Càrcer degue naixer arran de l'ocupació de la vall pels àrabs, allà pels anys 713 o 714. Així semblen indicar les restes trobades. Proves d'aquesta asserció constitueixen també la desapareguda esglèsia, que abans fou mesquita; les fabriques de ceràmica i rajoles; el fet de no haver trobat, fins ara, restes d'utensilis o habitacions d'èpoques anteriors als musulmans. Per ùltim, els noms d'algunes partides, com la del Ravalet, derivada de la paraula árab Rahal, que significa raval, i la del Socá, corrupció de xoca, nom d'un poblat desaparegut que fa temps que es trobava situat en aquesta partida.
Que cárcer va ser ric i important ho demostra també el fet de que, al posar el rey don Jaume el Conqueridor la primera contribució que va imposar als moros després de la Reconquesta, a 24 de setembre de 1257, exigeix als de Cárcer i Sumacárcer - posat que aquesta població depenia de la primera- el pagament de cent besantes, quantitat igual a la que exigia als moros d'Alzira, i lameitat de la qual va sol·licitar als de Valéncia, la qual era de 200 besantes.
Els Moros i Cristians de Càrcer són una festa molt arrelada i que aconseguix acaparar l'atenció dels veïns i de números visitants d'altres localitats. Com cada primera setmana de setembre els carrers de Càrcer s'omplin de música i colorit.