En el saló de plens del Ajuntament d’Alberic, va tindre lloc el dimart, 24 de febrer del 2015, una Xerrada sobre el cultiu del Nabius (arándano), com una alternativa emergent, per als llauradors i joves emprenedors, davant la demanda del mercat europeu i nacional. L’acte organitzat per La Unió, amb la col•laboració de l’ajuntament d’Alberic, va tindre com a ponent, una persona coneixedora d’aquest cultiu, que amb una gran quantitat de dades, va reflectir les excel•lències del “nabiu”. Bernardo Martínez Vidal, encara que està jubilat, inquieta, que vol aportar al món agrícola, aquelles experiències viscudes que poden ser positives, rendibles i beneficioses per als llauradors, vell conegut en el mon de l’agricultura. Bernardo, “fa 15 anys en un viatge que vaig fer a Xile, vaig conèixer el cultiu del nabiu, i en va captivar, perquè era un cultiu en aquell temps, molt rendible, i encara heu es actualment.”

.- El nabiu (arándano) i el seu cultiu
“El nabiu és un arbust en general de full caduca, que pot aconseguir de 2 a 3 metres d'altura. Originari dels bosc d'Amèrica del nord, EE.UU., Canadà, Nord d'Europa, etc. Plantes del gènere Vaccinium, de la família de les Ericàcies.
Amb fruits en forma de baies esfèriques, cobertes de purina que poden ser blavoses, negres o roges, quan estan madures. Pel seu valor i interès comercial, només parlarem de les varietats blavoses, les més cultivades en el món i a Espanya, en les zones de Huelva, Astúries i Cantàbria.”

.- Varietats
“Les varietats de nabius que es cultiven en els països productors, es divideixen en tres grups agronòmics en funció de les hores fred, (hores amb temperatures per davall de 7m C) que necessita la planta per a trencar el repòs hivernal.
1º.-Varietats que requereixen menys de 500 hores fred, de maduració precoç, Southerm Highbush (Arbust del Sud).
2º.-Varietats que requerixen entre 400-600 hores fred, de maduració mitjana i tardana, Rabbiteyes (ull de conill).
3º.-Varietats que requereixen més de 800 hores fred, Northerm Highbush (arbust del nord), majoritàriament, de maduració mitjana i tardana.

Bernardo va ressaltar, "la quantitat d'hores fred, és un dels factors determinants, per a decidir que tipus de varietats, haurem de seleccionar per a produir comercialment nabius, en una zona determinada. En l'actualitat i a causa de l'oferta varietal que existix, ens permet cultivar nabius, en zones tan diferents com les de Huelva, Astúries o Cantabria.”
Per este motiu, donades les característiques del nostre clima, semblant al de Huelva, la possibilitat d'estudiar el cultiu del nabiu com a alternativa en la zona de la Ribera del Xúquer.

.- Requeriments Climàtics i Agronòmics
Donades les característiques de la nostra climatologia, les varietats que millor s'adaptarien, són les Southem Highbush (Arbustos del sud) . Varietats precoces i que estan per davall de 500 hores fred, semblants a què es planten en la zones de Huelva i sud d'EE.UU..
SÒLS: Donades les característiques de les arrels dels nabius (sensibles a l'asfíxia) , la textura dels sòls deu de ser lleugera, lleugera i porosa, preferiblement ARENOSA i FRANCO ARENOSA, amb una alta capacitat de drenatge i oxigenació, amb un alt contingut de Matèria Orgànica, (>3%) .
Les arrels dels nabius tenen un aspecte fibrós i es distribuïxen superficialment, la qual cosa les torna dependents d'una constant humitat, sense que es produïsca entollada.

.- Marc de Plantació i Altiplans o Cavallons
El marc de plantació majorment establert és de:
Entre plantes de 0,8m., 1m., a 1,2 metres, segons vigor de la varietat i entre files de 2,5m., 3m., a 3,50 m., segons la mecanització de la finca.
Els altiplans o cavallons es faran amb una altura de 30-40 cm., per 100-120 cm., d'ample.
Les necessitats per fanecada seran de 200 a 275 plantes. Si el marc és de 0,8 o 1 x 2,5 m., es necessitaren unes 300 o 400 plantes fanecada.

