Es tracta  d’un garrofer únic,  ubicat al conegut com a Motor de Massans al camí de la Parada de l’Olivera (coordenades 39.235989, -0.451706). Estem parlant d’un garrofer descomunal que segons els càlculs més prudents té més de 300 anys de vida i que com es pot apreciar en la foto 1 la seua soca difícilment pot ser abraçada per tres persones. Gent quasi centenària del poble ens ha relatat que a principi del segle passat, quan era jove, ja aturava el carro sota les branques del garrofer per descansar.
En l’actualitat l’arbre presenta un estat malaltús i ha desmillorat molt en relació a fa uns anys. Com es pot apreciar en la foto 2 de desembre de 2004  abans tenia una copa perfectament redona. En l’actualitat (octubre 2012) però, ha perdut una tercera part de la copa i presenta una copa allargada tal i com es pot veure en la foto 3. Possiblement açò ha estat efecte del pas de camions i maquinària pesada per relatives al reg a degoteig i de les pròpies obres que es feren en 2005. De fet en la realització de les obres i cobriment de la sèquia de la qual bevia l’arbre, i que es pot apreciar en la foto 4-, es va fer malbé una de les arrels mares de l’arbre que en el seu moment va ser tallada i arrencada (foto 5). Som conscients de dues coses, que aquest fets no són responsabilitat de l’actual equip de govern i que fa uns anys s’actua sobre ell. No obstant sembla que ara no s’està actuant i que és precís actuar sobre ell. Per la informació que hem pogut esbrinar, aquest arbre és propietat de la comunitat de regants del motor, i per tant, sembla ser, que no és de titularitat pública. De fet en l’actualitat es troba ubicat dintre de la tanca que protegeix la caseta del motor. Malgrat tot és un arbre emblemàtic d’Algemesí i cal actuar fer tot el possible per salvar-lo.
Amb independència que es puga determinar quines han estat les causes reals i els autèntics responsables de tal situació, el ben cert és que possiblement l’arbre més vell del terme, i per tant l’ésser viu més vell, es va morint poc a poc, i si aviat no fem res, tal situació potser irreversible. Algemesí no pot permetre’s el luxe de veure desaparèixer novament un arbre centenari com ja passà fa més de 30 anys en el cas de l’Olivera de Cotes víctima de l’ampliació de la carretera.
Fruit d’aquella situació fou, sens dubte l’aprovació en el seu moment d’una ordenança al respecte. En el plenari de 27 de març de 2006 l’Ajuntament aprovà l’ordenança municipal de l’arbrat que segons s’indica està “orientada  a  la  protecció,  conservació  i manteniment de l’arbrat que siga d’interés de la localitat d’Algemesí”. En aqueix ordenança s’estableixen dos punts cabdals per a fer front a situacions com aquestes. En primer lloc la creació d’un catàleg d’arbres d’interés local (Capítol III) i en segon lloc la creació d’un Consell de Medi Ambient (capítol V).
El Consell es va crear en el seu moment, però fa anys que no es reuneix; aquesta legislatura no ho ha fet. Pel que fa al catàleg no hem trobat constància que estiga aprovat ni publicat. Com a mínim no està publicat en el pàgina web ni s’han fet les accions que s’indica en l’ordenança en relació als arbres. Tampoc hem trobat el preceptiu  “Pla de Gestió i Conservació dels arbres i les arbredes d’interés local” que estableix el catàleg. La situació d’agressió, intencionada o accidental, que patí aquest garrofer, no és  responsabilitat de l’actual equip de govern, però si el no haver fet suficient per pal•liar-la durat tots aquests anys i el no haver engegat tots el mecanismes oportuns per evitar l’estat actual d’aquest arbre i d’altres com ell. L’actual equip de govern és el responsable actual i és qui ha d’actuar.
Per tot això MÉS ALGEMESÍ ha presentat una moció per que incideix en dues línies paral•leles d’actuació. Per una banda pel que fa a aquest cas concret exposat. Caldrà tant emprendre una sèrie d’accions urgents per evitar que el deteriorament de l’arbre vaja a més –començant per un estudi i diagnòstic-, com entrar en negociacions amb els propietaris del terreny per tal que l’arbre passés a ser patrimoni públic municipal. Per un altra banda, i de cara a l’aplicació efectiva de l’ordenança sobre arbrat existent, caldrà la reactivació del Consell Local de Medi Ambient i l’elaboració tant del Catàleg com del Pla.