Atenes, 4 i 5 de gener 2016
Últimes hores en Atenes. La ciutat es desperta tard, i mentre unes companyes esperem les caixes de muda digna que falten, les altres aprofiten per fer últimes compres i repartir entre les families conegudes que malviuen a pisos en la ciutat i al hotel Feron (on viuen unes dotze families) borses de robeta interior que hem estat preparant amb molta il·lusió, gràcies a tota la gent que ha col·laborat amb aquest projecte. A més a més, hem deixat roba d'abric, sabates, joguines, etc.
Per altra banda, també hem repartit al squad del hotel Onyro, on s'allotjen uns 50 xiquets i xiquetes, alguns asoles, altres amb el seu pare o la seua mare, o amb sort amb tots dos.
El dia de hui l'hem dedicat a passar temps amb aquelles persones amb les que hem creat un vincle emocional, les quals des del primer moment t'ho donen tot a pesar d'estar tan oblidats. Amb jocs de gran grup, per parelles, de xicotet grup i individuals hem passat el matí entretingut a l'hotel Feron, compartint a més a més mirades, somriures, abraços, besos...
Malgrat la barrera lingüística que ens separa la complicitat entre nosaltres ha estat present en tot moment i és que quan dues persones volen entendre's ho fan.
Ja de vesprada al Onyro hem fet màscares amb els més menuts i menudes i també els hem deixat alguns jocs de motricitat com construccions per als infants, i escacs per als més majors.
Després a la nit, hem anat a la plaça Exarchia, on voluntaris, refugiats i gent que viu al carrer es reuneixen per calentar-se aprop de les fogueres. Hem repartit te i bocates amb els companys i companyes activistes i ens hem despedit amb la sensació que ens tornarem a veure pronte.
Enyorem als nostres però ens sentim responsables de les persones que deixem ací.
#perunamudadigna (text i fotos)