.- Neteja i Manteniment dels sòls
Es recomana:
* la malla anti-herba, i no es recomana la utilització de plàstic, donada la sensibilitat de les arrels del nabiu a l'asfíxia i a la falta d'oxigen.
NO ES RECOMANEN HERBICIDES RESIDUALS

.- Reg i Fertirrigació
El sistema de reg més adequat al cultiu de Nabius, és el reg per goteig, aplicant amb el mateix reg, la fertilització.

.- Producció
La producció s'inicia, normalment en el 2n o 3er any, podent obtindre's entre 1 i 3 Tm/Ha.
Esta collita s'incrementarà de forma progressiva, fins a aconseguir la plena producció en el 6t - 7m any, estabilitzant-se entorn de 12-15 Tm/Ha.
En alguns casos, amb determinades varietats i formes de cultiu, poden superar-se les 20 Tm./Ha., per a entendre'ns millor, uns 1.000 a 1.200 kgrs/fanecada, amb màxim que poden arribar a 1.500-1.600 kilos/fanecada.

.- Recol•lecció dels fruits
La recol•lecció per a mercat en fresc, es realitza de forma selectiva, segons l'índex de maduració dels fruits, color blava i grandària, sent, unes vegades concentrades en pocs dies i altres més disperses, podent realitzar-se, entre 3 i 6 repassos per planta, distanciades segons varietats.
La recol•lecció, és la llavor de major cost del cultiu, entre 6 i 8 quilos/hora., 40-50 quilos/día per persona, per a fresc.

.- Vida Productiva
La vida productiva d'una plantació de nabius, cultivats en goteig, amb fertirrigació, és d'una llarga duració, que segons sistemes de cultiu pot estar entre 40 a 50 anys, de producció competitiva i rendible. (arriben a 70 anys).
Al tercer any de plantació, (2a collita) , ja es cobreixen els gastos i hi ha algun benefici, augmentant progressivament la producció, arribant al 5t 6t any, al primer pic de producció, entre els 10.000 i 14.000 quilos/Ha, (830 a 1.160 quilos/fanecada) , segons varietat, estimant el benefici net, en estos anys anteriors, entre 1,25 i 1,75 Euros/qgr., segons varietat, calibres i qualitat.

.- Propietats Medicinals
Els nabius, estan considerats com la Súper Fruita del Segle XXI, per les seues elevades propietats medicinals, ajudant a previndre malalties cardiovasculars, i millorant els nivells de colesterol “bó” de la sang.
Trastorns de l'aparell digestiu, diabetis incipient, afeccions oculars, i malalties degeneratives, és una de les fruites amb major poder antioxidant, reduint el risc de patir Alzeimer, perduda de memòria, protegint-nos contra el càncer, al reduir els radicals lliures.

En la temporada 2012/2013, la superfície mundial de nabius va arribar a les 93.617 hectàrees amb una producció de 467.045 tones. (467.045.000 quilos).
En la temporada 2012/2013 la superfície mundial del cultiu de nabius va arribar a les 93.617 Has.
El 54 % d'esta superfície es troba distribuïda a Amèrica del Nord (50.055 ha) , seguit per Sud-Amèrica (17.688 ha) , zona que representa el 20% de l'àrea plantada en el món.
El principal importador global de nabius és EUA, seguit per Canadà i la Unió Europea. Europa està en creixement constant i progressiu, camí de convertir-se ràpidament, en un mercat semblant en volum i qualitat al nord-americà. Se segueixen els canvis d'hàbits, dirigint-se al consum en fresc de fruites i hortalisses, vinculant els nabius, amb les fruites silvestres, les fruites naturals i les fruites sanes. Acompanyaven a Bernardo Martínez, Antonio Carratala, alcalde d’Alberic, Jose Martínez, regidor d’agricultura, i Llorenç Capsi, per La Unió.