L’Arxiu Municipal de Sueca disposa ja de les memòries de Camilo Albert escrites per la seua viuda

Ahir va tindre lloc la firma del document i entrega del manuscrit original per part de la família a l’Ajuntament de Sueca

L’Arxiu Municipal de Sueca disposa ja del document original que conté les memòries del suecà Camilo Albert, escrites per la seua viuda, Matilde Gras, anys després que fora afusellat l’any 1939. L’acte de donació d’este manuscrit, per part de la família Albert-Gras a l’Ajuntament de Sueca, va ser celebrat ahir a la vesprada en el Saló de Plens i va comptar amb la presència d’un gran nombre de persones. “Camilo va viure en uns anys molt convulsos socialment. Va ser una persona que només volia el bé per als treballadors i que mai va agafar una arma per a defendre els seus ideals. Ell els defenia amb les paraules, i les paraules molestaven als poderosos. Tota la seua vida va ser una lluita pel treballador, per la gent que no tenia res a posar-se a la boca, i això li va costar la mort”, va explicar el regidor responsable de l’Arxiu Municipal, Salvador Giménez, en la seua intervenció. Redención Albert, una de les filles del matrimoni format per Camilo i Matilde, assentia emocionada a l’escoltar estes paraules. Junt a ella, van assistir a l’acte els seus fills, Verónica i Camilo, i la seua neboda, Graciela Candela Albert, una de les promotores d’esta donació a la ciutat de Sueca. La mateixa Candela va explicar en la seua intervenció la situació d’angoixa que es va viure en aquells anys, “Nydia, la filla major, va ser testimoni del juí sumaríssim a son pare i recorda clarament les paraules del jutge militar que va condemnar a mort Camilo: 'Vosté no té cabuda en la nova Espanya que construirem'. La mateixa sentència a mort reconeixia que no tenia cap delicte de sang, però ho van condemnar per rebel·lió els mateixos que s’havien rebel·lat contra la legítima República. Matilde, humil brodadora, escriu meritòriament en la seua vellesa l’angoixa i al mateix temps l’amor i admiració incondicional que sentia pel seu marit, Camilo”.
La firma del document de donació va ser realitzada per l’alcalde de Sueca, Salvador Campillo, en representació de la ciutat, i per Redención Albert i Graciela Candela, com a representants de la família. L’Ajuntament, per la seua banda, els va fer entrega d’uns obsequis en senyal d’agraïment. “La història no l’hem d’oblidar i menys esta classe d’història, la història del nostre poble, perquè no es torne a repetir. En Sueca hi han hagut hòmens importantíssims dins de la seua humilitat que formen part de la nostra història, i Camilo és un d’ells. Ell va donar la vida per Sueca, perquè els homes i dones de la nostra ciutat tingueren una vida millor., perquè els treballadors tingueren unes condicions dignes. I estes persones, llavors i ara, seran necessàries sempre”, va afirmar l’alcalde de Sueca, Salvador Campillo.
L’acte va comptar amb la presència de molts familiars i simpatizants de Camilo i Matilde, així com dels regidors Raquel Tamarit, Dimas Vázquez, Josep Navarro i Pilar Moncho; els treballadors de l’Arxiu Municipal, Joan Pi i Enric Alforja; la restauradora de les memòries, Marta Soliva; i l’historiador, Salvador Vendrell. El mateix Vendrell, en la dècada dels 80, junt a Joan Fuster, va publicar un monogràfic dedicat a estes memòries en el segon nombre de la revista Quaderns de Sueca. “Camilo Albert va ser un sindicalista suecà molt important. Va ser la viuda de Camilo qui va pensar que Joan Fuster era la persona indicada per a entregar-li les memòries. En eixe moment nosaltres estàvem fent la revista Quaderns de Sueca i sobretot Fuster va considerar que eixe material s’havia de publicar perquè era història oral, encara que estava per escrit. I per això vam treballar sobre eixe document. Jo vaig fer una introducció i les anotacions a peu de pàgina per a explicar les coses que Matilde no explicava”. Vendrell va entregar ahir també a l’Ajuntament l’expedient del consell de guerra que li van fer a Camilo Albert “en el qual no li poden trobar cap crim de sang i al final li acusen d’autor intel·lectual de la rebel·lió. El document és important sobretot perquè conté tots els escrits que va fer Camilo en les diferents revistes locals, i d’altres llocs, amb els quals van justificar que era un incitador a la rebel·lió”.