La polèmica ja sorgí en el plenari de setembre i ha tornat a estar d’actualitat arrel d’una entrevista concedida per l’alcaldessa a un mitjà local. En ella la primera autoritat afirma que des del departament de contractació se li va indicar en relació a l’adjudicació dels llocs de venda del Mercat que “la licitació no es pot parar”, i que aturant-ho s’estaria incorrent “en una il•legalitat..” Res més lluny de la realitat. Aturar un procés d’adjudicació és legal i està contemplat en l’article 155 de la llei que regula les contractacions en el sector públic, on s’estableix la possibilitat d’aturar un procés d’adjudicació renunciant o desistint d’ell. En el nostre cas es podia haver renunciat a tal adjudicació perquè aquesta no estava consumada, i es podia fer en la mesura que cabien adduir, com indica eixe article,  diferents “raons d’interés públic”.
Contràriament al que afirma no existia cap obstacle insuperable que impediria aturar  el procés d’adjudicació, i menys quan en eixe moment no s’havia presentat encara cap proposta. Tirar endavant l’adjudicació ha estat un decisió merament política que sorgeix de la voluntat continuista en determinades polítiques de l’actual equip de govern. De fet, a l’expedient d’adjudicació no hi consta ni cap informe tècnic dient que és impossible aturar l’adjudicació, ni cap informe dient tampoc el contrari. Simplement el que passà és que l’equip de govern decidí, conjuntament amb MÉS ALGEMESÍ i amb el vist-i-plau dels tècnics, anul•lar el procés i canviar l’ús de l’edifici, i posteriorment, per falta de valentia política, reculà i decidí continuar amb l’adjudicació dels llocs de venda. Renunciar a l’adjudicació era legal i canviar l’ús, si es canviava el tipus de finançament de l’edifici, també. Res era impossible.
El que ens crida l’atenció és que en l’esmentada entrevista la primera autoritat diga el contrari del que ha fet.  Allí afirma que “Hem fet front al problema, sense votar-nos la legalitat”, quan en realitat han fet el contrari, a tenor del que hi consta en l’acta de la Junta de Govern del dia 23 de setembre.
En tal Junta es resolen les 3 al•legacions presentades al plec de condicions que regulava l’adjudicació, estimant-se aquestes parcialment. Segons indica la legislació, quan es produeixen al•legacions i s’ha de tornar a aprovar definitivament el plec sols es poden modificar al plec els punts al•legats que hagen estat estimats.  No es pot modificar res que no haja estat objecte d’al•legació. No obstant això, allò paradoxal de l’esmentat acord és que l’Equip de Govern, forçant, o simplement botant-se la legalitat, acorda en els seu punt Tercer canviar un aspecte fonamental del plec que no estava al•legat i que per tant calia considerar-lo ferm. Ens estem referint a la duració de l’adjudicació que la rebaixa de 20 anys a la meitat, 10 anys (8 i 2 de pròrroga). Cap de les tres al•legacions versava sobre això, i per fer bé les coses deuria haver renunciat a eixe procés d’adjudicació, haver justificat que per l’interés general era millor acurtar el termini i haver tornat a encetar un nou procés. És a dir, per fer les coses legalment devia haver fet el que nosaltres li indicàvem: renunciar a eixe procés de licitació. Encara que després encetara un de nou.
MÉS ALGEMESÍ no pot més que lamentar que no s’informe adequadament a la ciutadania, que se la confonga i que s’intente justificar una decisió política escudant-se darrere dels funcionaris. I molt menys podem permetre que, a més, intenten penjar-se la medalla de legalistes aquells que han modificat una condició substancial d’un plec de condicions que no podien justificar i que, de recórrer algú, podria portar a una possible nul•litat o anul•labilitat de l’acte administratiu.
MÉS ALGEMESÍ no ens infal•lible i pot equivocar-se en moltes coses, però això no vol dir que quan posem propostes damunt la taula aquestes no tinguen una clara viabilitat.  Tenim clar que realment des del primer dia la màxima autoritat manifestà la seua voluntat de donar continuar al projecte del PP. En cap moment ha posat als funcionaris a buscar alternatives reals. Resulta còmic que ens tiren en cara que no aportàrem propostes concretes i viables per a canviar l’ús, cosa que sí que férem. Resulta còmic , en última instància, que ens tiren en cara que no hagem fet la seua feina.