L’Hort del Mirador de Carcaixent es desploma
Aquest cap de setmana s’ha produït un enfonsament a l’Hort del Mirador de Carcaixent, el qual és propietat de Generalitat Valenciana des de 1990
La que fou en l’època d’esplendor carcaixentina com casa senyorial de l’Hort del Mirador de Carcaixent ha accentuat una greu deterioració en els últims anys. Però aquest cap de setmana, s’ha produït un enfonsament on, afortunadament, no s’han hagut de lamentar danys personals, però sí importants danys patrimonials.
La Generalitat Valenciana va adquirir aquest immoble l’any 1990 per trenta-un milions de pessetes, amb la finalitat d’ampliar l’explotació del Centre de Capacitació Agrària però passats 34 anys, des de Conselleria no s’ha realitzat cap rehabilitació.
Les diverses corporacions municipals han estat demanant a Generalitat una actuació sobre aquest immoble protegit i de característiques tan especials. Un dels primers fets d’este equip de govern quan entraren a governar, fou posar-se en contacte amb les Conselleries competents per valorar la situació de l’Hort del Mirador, ja fos per dur endavant el projecte redactat de rehabilitació de l’any 2021 o un altre projecte.
El passat 16 de maig de 2024, l’alcaldessa de Carcaixent, Carolina Almiñana, junt amb els membres de l’equip de govern, es reuniren amb el Director General de Patrimoni i Hisenda, Antonio Joaquim Woodward, per demanar que es feren càrrec de la situació, i que no s’oblidaren de l’immoble que tenen a la partida dels Abrells de Carcaixent però finalment ha passat una desgràcia patrimonial.
Així i tot, hui ens hem reunit d’urgència amb la Conselleria competent per valorar actuacions a curt termini per a garantir la seguretat dels treballadors de l’Estació Experimental Agrària, sense prejudici, que els tècnics de Generalitat Valenciana, que tenen la competència en la matèria, valoren la possibilitat d’aprofitar o refer el projecte de rehabilitació redactat; o si tècnicament, és millor opció, acabar d’enderrocar el que queda i reconstruir de nou.
Des de l’equip de govern s’està en continu contacte en Generalitat, i des de l’Ajuntament s’està prestant tota la seua ajuda possible per tal que puguem recuperar un edifici històric a Carcaixent, com és l’Hort del Mirador.
Ajuntament de Carcaixent
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
Notícies similars
-
El Consell ha aprovat la declaració d’emergència per a iniciar els treballs d’acondicionament i desenrunament
Hi ha 0 comentaris / Llegir més
-
L'obra es podrà visitar del 20 al 26 de maig, de 19:00 a 20:30 hores, en l’Hort de Carreres de Carcaixent
Hi ha 0 comentaris / Llegir més
-
El grupo teatral de Carcaixent, La Tardor representó la obra, L´Hort de les Oliveres
Hi ha 0 comentaris / Llegir més
Comentaris
-
Bernat Daràs Mahiques - 11/9/2024
HORT DE COLOMINA O DEL MIRADOR
Es tracta d’una casa de notable grandària amb terres de conreu al seu voltant, a més d’estable, celler,
corral... i casa dels hortolans afegida. És propietat de la Generalitat Valenciana.
El seu propietari fou Francesc Josep Colomina Garrigues (1723-1807), ciutadà immemorial del Regne de València i regidor perpetu (...1771 / ...1800). Va contraure matrimoni l’any 1747 amb Francesca Maria Garcia Cifre (1729-1811). Després de la seua mort l’heretà el seu fill Manel Colomina Garcia (1753-1843). D’estat
noble, fou elegit elector pel partit d'Alzira el 9 de febrer de 1810. Va casar-se en 1784 en primeres núpcies amb Antònia Talens Garrigues (1749-1832), germana del Primer Marqués de la Calçada i vídua de Vicent Pérez Ribera, oriünd de Xàtiva; i en segones, amb Maria Antònia Garcia.
Antic cognom català estés per l'antic Regne de València i potser derivat de Colom, d'origen provençal. A Catalunya es van cognomenar Colomines i Colominas; a Aragó van tindre casals en les muntanyes de Jaca i en el Comtat de Ribagorça i es van anomenar Colomina, en singular, com a València. Inserit en el llibre de baptismes de la Parròquia de Carcaixent corresponent als anys 1634-1653, hi ha un Decret de la Cúria eclesiàstica de València, de 14 d'abril de 1764, pel qual s'accedeix a la petició formulada per Agustí Colomina i el seu fill Francesc perquè els encarregats de les parròquies de Carcaixent, Polinyà i Santa Caterina Màrtir de València esmenen en totes les seues partides el cognom Colomines per Colomina. Disposaven de panteó propi en el Convent de Sant Francesc d'Assís, davant de l'altar de Sant Antoni de Pàdua. Armes: de gules, amb tres coloms de plata posats en triangle (GARCÍA CARRAFFA, A. i A., El Solar Catalán, Valenciano y Balear, tom II, pàg. 41).
Va cedir la seua plaça en el consistori a canvi de la reduïda xifra de 800 lliures (AHN, Consells, lligall 18.336,
Escriptura de venda de la Regidoria atorgada per Francesc Colomina a favor de Ferran Talens (IRLES VICENTE, M. C., “L’Ajuntament de Carcaixent al segle XVIII”, Afers. Fulls de recerca i pensament, 15, 1993, pàg. 127-141, nota 55).
AFEGIR UN COMENTARI