Tots els grups polítics de l’Ajuntament recolzaren en el plenari del passat 28 de juny la proposició de l’Alcalde en la qual es proposava acordar el nomenament de Josep Vallés Núñez com a fill predilecte de l’Alcúdia, atenent la seua implicació en ser base d’un entramat d’empreses i iniciatives cooperatives al llarg dels últims 50 anys, les quals han permès l’agricultura valenciana fer front amb solvència als reptes més decisius de la seua existència i assolir la modernització per configurar l’actual potència productiva i comercialitzadora.
Vallés, convençut del fet que només el cooperativisme podria aconseguir la força per garantir la pervivència de l’agricultura com a element fonamental de l’economia del País Valencià va assumir amb sols 28 anys, en 1967, primer la secretaria i després la presidència de l’antiga cooperativa local, la CANSO. Al marge de les autoritats del règim, que no veien amb bons ulls iniciatives cooperatives no tutelades per ells mateixos, Pepe Vallés impulsa decididament la modernització de l’empresa, ampliant les instal•lacions i la maquinària i iniciant el definitiu i fonamental procés de recerca de nous mercats tant dins com fora d’Espanya.
S’iniciaven els anys 70 quan els problemes de liquidat entrebancaven qualsevol possibilitat d’obtindre el finançament que la CANSO necessitava per continuar creixent. El Consell Rector, amb Vallés al capdavant, inauguraven la Caixa Rural de l’Alcúdia l’any 1974. La nova entitat marca un abans i un després no sols per a la cooperativa, sinó també per al poble de l’Alcúdia. La disponibilitat de crèdit permeté situar la CANSO en el sector capdavanter de les cooperatives al temps que el compromís social dotà l’Alcúdia del pulmó financer per assolir distints projectes. A més a més, l’obra social de la Caixa Rural permeté enllestir variades actuacions. Hui, la Caixa Rural de l’Alcúdia és una entitat sòlida que ha superat la dura crisi del sector financer amb solvència, tot gràcies a l’esperit que Vallès i el seu equip li van saber donar.
L’esperit cooperativista de Pepe Vallés el dugué a mirar-se en l’espill d’Eroski. Alumne avantatjat d’aquella escola, Vallés fomentà viatges i el coneixement de l’esperit del grup de Mondragon, en un dels quals l’acompanyà Francesc Pons, qui després va ser fundador i president de Consum seguint els paràmetres de la cooperativa vasca. Juntament amb Pons i l’advocat Josep Maria Soriano, fundarien més tard la Caixa Popular, també marcada per l’emprempta que Vallés havia conegut a Mondragon. Hui, Caixa Popular és l’entitat financera més important de la Comunitat Valenciana després d’haver sobreviscut la crisi.
Convençut que la CANSO podia trobar aliats en la defensa d’interessos comuns, Vallés va ser part d’activa d’una campanya de conscienciació que el portà a creuarse amb un jove tècnic de la cooperativa de Torrent, Josep Maria Planells, amb qui iniciaria l’apassionant repte de crear ANECOOP l’any 1975. Vallés estava convençut de la necessitat de crear punts de venda propis per als productes de les cooperatives en els grans mercats com ara l’alemany. ANECOOP va ser la plataforma que li va permetre aconseguir-ho. Actualment és la principal comercialitzadora mundial de cítrics.
Poc després del naixement d’Anecoop Vallés protagonitzà també l’establiment d’una nova dimensió en l’associacionisme agrari. Part activa en les reunions que durien a la creació de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Pepe Vallés facilità els magatzems de la CANSO per tal que foren escenari d’una multitudinària assemblea el 13 de juliol de 1976 on ell mateix juntament amb Lluis Font de Mora i un grapat de presidents de cooperatives valencianes s’adreçaren a més de 2000 llauradors. Aquella assemblea reclamà entre altres coses, qüestions tan fonamentals com l’equiparació dels drets laborals dels llauradors als de la resta de treballadors o l’elevada cotització social dels llauradors respecte als d’altres regions espanyoles. Aquelles demandes s’aprovaren per unanimitat així com el compromís de crear un sindicat de treballadors del camp independent, unitari i democràtic, La Unió.
Després de deixar la presidència de la CANSO, va ser proposat i elegit president de COESHOR, que esdevindria amb el temps la cooperativa de segon grau líder en la comercialització de fruites i verdures en el mercat interior. També contribuí a la creació de COARVAL, la cooperativa de segon grau de subministrament de fitosanitaris i fertilitzants.
Ja en els anys 90 Josep Vallés tornà de nou a la vida pública, però per primera vegada no per servir el cooperativisme sinó per servir el seu poble. Al capdavant de la regidoria d’agricultura i durant tres legislatures va renovar el compromís que durant dècades havia mantingut amb els llauradors de l’Alcúdia. Des d’un altra perspectiva però amb la mateixa implicació va impulsar iniciatives com el reg des del Canal Xúquer-Túria, permetent l’eliminació de costosos motors i la remodelació de la xarxa de camins agrícoles.