superfície total citrícola i el que és més gràfic encara, una xifra equivalent a 34.000 camps de futbol de mesures reglamentàries. LA UNIÓ ha seguit denunciant, davant l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) i la Direcció general de Comerç i Consum, els abusos de la gran distribució amb pràctiques de vendre a preus per sota d'un llindar mínim que marca el propi Ministeri d'Agricultura.
El veto rus, que s'arrossega del passat any, segueix provocant problemes en fruites i hortalisses o en sectors ramaders com el porcí. Les ajudes compensatòries no arriben als productors i cultius tan importants en el nostre camp com el caqui, la magrana o el llimó ni tan sols tenen ajudes malgrat les demandes del sector. La potencialitat exportadora agroalimentària de la Comunitat Valenciana segueix sustentant-se sobre la depressió de preus i rendes del sector productor, un escenari que és insostenible en el temps.
Un altre aspecte clau és el de les importacions i els problemes de sanitat vegetal. Cada vegada hi ha més productes importats en els nostres supermercats i cadenes de distribució. El problema és que moltes vegades entren en competència amb les nostres produccions sense que els diferents responsables dels mateixos sàpiguen prioritzar aquelles produccions de la terra en detriment de les importades. Un altre fet greu de les produccions importades és la seua amenaça davant la possible entrada de plagues desconegudes fins avui en el nostre territori.
Els aspectes relacionats amb la sanitat vegetal i la passivitat per a afrontar-los per part de les autoritats europees i espanyoles preocupen i molt als llauradors de la Comunitat Valenciana. El greening dels cítrics o la Xylella fastidiosa són algunes de les plagues l'entrada de les quals seria letal per a l'agricultura valenciana; encara que hi ha moltes altres amenaces com la Vespa Velutina per a les abelles, el Caragol Poma per a l'arròs, etc.
Les adversitats climatològiques també segueixen afectant de forma negativa al sector agrari valencià. Hi ha hagut nombroses pedregades i la sequera contínua amenaçadora. Les assegurances agràries continuen sent el millor instrument de renda al servei del llaurador per a compensar-les però per a això cal incentivar la seua contractació i adequar-les a la realitat actual.
No s'ha d'oblidar així mateix la problemàtica dels robatoris en les zones rurals, els habitants de les quals tenen els mateixos drets que els de les zones urbanes. La reforma del Codi Penal -que ha entrat en vigor enguany-, unida a la cada vegada major eficàcia dels grup ROCA, hauria de tenir un efecte dissuasori per a aconseguir un descens dels furts. Al costat d'açò, i una major vigilància, caldria incidir a controlar els magatzems, empreses o ferralleries sospitoses de comerciar amb objectes robats, tal com LA UNIÓ ve traslladant directament a la Guàrdia Civil i la Delegació del Govern.
L'aigua és fonamental per a seguir mantenint l'agricultura en les nostres comarques i crear riquesa. Estem farts que ens utilitzen als llauradors en els temes d'aigua amb finalitats polítiques, la nostra demanda d'aigua és per a treballar en l'agricultura i contribuir a l'economia de la nostra terra. Com a única organització professional agrària d'àmbit autonòmic apostem pel diàleg i el consens perquè les zones deficitàries d'aigua la tinguen, ha d'imperar el sentit comú i la solidaritat sense imposicions. Hem de treballar per reutilitzar l'aigua doncs molt poca quantitat d'aigua que es depura es reutilitza posteriorment.
LA UNIÓ qualifica per tant 2015 en el seu conjunt com a decebedor per als productors agraris i, de manera particular, per als llauradors i ramaders que viuen fonamentalment del treball de la seua explotació en els quals cal prioritzar per a mantenir una agricultura professional i no una altra plena de absentistes que volen caçar ajudes però que es dediquen principalment a altres activitats.
A destacar finalment l'entrada d'un nou govern al capdavant de la Generalitat Valenciana fruit d'un pacte, el del Botànic, que té com a conseqüència que dos partits polítics, PSPV i Compromís, amb el suport de Podem, hagen concretat un pacte agrari al capdavant de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural: el dels seus programes electorals en matèria d'agricultura. Un dels aspectes positius del mateix és engegar mesures encaminades a un canvi de model productiu del sector amb la potenciació de l'agricultura ecològica, entre molts altres aspectes, des d'un vessant economicista i empresarial, que serà fruit d'un treball comú i consens del conjunt del sector.