L’últim anuari editat per l’ajuntament, corresponent a 2010,  i que encara es troba en les diverses dependències municipals a disposició dels veïns, és un nou exemple de la manipulació més bruta de la realitat de la societat de Carlet i d’un  culte a la personalitat que arriba al deliri i que seria més propi d’altres règims polítics.
Només hi tenen cabuda notícies favorables als interessos del PP, autèntiques laudatios de la política duta a terme per l’alcaldessa i l’equip de govern del PP, censurant qualsevol aportació, crítica o alternativa dels grups de l’oposició. No són sinó d’un cinisme desbocat les paraules introductòries de l’alcaldessa: “La publicación realiza una función informativa y recopilatoria, una herramienta útil para un conocimiento objetivo sobre la sociedad de Carlet elaborada a partir de las múltiples fuentes disponibles” (sic).
Fins i tot notícies internes del PP, com ara un dia de relax al poble de l’alcaldessa amb els seus excompanys senadors del PP, tenen la seua cabuda privilegiada en l’anuari. Això sí, que ningú busque cap altra sigla de cap altre partit, que no la trobarà.
Però a banda de la construcció d’una realitat local feta  a mida, les fotografíes no deixen lloc a cap dubte. En  les 170 pàgines del llibre  que contenen fotografies, n’hi ha 114 de la sra. alcaldessa front a 3 de la portaveu de Bloc-Compromís Maria Josep Ortega o 3 de la portaveu del PSOE Lola Navarro. La resta de regidors del Bloc i del PSOE, òbviament, inexistents a la publicació. La desproporció dóna bon compte de la capacitat de manipulació de l’alcaldessa, que voldria esborrar de la realitat qualsevol postura o opció discrepant, encara que esta dispose, com és el cas de Compromís, d’una representació municipal molt rellevant i molt activa, present en tots els àmbits de la nostra societat.
Però no únicament discrimina els grups de l’oposició sinó que es veu de forma ben clara l’arraconament dels dos regidors del propi PP a qui ja no va incloure en la candidatura següent. Així, mentre que Laura Sáez ix en 26 fotografies o Pascual Casp en 25, Sión Puche, que era regidora de Cultura i Festes, només apareix 11 vegades, i el  que era el primer tinent d’alcade, Octavio Casp, només apareix en 5 imatges.  Està ben clar el sectarisme de la sra. Crespo, utilitzat també en contra de la propia dissidència interna.
Realment, l’actitud totalitària, més pròpia d’una dictadora local que d’una alcaldessa democrática, segueix  la seua pròpia trajectòria durant tants anys  a Tele-Carlet, on tenia vetats absolutament tots els regidors de l’oposició, per no recordar l’episodi de censura fotográfica  a un regidor del Bloc, a qui va fer desaparéixer d’una fotografia publicada però de qui es va deixar els peus que quedaven a la foto com ànima en pena. O l’episodi més recent, de la manipulació en la publicació d’una fotografia dels actes localls del 9 d’Octubre on desapareixia per art de màgia una de les portadores de la Senyera, justament Maria Josep Ortega, portaveu de Compromís.
És políticament i moralment reprobable que amb els diners de tots els ciutadans es faça propaganda partidista d’una manera tan barroera. Els 5.000 € que ha costat la publicació hauria de reintegrar-los el PP a les arques municipals.