Ahir dijous, a la casa que el periodista i escriptor Vicent Calvo Acacio tenia a l’Alcúdia, es va presentar el Facsímil de l’única obra que este va escriure en valencià, El pare dels gats. Seguidament, s’encetà la tertúlia “Calvo Acacio i el seu temps”. Calvo Acacio torna a sa casa, a l’Alcúdia, i el motiu no és un altre que la publicació per part de l’Ajuntament de l’Alcúdia de El pare del gats, l’única obra coneguda que Vicent Calvo Acacio va escriure en valencià i que ens trasllada a un temps i un espai urbà ben diferent de la convulsa societat valenciana que Calvo ens havia presentat en alguna de les seues obres anteriors. L’edició en facsímil d’esta novel•la, acompanyada d’un magnífic estudi introductori de l’obra elaborat per Joan Maria Furió, és motiu de satisfacció per als que estimem la literatura dels nostres narradors, i sens dubte, Calvo Acacio sempre ha estat considerat un dels alcudians il•lustres.
En 2004, l’Ajuntament de l’Alcúdia ja va publicar una edició facsímil de Los Reyes Mudos, una obra de la qual molts havien sentit parlar, però que pocs havien llegit. Ara, amb la publicació de El pare dels gats en format facsímil, és a dir, reproduïda respectant la reproducció de l’original de 1930, donem a conèixer una obra digna que forma part de La nostra novel•la, una col•lecció de narrativa en valencià de primer terç del segle passat que compta amb autors tan remarcables com Maximilià Thous, Rafael Altamira, Enric Duran i Tortajada, entre altres. 
L’alcalde de l’Alcúdia, Robert Martínez, qui va voler destacar que “la relació de Calvo Acacio amb l’Alcúdia del seu temps, les seues inquietuds culturals i socials, la seua vinculació a la música i els seues relats, el feren creditor de l’afecte popular i d’un merescut reconeixement literari”, l’escriptor i periodista Santiago Vallés, l’autor de l’estudi introductori de l’obra Joan Maria Furió i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Alcúdia, Josep Millo, qui va puntualitzar “la doble satisfacció que suposa recuperar El pare dels gats, ja que d’una banda es recupera una obra que pareixia estar condemnada a l’oblit, i d’altra, l’alegria de poder-la posar en mans del seu destinatari natural: el poble de l’Alcúdia”.