És evident que l’abdicació en el dia de hui de Joan Carles I a la Corona, i per tant la seua dimissió com a Cap de l’Estat és un fet històric de gran magnitud. Amb independència del paper històric que aquest ha jugat des de que va ser nomenat successor a la Caporalia de l’Estat pel dictador Franco, paper que la història i els historiadors jutjaran, la seua elecció com a màxima autoritat de l’Estat es produí en un context que res té a veure amb l’actual situació política.
Hui en dia l’Estat espanyol, amb totes les mancances i imperfeccions que es vulga, és una democràcia consolidada. I si hi ha una, o millor dit, dues coses característiques d’una democràcia és, una, que es pregunta i s’escolta als ciutadans en els temes essencials i, dues, que els ciutadans escullen als seus representants de manera democràtica i directa. Però a l’Estat espanyol, i malgrat tractar-se d’una democràcia, es produeix una paradoxal anomalia a l’hora d’escollir la màxima autoritat. Durant quasi quaranta anys no hem pogut escollir democràticament el Cap de l’Estat, i ara es pretén que tampoc es puga escollir novament el Cap de l’Estat que volem. I això es mire com es mire és una anomalia democràtica, una anomalia que vol segrestar la veu dels ciutadans. Sembla ser que alguns sectors de la societat i alguns partits polítics no ens consideren ciutadans, sinó súbdits.
A això cal sumar-li que l’article 57 de la Constitució espanyola estableix taxativament el caràcter hereditari de la Corona quan diu que «La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de SM Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica». Dit d’altra manera la Carta Magna no contempla la possibilitat d’abdicació en vida favor d’altra persona, sinó que consagra l’herència com l’únic mecanisme de successió i sols pot heretar-se quan el titular dels béns o drets ha mort. Ens trobem amb un buit legal que sols es pot resoldre donant-li veu als ciutadans.
Més Algemesí apostà des del primer moment de la seua existència per la participació i la transparència, i per exemple, quan ningú feia encara primàries nosaltres realitzarem en 2010 unes primàries obertes no a la militància, sinó a tota la ciutadania. És obvi, doncs, que ara no anem a fer un pas enrrere i que no podem acceptar sense més que se’ns impose un cap d’Estat d’acord amb una solució que es gestada fa mes de35 anys.
Exigim i exigirem transparència a qualsevol nivell, però encara més quan es tracte de la màxima autoritat política, i per això en el dia de hui hem presentat una moció per tal que l’ajuntament d’Algemesí inste el Govern de l’estat a impulsar el procés legislatiu pel que fa a la regulació de la situació creada davant l’abdicació del rei en el sentit d’aprofundir en la democratització de l’Estat espanyol i establir el principi d’elecció directa o a través dels seus representants de tots els càrrecs públics i institucionals, inclòs el Cap de l’Estat, per part de la ciutadania, garantint el principi d’igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes tant en el sufragi passiu com en l’actiu.
Entenem que aquest procés ha de comptar amb la màxima participació ciutadana de tots els àmbits polítics, socials i acadèmics per tal d’iniciar un debat públic sobre la democratització total de l’Estat, i que deuria ser un procés que conclogués mitjançant un referèndum en el qual de manera lliure i directa la ciutadania puga decidir sobre els canvis en l’ordenament jurídic que aquesta proposta requereix, incloent la possibilitat de transformar el model actual de monarquia parlamentària en una República. Amb independència de quin siga el model d’Estat que sorgirà d’aquest referèndum, Més Algemesí considera que és l’hora de que la ciutadania parle i es pronuncie, perquè apostem per més participació i més transparència.
Josep Bermúdez
Portaveu del grup municipal Més Algemesí