Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, denuncia que la LGTBfòbia «continua arrelada, normalitzada i expressada sense cap mena de reflexió o crítica en la nostra societat, de la que les xarxes socials són un reflex». La xarxa social on s’han trobat més missatges ha sigut amb molta diferència Twitter (85%), seguida de Facebook (9,5%) i Instagram (5,5%).
L’insult contra una persona anònima és l’atac més habitual en xarxes socials, un 55% dels 511 missatges analitzats al llarg de 2021 per a l'elaboració de  l’informe Al loro! sobre discursos d’odi per LGTBfòbia en xarxes socials. A continuació, les burles sumen un 25% dels missatges analitzats, seguides de les informacions falses (18%), les amenaces (1,8%) i la difusió d’informació privada (0,2%).
També són atacades persones públiques (reben un 25% dels missatges, front al 75% dels dirigits a persones anònimes) amb paraules com gai o lesbiana, formen part o no del col·lectiu, la qual cosa augmenta encara més la violència contra el col·lectiu LGTB+ i posa en evidència «que no hi ha una igualtat real ni, en molts casos, resposta social».
L’informe Al Loro! destaca com «molt alarmant» que dels més de 500 missatges recopilats, «només un 2% haja tingut repercussió o la denúncia social com a resposta», explica Nadine Sorio Tortajada, responsable del programa. També denuncia la tècnica de Lambda que els mecanismes de denúncia de comentaris «en les mateixes plataformes no són efectius, malgrat que siguen necessaris».
La complexa tasca de la identificació dels discursos d'odi en xarxes socials es complica encara més per la permanència dels continguts, l'anonimat i la transnacionalitat de l'espai virtual, característiques que dificulten la persecució d'aquests delictes i generen una sensació d'impunitat que afavoreix la multiplicació de les expressions d'odi.
El perfil atacant, com pot llegir-se a l’informe Al Loro!, «sol ser una persona usuària de xarxes socials particular en la gran majoria de casos» i no «organitzacions o entitats, grups organitzats, partits polítics, etc.», i volen recordar des de Lambda que hi ha «una clara vinculació entre aquests atacs en xarxes socials i la presència en les institucions de partits que tenen discursos que vulneren els drets humans i que troben ressò en part de la ciutadania».
Cal actuar ràpidament perquè «totes aquestes violències tenen conseqüències psicològiques en les persones que les pateixen que poden, fins i tot, optar per llevar-se la vida per tal de no patir més, i això no ho podem permetre com a societat», explica, «i cal tindre ferramentes, com aquest informe, perquè tota la societat s’involucre en la detecció i denuncia social d’incidents que no es denuncien jurídicament».

Conclusions esperades
No sorprenen al col·lectiu les conclusions d’aquesta investigació perquè segons dades de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), un 24% de les agressions per LGTBIfòbia ja ocorre per xarxes. En 2019 ja es van registrar, en l’àmbit estatal, 204 casos com a incidents delictius comesos per xarxes socials, sent l'orientació sexual i la identitat de gènere alguns dels àmbits amb major incidència, segons xifres del Ministeri de l'Interior.
Malgrat açò, apunta la tècnica de Lambda que la major part de les violències «està invisibilitzada, i som ara encara més conscients del necessari que és l'existència d'aquest tipus d'anàlisi, i de la urgència d'una investigació més completa i complexa que ens permeta reflectir la realitat davant la qual ens trobem, perquè som conscients que no arrepleguem tota la violència que pateix el col·lectiu».

Sistema de recollida
El recull de continguts en xarxes socials s’ha plantejat a través de recerques de termes clau que ha resultat complex identificar i que s’han seleccionat segons els més estesos perquè les infinites variacions en escriure’ls convertien la feina en inabastable.
Per exemple, ha sigut «complicat trobar la violència exercida en xarxes cap al col·lectiu de persones trans, encara que sabem que és molta; el 50% dels discursos d'odi cap al col·lectiu de persones trans van succeir els primers mesos de 2021, coincidint amb l'esborrany de llei trans estatal», explica la responsable del programa.
Els missatges directes que reben les persones usuàries de xarxes socials són altre exemple de la dificultat de la recerca i només s’accedeix a aquest material quan les persones mateixes els fan arribar al col·lectiu. Per això, han creat perfils de Al Loro! en les Twitter, Facebook e Instagram perquè la ciutadania puga denunciar aquestes situacions: @allorodenuncia.
Recordem que en cas de patir qualsevol agressió per LGTBfòbia a la Comunitat Valenciana es pot comptar amb el recolzament d’Orienta, l’Oficina LGTBI de la Generalitat Valenciana, que acompanyarà tot el procés. El telèfon de contacte és 900 101 015 i l’atenció és gratuïta.