Al darrer plenari l’equip de govern proposa modificar el PGOU pel que fa a les zones verdes dels polígons de Cotes i Pepe Miquel per tal de poder ubicar allí zones esportives, i especialment per poder fer possible la proposta de la Federació Valenciana de Golf d’ubicar allí camp de golf. MÉS ALGEMESÍ considera que les zones verdes han de ser zones verdes i que el PGOU ja reserva suficient metres quadrats on pertoca per a noves instal•lacions esportives.
L’equip de govern considera que aquests terrenys són uns terrenys desaprofitats perquè per a ells una zona verda és essencialment “inútil”. En realitat no són terrenys inútils, sinó abandonats, tal i com demostra l’escassa inversió que hi realitzat l’equip de  govern: 6 cèntims per metre quadrat, uns 6.000€ anuals per 100.000 m2. Per a MÉS ALGEMESÍ les zones verdes són útils tant per raons ecològiques com socials, i  per això aquestes zones són igual de necessàries que les empreses que en aquest cas les envolten.
A més a més, no  es poden dedicar terrenys públics a el caprici d’una minoria que seria el que passaria si es fa el camp de golf. sinó que el seu ús ha de ser social. Per això, front a l’ús mercantilista i elitista proposat nosaltres proposem potenciar aquests terrenys de forma molt distinta. Els terrenys actuals són idonis per posar-hi en marxa l’experiència del “Horts socials ecològics” que ja estan funcionant en altres ciutats com Gandia, projecte que seria complementari i compatible amb la seua continuïtat i potenciació com a zona verda.
La proposta de MÉS ALGEMESÍ consisteix en cedir espais agrícoles de reduïdes dimensions, a particulars (200 m2)  i a col•lectius(400-800 m2), que s'adjudicarien durant un determinat període de temps (entre 3 i 5 anys) prorrogable. En una primera fase s’acondicionarien entre 70 i 100 parcel•les depenent de la demanda que representarien entre 15.000 i 20.000 m2.
L'ajuntament com a propietari de les parcel•les i dels espais comuns que es troben en terrenys públics, mantindria la gestió dels mateixos i establiria les condicions i els horaris d'accés i treball. A les parcel•les sols es podran cultivar hortalisses, verdures, flors, plantes aromàtiques...  per a autoconsum i mai s’utilitzaran per a finalitats comercials. Tampoc es destinaran a la plantació d’arbres fruiters. No obstant això es permetria plantar un arbre fruiter per parcel•la, prèvia petició i autorització de l’Ajuntament que establirà uns criteris i mecanismes sobre aquesta qüestió. Únicament es podran utilitzar productes autoritzats per a l’agricultura ecològica.
Per fer possible açò últim els tècnics del ajuntament elaborarien un “Manual d’agricultura ecològica” redactat de manera senzilla però completa, que es repartirà entre els hortolans i estaria també a disposició de  la resta de la població interessada en format electrònic.
Amb aquest Horts socials ecològics l’ajuntament aconseguiria moltes coses. En primer lloc fomentar el cooperativisme i l’associacionisme amb la compra comuna de llavors, planters, productes, eines, fems, etc.  En segon lloc una funció social en estar destinats principalment a sectors específics de la població, com jubilats, aturats o persones en situació d'exclusió social, que podrien usar-los per al consum privat.
A més, es promocionaria la defensa de nostre patrimoni ecològic,  natural i antropològic a través del retorn als valors i sabers associats a l'agricultura tradicional. Es fomentaria a més el concepte de “sobirania alimentaria”, i per últim s’incentivaria la creació d’un banc de llavors locals per a la protecció i conservació de la biodiversitat del cultius autòctons propis de la nostra agricultura tradicional, llavors que d’altra banda, corren a hores d’ara, el perill de desaparèixer.
Aquest interessant projecte d’Horts socials ecològics que tant d’èxit està tenint en altres municipis podrien ser realitat també en Algemesí en aquest terrenys vinculant-se així modernitat i tradició en un mateix espai compartit. Aquesta proposta ha estat presentada hui com a moció al plenari i complementada amb altres idees sobre la creació al voltant de la llacuna existent d’una autèntica zona verda semblant a un bosc de Ribera que siga autosuficient –de baix cost de manteniment- i compatible amb aquests terrenys que serveixen d’escorrentia en cas de pluja.