Lluís Miret guanya el Ciutat d’Alzira amb un thriller ambientat a la Valčncia del XVII
Sábado, 15 de noviembre de 2014 | e6d.es
• Antonio Rial guanya en divulgació científica, Ricardo Almenar en assaig i Robert Cortell en poesia
L’escriptor Lluís Miret és el guanyador del XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb L’ombra del mal. El XX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Antonio Rial per Repensar el cervell, el XVI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta l’ha guanyat Ricardo Almenar per El bosc protector, mentre que el IX Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Robert Cortell per Hores ingrates. Tal com ja es va fer públic, el guardonat amb el IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut Joan Yago, per Un lloc comú; Isabel-Clara Simó ha merescut el XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Tzoé i Francesc Puigpelat, autor d’El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, ha estat guardonat amb el XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
Els guanyadors de les diverses modalitats han recollit, la nit del divendres 14 de novembre, el trofeu dissenyat per l’artista Manuel Boix, en el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte ha estat presentat per l’actriu Lola Moltó. Hi han assistit vora 700 persones, entre les quals hi havia una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia, fet que contribueix que, any rere any, es consolide el prestigi d’aquests premis. Hi han estat presents autoritats, líders polítics, representants dels principals sindicats,d’entitats com Escola Valenciana o d’empreses com Consum. A aquesta edicións’havien presentat un total de 174 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 65.500 €.
El XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’ajuntament d’aquesta localitat, ha correspost a L’ombra del mal, de Lluís Miret. L’obra, ambientada en la València del segle XVII en el context de l’expulsió dels moriscos, narra tres històries en aparença independents però que mentre avança l’acció van mostrant al lector uns lligams tan subtils com poderosos. El llibre comença com una novel·la d'aventures amb cavalls, trabucs i roders; també podria passar per una novel·la negra on els crims se succeeixen i on cal resoldre un misteri i buscar un culpable, però el lector no tarda a adonar-se que tracta de més coses: la mala consciència, els desitjos de venjança, els mecanismes que sustenten el poder o la necessitat de creure. Acció, intriga, delictes de sang, sexe, baixes passions... es donen cita en aquest relat ben travat, en el qual estan implicats tots els estaments de la societat valenciana de l’època.
Lluís Miret (Gandia, 1973) ha conreat diversos gèneres, especialment la literatura per a joves. Amb el relats infantils Jordi i el tresor de les vint perles i Les aventures del mag Xaviton va guanyar el Premi Carmesina i el Premi Vicenta Ferrer Escrivà, respectivament. És autor de vora mitja dotzena d’obres juvenils, reconegudes amb guardons com ara el Ramon Muntaner per Les Valls dels Bandolers o el Premi Mallorca per PQPI Connection. Pel que fa a la literatura per a adults, la seua primera novel·la, Local Hero, va obtenir el Premi Les Talúries de Lleida. Repensar el cervell, d’Antonio Rial, és l’obra guardonada amb el XX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. Una obra que dóna resposta a moltes preguntes que tots ens fem al voltant del funcionament de la nostra ment. Amb un llenguatge amé i accessible al públic general, l’obra explica com els cent mil milions de cèl·lules que hi ha en cada un dels nostres cervells no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. Durant l’última dècada, la investigació en neurociència ha fet un salt de gegant que ens permet assegurar que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la «veritat». Si és que la veritat vol dir alguna cosa.
Antonio Rial (Cadis, 1963) és periodista científic en Radio Nacional de España, on condueix l’espai setmanal «Secretos del cerebro», que s’emet per Radio 5 Todo Noticias, i edita i presenta diferents espais informatius per a Andalusia. Per la seua tasca en l’àmbit de la divulgació científica, ha estat distingit, entre altres, amb el Premio Andalucía de Periodismo, com a director i presentador del programa de divulgació científica de RNE El siglo que viene, així com finalista del Premi de Divulgació Mèdica Boehringer Ingelheim.
