Aquesta millora era una reivindicació de molts anys enrere, una necessitat que tant el Consell Escolar com la Direcció, el Claustre i l’AMPA dels col•legis han estat demanant a Conselleria. Tant l’equip de govern (PSPV) com el grup Compromís, acordaren que si no hi havia resposta per part de la Generalitat se’n faria càrrec l’Ajuntament del 100% de l’obra. I així ha estat, al pressupost de 2013 es van destinar 75.000 € a l’efecte, i ara els dos centres ja gaudeixen d’un ascensor que elimina les barreres arquitectòniques per a discapacitats o persones amb mobilitat reduïda.
A part de l’obvietat que suposa un ascensor en un centre educatiu amb les aules distribuïdes en dues plantes d’alçada, i on el menjador escolar esta situat a la primera planta, era també una necessitat primordial per al centre de Batallar, ja que un docent del centre, ja jubilat, patia una malaltia neurològica que li dificultava la mobilitat de forma severa. Tal era la restricció que l’organització de les aules i dels cursos giraven al voltant d’aquest mestre, ja que no podia impartir les seues classes en cap altre lloc que no fos la planta baixa de l’edifici, estant aquesta destinada a l’educació infantil, per raons evidents com és el perill que suposen unes escales per a un menut de 3 a 6 anys. Front aquesta situació i front la passivitat de la Conselleria, des de 2007 que es va elevar la demanda de l’ascensor, l’Ajuntament aportà una solució, fer-se càrrec de l’obra civil el Consistori i de la maquinària la Conselleria, una solució que no va ser acceptada. La Conselleria va optar per donar la jubilació anticipada al mestre, la qual cosa solucionava el problema del docent, però no el del centre. Finalment, ha estat l’Ajuntament qui amb els diners dels contribuents ha donat accés a tothom tant a aquest centre com al col•legi públic Heretats, fent l’obra completa dels dos ascensors.
En la fotografia, l’alumna Marta Belda en l’ascensor de Batallar, amb el director del centre, Gustavo Sanchis, l’alcalde, Robert Martínez i la regidora d’Educació i mestra del col•legi, Amparo Amat. Marta ha sigut la primera usuària de l’ascensor, a principis de desembre, degut a un esquinç pel qual ha estat enguixada fins fa dos dies. Marta és propensa a fer-se esquinços, “ara és molt més còmode vindre a escola, abans mon pare em pujava al be, i de vegades abaixava a culades per l’escala, i després ma mare es queixava que els pantalons els feia plos” ens diu esta simpàtica alumna de 4t de primària que ha estrenat l’ascensor del col•legi, un centre que porta 42 anys en funcionament.