La 'Xarxa Valenciana Per l’Aigua Pública' s’entrevistarà hui amb la consellera Elena Cebriàn

Per a que s’avance en la recuperació de la gestió pública de l’aigua al nostre territori.

La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública composada per distintes organitzacions ecologistes, sindicals, veïnals i socials, demanaran al Govern de la Generalitat que s’avance en la recuperació de la gestió pública de l’aigua al nostre territori. La comunitat científica alerta, des de fa anys, del deteriorament de les aigües superficials i subterrànies i de la pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes dependents de l’aigua dolça. Entre els usos que fem de l’aigua i dels ecosistemes aquàtics, el més fonamental i directe és el de disposar d’aigua de bona qualitat i en quantitat suficient per a cobrir les nostres necessitats bàsiques com a essers humans.  Restaurar i protegir els rius, barrancs, llacs, brolladors, zones humides i aqüífers és fonamental per a frenar la pèrdua de biodiversitat, així com per garantir un subministrament adequat i sostenible a llarg termini d’aigua per a beure i portar a terme les activitats humanes. El deteriorament d’aqüífers i ecosistemes, per manca d’una política preventiva, ja ha provocat al País Valencià situacions crítiques, que arriben a impedir l’ús de boca de l’aigua de l’aixeta, i que es poden generalitzar -si no es prenen les mesures adients- per efecte del canvi climàtic.
En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans" i emplaçà a tots els Estats a garantir-ho.
Les polítiques de precarització de les condicions laborals, de retallades de les administracions en serveis públics essencials, així com la privatització parcial o total de la seua gestió ha donat lloc a un increment de la vulnerabilitat de la població davant la pobresa, arribant a la impossibilitat de moltes persones de pagar pels serveis d’accés a l’aigua potable i el sanejament i, en molts casos, els talls de subministrament d’aquests serveis.
Davant d’aquesta situació, al llarg de l’última dècada ha crescut un moviment ciutadà de reivindicació del dret humà a l’aigua i la gestió pública del cicle urbà de l’aigua a escala europea. La primera iniciativa ciutadana europea (ICE) exitosa, celebrada en la Unió Europea en 2013, aconseguí més d’un milió i mig de signatures per reclamar a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que legislen i garantisquen el dret humà a l’aigua, fora de la lògica mercantilista; finalment, a l’estat espanyol, han sorgit moviments ciutadans a diverses ciutats i pobles en defensa de la gestió pública dels serveis d’abastiment i sanejament d’aigua potable i la recuperació de la seua gestió pública, com ara, la “Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública” o la “Red Agua Pública” a nivell estatal.
En el nostre ordenament jurídic, els ajuntaments són els titulars dels serveis d’abastiment d’aigua potable i de sanejament d’aigües residuals, que tenen la consideració de serveis públics essencials i que, per les seues implicacions ecològiques i socials, transcendeixen l’àmbit estrictament municipal. En els últims mesos cada vegada són més les veus que demanen avançar en els compromisos amb el dret a l’aigua potable i el sanejament i la gestió pública de l’aigua. Així com abordar, entre altres, qüestions com ara la necessitat d’una regulació adequada, per part de la Generalitat Valenciana, dels serveis del cicle de l’aigua urbana per propiciar la seua gestió pública, eficaç, eficient, justa, transparent i participativa; la necessitat d’instruments de col•laboració pública-pública; o la identificació de les oportunitats i les dificultats dels processos de recuperació de la gestió pública d’aquests serveis essencials. 
Al territori valencià la presència dels gestors privats als serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament és majoritària i està dominada, bàsicament, per tres grans empreses amb concessions de molt llarga durada (de 25 a 50 anys, segons els casos) que operen en solitari o participen en empreses mixtes. Sovint, els controls de les autoritats municipals, titulars del servei, s’han demostrat insuficients i febles, tot permetent situacions d’escassa transparència i rendició de comptes respecte als costos, qualitat del servei o gestió de les inversions. Tot això ha propiciat abusos i pujades injustificades de tarifes, generant una situació d’indefensió de les persones com a consumidors, però també com a ciutadans.
Fa uns mesos, les Corts Valencianes varen aprovar per unanimitat instar al Consell a reconèixer l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà i a realitzar un diagnòstic sobre les modalitats i característiques de la gestió de les prestacions d’aquests serveis a les persones residents al nostre territori, en relació amb la qualitat de l’aigua subministrada i de l’aigua tractada, accés o cobertura dels serveis, assequibilitat, sostenibilitat ambiental i econòmica, equitat, eficàcia i eficiència dels serveis, transparència i participació ciutadana.
Per tal d’abordar el tema de la gestió pública de l’aigua i de fer-li arribar les nostres preocupacions i propostes, les organitzacions que subscriuen el present escrit li demanen una entrevista.

XARXA VALENCIANA PER L’AIGUA PÚBLICA:
Acció Ecologista-Agró, Eva Tudela - Associació de Veïns CAVE-COVA, Jose Antonio Caballero Defez - CCOO, Milagros Cano Monterde - Ecologistes en Acció, Luis Cerrillo - Enginyeria Sense Fronteres, Eugeni Peris Lumbreras - Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Francesc La-Roca - Intersindical Valenciana, Manuela Latorre Latorre - La Ribera en Bici, Pedro Domínguez Gento - Unió de Llauradors i Ramaders, Ramón Mampel Dellà - Xúquer Viu, Paco Sanz Sanz