El jurat del XVI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit El bosc protector, de Ricardo Almenar. Es tracta d’un assaig que descriu la gènesi i el desenvolupament d'una proposta per a la pervivència dels boscos valencians. Està basada en el pagament d'una part dels serveis ambientals que els ecosistemes forestals ofereixen al conjunt de la societat valenciana: protecció del sòl, moderació de les riuades, dipòsit de carboni enfront del canvi climàtic, manteniment de la biodiversitat, funcions recreatives, estètiques, educacionals i identitàries per a la població humana, etc. Ricardo Almenar (Tànger, 1953) és biòleg i expert en sostenibilitat mediambiental i desenvolupament sostenible. Ha sigut professor visitant de les càtedres UNESCO i Mediterrània del Patronat Sud-Nord de la Universitat de València i ha participat en diferents projectes de recerca de la realitat mediambiental valenciana. És autor o coautor d'una dotzena de llibres.
Pel que fa al IX Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha sigut per a Robert Cortell, per Hores ingrates. Aquest poemari medita sobre el temps i sobre les seues conseqüències devastadores. Planteja una visió crepuscular del passat i del futur de manera que les nostres horesacaben resultant ingrates, perquè són més fruit de l’acceptació d’un ahir i de la pèrdua d’un demà, que de la lliure elecció. Robert Cortell (Carcaixent, 1958) és llicenciat en Dret i lletrat de la Sindicatura de Comptes. Entre la seua obra poètica trobem Jocs d’ambigú, Als volts del desconcert i Otras voces. Amb Subtils desenganys va aconseguir el Premi Marc Granell d’Almussafes. A més, Cortell també ha conreat la narrativa curta i el teatre.
Narrativa juvenil i infantil i teatre
D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2014 els veredictes de les quals ja s’havien fet públics: el IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa
Juvenil i el XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
El passat 31 d’octubre es féu públic el guanyador del IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, dotat amb 6.000 €. L’actor i director Joan Yago era designat guanyador amb l’obra Un lloc comú. L’obra gira al voltant de Manel Sabaté, un home del seu temps que acaba de morir deixant tres vídues, un llibre i una amant recurrent que ningú coneix. Ara que ell ja no hi és, les «seues dones» ja no tenen cap motiu per a seguir guardant-se el respecte mutu de les darreres setmanes. El més sensat seria no tornar-se a veure mai més. Però no, aquesta nit soparan juntes una vegada més, la darrera. El record del Manel es mereix una última nit i elles, fet i fet, no tenen ningú més amb qui anar a sopar. Joan Yago (Palma, 1987) ha escrit i estrenat peces per a teatre com: BLUF, La Nau dels Bojos, En un país tan llunyà, L’Editto, Bulgaro, Martingala, República Bananera o No sóc Dean Moriarty, entre altres, per les quals ha rebut diferents premis. És membre fundador de la companyia La Calòrica. També ha participat en el Segon Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta i en la creació col·lectiva de l’espectacle DesigJam.
El veredicte del XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 7 de novembre. Tzoé, d’Isabel-Clara Simó, va obtenir el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. Amb un llenguatge literari molt elaborat i una protagonista misteriosa amb molta força, Tzoé és una bella història ambientada en Alcoi i la comarca. Qui és aquesta xiqueta que ha aparegut de sobte i que no sabem d’on procedeix? Té vora quatre anys i no parla cap llengua coneguda, fins que aprén la nostra. Tzoé és extremadament intel·ligent. Les manetes de la menuda, a més, tenen poders, tan extraordinaris que ningú no s’ho explica. Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les nostres escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. Al llarg d’una carrera intensa i ferma, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: És quan miro que hi veig clar, Ídols, Històries perverses, La salvatge, el seu clàssic Júlia o La innocent Raquel, Joel i El meu germà Pol (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira). La seua obra literària ha sigut reconeguda amb diferents premis de prestigi.
Pel que fa al XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 €, El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha sigut l’obra guanyadora. Es tracta d’una història molt lligada a l’actualitat, amb diàlegs molt frescos, i protagonitzada per Martí Blesa, un xiquet de deu anys que té una gran afició: les pel·lícules de la sèrie «Pirates del Carib», amb Johnny Depp en el paper del capità Jack Sparrow. Un dia guanyarà un concurs per a mantenir un xat amb l’actor sense saber que aquesta relació influirà en la seua vida més del que espera.
