Els premis Goya de Fotografia es crearen en 1985 (dos anys abans que els Goya del Cinema) per l’Associación de Fotògrafs Professionals d’Aragó (AFPA), i es convoquen amb una freqüència bianual entre fotògrafs de tota la Unió Europea. Es tracta d’un certamen obert exclusivament a professionals de la imatge, que no té dotació econòmica, però sí un enorme prestigi. Els guanyadors s’enduen sengles estatuetes de l’escultor Paco Rallo.
Les categories convocades són Retrat, Boda, Industrial/publicitari, Lliure Creació i Vídeo. El jove fotògraf Alcudià ha estat nominat a la categoria de Boda. Es dona la circumstància que Àlvaro va aconseguir el passat més de novembre 3 qualificacions Meritòries al Certamen de Qualificacions de la Federació Espanyola de Professionals de la Fotografia i de la Imatge (FEPFI) 2012, al qual també va aconseguir una fotografia en la Col•lecció d’Honor.
En pocs mesos, és tota una fita per a un fotògraf jove, que va començar a trencar mà en companyia de son pare, Àlvaro Ruiz, i que sense deixar de tindre en compte els seus ensenyaments, s’ha continuat formant i – com confirmen els diferents certàmens als quals presenta els seus treballs - ha sabut combinar perfectament les tècniques fotogràfiques de tota la vida amb les tecnologies d’última generació.
La fotografia nominada al Goya és, com es pot apreciar, molt poc convencional. Esta pressa en plena naturalesa, en el terme municipal de Domeño, a la Serrania de València,  i cap xica se la faria de no haver passat ja la boda; poden figurar-se com va quedar el vestit de novia després de passar-lo per aigua. Però no va ser el vestit l’única cosa que es va banyar. “Li ho he d’agraïr a Lina Real, la novia,- afirma Àlvaro-, per haver-se atrevit a clavar-se en eixes aigües tan mogudes. Era un dia de molt de vent i l’aigua botava per tots els llocs, tant que la càmera també es va banyar tota i la vaig haver de dur a arreglar després de la sessió. Ara pense que ha valgut la pena”.