Les Olivetes Xafaes de Sueca al Portet de Sollana, a la vora voreta de l’Albufera

80 senderistes i una vintena de quilòmetres

Seguint la programació prevista i, després de les intenses pluges de les setmanes anteriors que feren ajornar algunes de les eixides programades, el Grup Senderista de la Ribera del Xúquer Olivetes Xafaes, visità en esta ocasió el Portet de Sollana. El punt de trobada era l’estació de RENFE de Sueca, per a agafar el tren de les 8.20 que ens portaria a Sollana, i d’ací a peu fins el Portet, a la vora voreta de l’Albufera. El dia havia despertat molt bo, ras com el dia anterior, amb molta llum però sense tant de vent, això sí, amb una “frescoreta” matinera (Toni dixit) que despertava els ànims, coses d’esta primavera boja que estem tenint. Alguns socis, en lloc de vindre en tren, s’havien desplaçat a Sollana en cotxes particulars. Una vegada ja totes i tots, i havent Andrés completat la llista, el grup, en esta ocasió de 80 senderistes, començàrem la ruta directa a un dels paratges amb més encant del Parc Natural de l’Albufera.
Després de passar per diverses naus industrials, deixar el cementeri de Sollana a l’esquerra (1878) i atenent les indicacions marcades, seguirem el nostre camí direcció al portet. Superada la zona d’horta, ens obrirem a la immensitat que ens ofereix la marjal (la partida, en parla suecana) amb el seu color ocre d’hivern i de terreny ara fangós, producte de les darreres pluges, i mentre caminàvem sota un sol que s’agraïa, observàvem com la primavera s’obri pas i va marcant territori, com aquells lliris grocs vora la sèquia, plantats per refermar la mota de manera natural. Caminant xino xano, passàrem per la zona dels alterons, una xicoteta elevació de terreny, a penes percebuda, pense, pels caminants que plàcidament xarraven i conversaven ben a gust amb els seus companys de ruta.
És ací, en este punt del trajecte on el camí asfaltat continuava a la dreta, direcció al Palmar i al Perelló, mentre a l’esquerra, es podien observar encara algunes mostres d’arquitectura rural de marjal que resisteixen valeroses el pas del temps: un antiga trilladora d’arròs (més bé el que queda d’ella), una curiosa caseta de la companyia d’assegurances on s’albergaven els coets que els llauradors utilitzaven per desfer les tempestes en època de sega i també una caseta de camp amb el seu sequer de llaurança de l’arròs. Començava ara un camí de terra que ens portaria al Portet de Sollana, un d’aquells racons encisadors a què ens té acostumats este paisatge nostre de marjal i Albufera, amb les seues barques amarrades, la gran barca de vela llatina, la caseta de caçadors vora la sèquia i tot plegat un recés de quietud i placidesa que ens suggereix el lloc. Arribats a aquell punt i amb la pertinent exploració del terreny, tocava ara retratar-se per immortalitzar el moment i fer-se també la clàssica foto de grup.
No podíem allargar massa la nostra estada al portet, així que ens dirigírem a l’observatori del tancat de Mília (500 m.) per poder contemplar l’Albufera amb tota la seua magnitud i mentre uns, allà dalt de la torre mirador de fusta ens relaxàvem amb la vista del llac, amb el port i València al fons, altres es delectaven per baix a la vora de l’Albufera, amb el vols dels ànecs, dels collverds, d’alguna garsa reial, de les gavines i de tota l’avifauna en conjunt. Estant allà, l’autor d’esta crònica i per suggeriment de Toni, obsequià els assistents amb algunes dades del portet, de particular encant per als sollaners i també per als visitants, especialment a la caiguda del dia, el significat del Tancat i també del Filtre Verd amb la seua importància com a depuració natural de l’aigua que s’aporta a l’Albufera i com a punt de refugi de les aus característiques del parc natural on troben allà la pau i tranquil·litat que necessiten.
Acabada l’explicació, el grup tornà, ara sí tot estirat, a Sollana, ens esperava l’esmorzar al Rívoli on hi arribàrem al voltant de les 11 h. Havent reposat forces tornàrem pel camí paral·lel a l’autovia direcció a Sueca, esta vegada a peu. En total, una vintena de quilòmetres. Una ruta més del grup de les olivetes, la núm. 28 de les Caminades Saludables. Un èxit més també, i l’oratge, que tant malament s’havia portat en les setmanes anteriors, en esta ocasió ens acompanyà de la mà com un aliat més durant tota la jornada. Fins l’altra olivetes.