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. És autord’una vintena de llibres i la seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Joanot Martorell, el Josep Pla, el Carlemany o el Ciutat d’Alzira, que va rebre per El retorn de Macbeth, publicat per Bromera. Ha estat redactor del diari El País i col·laborador d’El Periódico, La Vanguardia i l’Avui. També ha estat guionista de ràdio i de televisió, i col·laborador en tertúlies de Catalunya Ràdio, Com Ràdio, RAC1 i altres mitjans.
Els guanyadors de les diverses modalitats han recollit, la nit del divendres 14 de novembre, el trofeu dissenyat per l’artista Manuel Boix, en el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte ha estat presentat per l’actriu Lola Moltó. Hi han assistit vora 700 persones, entre les quals hi havia una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia, fet que contribueix que, any rere any, es consolide el prestigi d’aquests premis. Hi han estat presents autoritats, líders polítics, representants dels principals sindicats,d’entitats com Escola Valenciana o d’empreses com Consum. A aquesta edicións’havien presentat un total de 174 originals, i s’ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 65.500 €.
El XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’ajuntament d’aquesta localitat, ha correspost a L’ombra del mal, de Lluís Miret. L’obra, ambientada en la València del segle XVII en el context de l’expulsió dels moriscos, narra tres històries en aparença independents però que mentre avança l’acció van mostrant al lector uns lligams tan subtils com poderosos. El llibre comença com una novel·la d'aventures amb cavalls, trabucs i roders; també podria passar per una novel·la negra on els crims se succeeixen i on cal resoldre un misteri i buscar un culpable, però el lector no tarda a adonar-se que tracta de més coses: la mala consciència, els desitjos de venjança, els mecanismes que sustenten el poder o la necessitat de creure. Acció, intriga, delictes de sang, sexe, baixes passions... es donen cita en aquest relat ben travat, en el qual estan implicats tots els estaments de la societat valenciana de l’època.
Lluís Miret (Gandia, 1973) ha conreat diversos gèneres, especialment la literatura per a joves. Amb el relats infantils Jordi i el tresor de les vint perles i Les aventures del mag Xaviton va guanyar el Premi Carmesina i el Premi Vicenta Ferrer Escrivà, respectivament. És autor de vora mitja dotzena d’obres juvenils, reconegudes amb guardons com ara el Ramon Muntaner per Les Valls dels Bandolers o el Premi Mallorca per PQPI Connection. Pel que fa a la literatura per a adults, la seua primera novel·la, Local Hero, va obtenir el Premi Les Talúries de Lleida. Repensar el cervell, d’Antonio Rial, és l’obra guardonada amb el XX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. Una obra que dóna resposta a moltes preguntes que tots ens fem al voltant del funcionament de la nostra ment. Amb un llenguatge amé i accessible al públic general, l’obra explica com els cent mil milions de cèl·lules que hi ha en cada un dels nostres cervells no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. Durant l’última dècada, la investigació en neurociència ha fet un salt de gegant que ens permet assegurar que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la «veritat». Si és que la veritat vol dir alguna cosa.
Antonio Rial (Cadis, 1963) és periodista científic en Radio Nacional de España, on condueix l’espai setmanal «Secretos del cerebro», que s’emet per Radio 5 Todo Noticias, i edita i presenta diferents espais informatius per a Andalusia. Per la seua tasca en l’àmbit de la divulgació científica, ha estat distingit, entre altres, amb el Premio Andalucía de Periodismo, com a director i presentador del programa de divulgació científica de RNE El siglo que viene, així com finalista del Premi de Divulgació Mèdica Boehringer Ingelheim.
El jurat del XVI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit El bosc protector, de Ricardo Almenar. Es tracta d’un assaig que descriu la gènesi i el desenvolupament d'una proposta per a la pervivència dels boscos valencians. Està basada en el pagament d'una part dels serveis ambientals que els ecosistemes forestals ofereixen al conjunt de la societat valenciana: protecció del sòl, moderació de les riuades, dipòsit de carboni enfront del canvi climàtic, manteniment de la biodiversitat, funcions recreatives, estètiques, educacionals i identitàries per a la població humana, etc. Ricardo Almenar (Tànger, 1953) és biòleg i expert en sostenibilitat mediambiental i desenvolupament sostenible. Ha sigut professor visitant de les càtedres UNESCO i Mediterrània del Patronat Sud-Nord de la Universitat de València i ha participat en diferents projectes de recerca de la realitat mediambiental valenciana. És autor o coautor d'una dotzena de llibres.
