Dijous passat, 9 d'octubre, diada nacional dels valencians i les valencianes i festa grossa dels enamorats, més de 300 persones pujaren a visitar el castell de Corbera, responent a la convocatòria de l'Ajuntament de Corbera i de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Moltes d'estes persones havien acudit a la cita vestint la samarreta de la Trobada que proclamava LA NOSTRA ESCOLA.
La visita guiada al castell de Corbera era una activitat programada amb motiu de la 29 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, celebrada el 6 d'abril a la població i sota la marca de PERTOT, ACOSTA'T A LA RIBERA, que és un projecte que pretén descobrir el patrimoni arquitectònic, paisatgístic i etnològic de la comarca i que este patrimoni es convertesca en un material didàctic per als centres educatius.
A les 10,30 del matí, després de l'esclat d'una traca, isqué, des de la plaça, el gran riu de gent pel carrer Major en direcció al camí de les Fontanelles, el qual precisament creua un fondal de terres abancalades adornades ací i allà per grans casalots mereixedors de contemplar i de visitar, ja que són l'antic testimoni del sector productiu en què hi havia diners a guanyar fa un centenar d'anys: les explotacions citrícoles.
A escassos dos-cents metres de l'última casa del poble una senda graonada ascendeix fins a trobar-se amb les despulles del castell, un castell d'origen romà, de reedificació àrab i reestructuració cristina, que en l'actualitat és propietat de la Diputació de València, la qual no passa ànsia per contrarrestar el seu deteriorament. 
Els primers cinquanta metres de la senda tenen un fort desnivell i cal camejar i mantindre l'equilibri, cosa difícil quan vas acompanyat per menuts i menudes als quals qualsevol cosa els pareix cridanera i poden soltar-se de la mà perquè han descobert la cua d'una sargantana entre les ombres dels matolls. Encara sort que les mares i els pares ens entrenem tots els dies i la xicalla no ens pot sorprendre quasi mai! Bé, quasi mai...
Després de passar una volta foradada per algun ensorrament, la senda gira cap a la dreta i ens trobem enfilant-nos per un tram de senda de pam i mig solcada entre els enderrocs de la muralla, la qual ha anat col·locant-los per fer més interessant la visita al castell i per obrir-nos la gana. Encara sort que unes mans caritatives ajuden a superar esta part de la senda, el que demostra que en este món tot està previst.
Ja hem arribat al castell, després de deixar arrere, a la nostra dreta unes runes de murs que comuniquen la muralla del castell amb la volta foradada, en realitat una torre defensiva en tota l'extensió de la paraula. En un d'eixos murs de pedres, cudols i totxos (en aquella època, ja creien que tota pedra fa paret), descobrim un grafisme en àrab on diu Al·là, Al·là, com indica Miquel G. Sahuquillo, l'historiador que farà de guia de la visita.
Al castell, la gent es dispersa buscant l'ombra més confortable i on assentar-se per esmorzar a gust i amb bona companyia. Els menuts fent-ne de les seues, pujant i baixant, saltant i amagant-se, apareixent i desapareixent, com arts màgiques. I és que, a eixe edat, l'energia sembla un combustible que mai no s'acaba.
Alguns xiquets i xiquetes, però, aprofiten la visita al castell per viure històries imaginàries, amb cavallers valents i donzelles atrevides, combatent els dracs que destrossen les collites del terme i vivint finals feliços.
Mentrestant, el nostre Miquel G. Sahuquillo recorre el perímetre interior de les muralles, amb els seus merlets desdentats, explicant els missatges que ens han deixat el paisatge, els senyals que amaguen les runes dels murs, la memòria històrica que encara té ací dalt un batenc lleu de vida.
Ben esmorzats ja, amb la xicalla deficiosa i amb el sol que no parava de picar insolent, el riu de gent que ha participat en la visita al castell de Corbera, va baixant la senda, en grups desiguals, desfent el camí que havien fet fa dues hores, quan el castell ens rebia ancorat al nostre passat. Àlbum de fotos de la visita