Pel que fa al IX Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha sigut per a Robert Cortell, per Hores ingrates. Aquest poemari medita sobre el temps i sobre les seues conseqüències devastadores. Planteja una visió crepuscular del passat i del futur de manera que les nostres horesacaben resultant ingrates, perquè són més fruit de l’acceptació d’un ahir i de la pèrdua d’un demà, que de la lliure elecció. Robert Cortell (Carcaixent, 1958) és llicenciat en Dret i lletrat de la Sindicatura de Comptes. Entre la seua obra poètica trobem Jocs d’ambigú, Als volts del desconcert i Otras voces. Amb Subtils desenganys va aconseguir el Premi Marc Granell d’Almussafes. A més, Cortell també ha conreat la narrativa curta i el teatre.
Narrativa juvenil i infantil i teatre
D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2014 els veredictes de les quals ja s’havien fet públics: el IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa
Juvenil i el XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
El passat 31 d’octubre es féu públic el guanyador del IX Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, dotat amb 6.000 €. L’actor i director Joan Yago era designat guanyador amb l’obra Un lloc comú. L’obra gira al voltant de Manel Sabaté, un home del seu temps que acaba de morir deixant tres vídues, un llibre i una amant recurrent que ningú coneix. Ara que ell ja no hi és, les «seues dones» ja no tenen cap motiu per a seguir guardant-se el respecte mutu de les darreres setmanes. El més sensat seria no tornar-se a veure mai més. Però no, aquesta nit soparan juntes una vegada més, la darrera. El record del Manel es mereix una última nit i elles, fet i fet, no tenen ningú més amb qui anar a sopar. Joan Yago (Palma, 1987) ha escrit i estrenat peces per a teatre com: BLUF, La Nau dels Bojos, En un país tan llunyà, L’Editto, Bulgaro, Martingala, República Bananera o No sóc Dean Moriarty, entre altres, per les quals ha rebut diferents premis. És membre fundador de la companyia La Calòrica. També ha participat en el Segon Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta i en la creació col·lectiva de l’espectacle DesigJam.
El veredicte del XIX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 7 de novembre. Tzoé, d’Isabel-Clara Simó, va obtenir el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. Amb un llenguatge literari molt elaborat i una protagonista misteriosa amb molta força, Tzoé és una bella història ambientada en Alcoi i la comarca. Qui és aquesta xiqueta que ha aparegut de sobte i que no sabem d’on procedeix? Té vora quatre anys i no parla cap llengua coneguda, fins que aprén la nostra. Tzoé és extremadament intel·ligent. Les manetes de la menuda, a més, tenen poders, tan extraordinaris que ningú no s’ho explica. Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les nostres escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. Al llarg d’una carrera intensa i ferma, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: És quan miro que hi veig clar, Ídols, Històries perverses, La salvatge, el seu clàssic Júlia o La innocent Raquel, Joel i El meu germà Pol (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira). La seua obra literària ha sigut reconeguda amb diferents premis de prestigi.
Pel que fa al XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 €, El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha sigut l’obra guanyadora. Es tracta d’una història molt lligada a l’actualitat, amb diàlegs molt frescos, i protagonitzada per Martí Blesa, un xiquet de deu anys que té una gran afició: les pel·lícules de la sèrie «Pirates del Carib», amb Johnny Depp en el paper del capità Jack Sparrow. Un dia guanyarà un concurs per a mantenir un xat amb l’actor sense saber que aquesta relació influirà en la seua vida més del que espera.
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. És autord’una vintena de llibres i la seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Joanot Martorell, el Josep Pla, el Carlemany o el Ciutat d’Alzira, que va rebre per El retorn de Macbeth, publicat per Bromera. Ha estat redactor del diari El País i col·laborador d’El Periódico, La Vanguardia i l’Avui. També ha estat guionista de ràdio i de televisió, i col·laborador en tertúlies de Catalunya Ràdio, Com Ràdio, RAC1 i altres mitjans.
Todas las noticias de Alzira en www.elseisdoble.com