Opinió
Un fantasma recorre Espanya i la Comunitat Valenciana: el de la jornada contínua

Bernat Pascual Briz, llicenciat en Història Contemporània, mestre d'Educació Física, fundador de la Xarxa de Centres amb Jornada Contínua de la Comunitat Valenciana, director del CEIP PEPITA GREUS d'Alginet

“Un fantasma recorre Espanya i la Comunitat Valenciana: el fantasma de la Jornada Contínua”. Així podria començar, per exemple, una de les xarrades o articles en els quals es denigra, es fica por i s'alarma a la societat i a les comunitats educatives des de l'any 2016 anualment amb la proximitat de cada cita de votació per a la modificació de la Jornada Escolar en els col·legis d'Espanya i més concretament en els de la nostra Comunitat Valenciana.
Algun cert grau d'ironia i calma cal tindre ja que es viuen situacions certament indignants i intolerables de falta d'educació i de respecte.
Es dedueix després d'assistir a aquestes xarrades i llegir aquests articles que els professionals que treballem en els centres educatius durant les hores lectives de les jornades escolars (ja siguen amb jornades partides, mixtes o contínues) no tenim ni idea d'organització escolar i de com organitzar els horaris escolars.
Els/les docents, orientadors/as, educadors/as i resta de personal que som aquests professionals i coneixem les diferents realitats escolars del dia a dia escolar, segons aqueixes xarrades i articles no tenim ni idea.
De la mateixa manera, llegint els “presumptes” estudis científics que abalen als negacionistes de la Jornada Contínua: les famílies, AMPAs, AFAs, diversos col·lectius i plataformes de famílies que, des de fa anys, promouen i sol·liciten el canvi i la racionalització en els horaris escolars tampoc tenen ni idea de conciliació familiar ni d'organització d'aquests horaris.
I qui s'atribueix el mèrit de conéixer exactament l'horari millor i la jornada escolar ideal per a l'alumnat? Algunes persones economistes de ESADE-ECPOL, algunes persones sociòlogues, algun pediatre, alguna federació de AMPAs com FAMPA València, alguna Fundació com la Fundació Jaume Bofill catalana, entre altres.
Esperonades per aquestes entitats i persones conservadores pro-jornada partida, hi ha alguna mare o pare que realitza pintades o pega pamflets en les façana d'alguns col·legis en contra dels mestres/as dels seus fills/as, als quals acusen de liderar la modificació en l'horari escolar. Aquestes pintades i pamflets sense cap signatura amb expressions amenaçadores i sense respecte cap a els/les docents.
Amb l'Ordre 25/2016 i l'Ordre 9/2022, dues normatives de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana es va obrir la possibilitat de decidir la Jornada Escolar lliurement en cada col·legi de la Comunitat Valenciana. Des de llavors, ja són 750 de 1008 centres els que han aprovat aqueix canvi a Jornada Contínua, representant un 75% del total de col·legis públics de la Comunitat Valenciana  . I 25 centres privats concertats de 429 (6% del total).
Entendran vostés, efectivament, que tampoc tenen ni idea totes aqueixes comunitats escolars que han decidit lliurement i mitjançant votació i consulta el canvi de Jornada Escolar. En alguna xarrada s'ha parlat fins i tot per part d'aquestes entitats i persones citades anteriorment d'il·legitimitat.
I arribada la cita amb una nova votació i consulta dilluns que ve 27 de febrer de 2023 a les comunitats educatives i famílies de 46 nous col·legis que aspiren a modificar el tipus de Jornada Escolar a jornada contínua, novament proliferen les xarrades, articles i referències a “presumptes” estudis que recomanen conservar l'horari escolar partit.
No serveix de res, deduïm, l'experiència de 30 centres pilot amb jornada contínua anteriorment a 2016 a la Comunitat Valenciana, l'experiència de 7 anys ja en els Centres que modifiquem la jornada escolar a jornada contínua des del 2016, projectes sòlids d'organització escolar i d'horaris escolars. I tampoc serveix, sembla ser, que hi haja igualment estudis i opinions contrastades que valoren els avantatges de la jornada contínua.
Independentment del tipus de jornada escolar, tots els col·legis de la Comunitat Valenciana , tenim en el nostre pensament oferir a l'alumnat, per extensió a les famílies i a tota la comunitat educativa, la millor organització possible. Perquè cada Projecte Educatiu de Centre està realitzat per equips directius, pels Claustres dels respectius centres i els Consells Escolars que tenen en el seu pensament sempre a l'ALUMNAT.
Per aquest motiu, tots i cadascun dels Projectes que es realitzen en tots i cadascun  dels col·legis tenen en el centre a l'alumnat. Inclòs tot projecte de modificació de Jornada Escolar. Se'ns retrau als Centres, per part d'aquestes entitats pro-jornada partida, que en les reunions informatives del Projecte de canvi de Jornada Escolar s'esmenten únicament arguments a favor de la jornada contínua i s'al·ludeix al fet que s'hauria d'igualment recalcar arguments en contra. No existeix cap sentit en aquest retret perquè no es donen arguments en contra de qualsevol projecte que s'aprova en Claustre i Consell Escolar com per exemple  el Projecte Educatiu de Centre, el Projecte Lingüístic de Centre i la resta dels molts projectes i plans dels col·legis.
Lluny de les pors, dubtes i desinformació en contra de la jornada contínua que es provoca amb l'aparició d'aquestes argumentacions talibans (perquè moltes vegades són exercides amb violència escrita, mediàtica, buscant la confrontació i fer mal  com hem descrit anteriorment) apareix l'aclaparadora i constatable realitat que es pot observar i constatar en els 750 col·legis amb jornada contínua de la Comunitat Valenciana.
La realitat d'una jornada contínua que fa més racional l'horari escolar en organitzar  les sessions lectives de 9 a 14, el menjador de 14 a 15.30 i les activitats extraescolars de 15.30 a 17.00.
Sí, estimat lector, has llegit bé. Els col·legis, per normativa, estan oberts fins a les 17.00. Fins i tot pot haver-hi, com és el nostre cas, escola *matinera de 7.30 a 9.00 organitzada per l'AMPA i hi ha activitats extraescolars organitzades també per les AMPA fins a les 18.00.
Tot això per a conciliar els horaris de treball que poden ser canviants al llarg del  curs de moltes famílies i als quals la jornada contínua ofereix aqueixa flexibilitat que és facilitadora i necessària. Per exemple, a l'octubre pot ser que no es tinga la necessitat d'utilitzar el menjador escolar o les activitats extraescolars i sí a partir de  febrer perquè es troba un treball, per exemple.
Les persones negacionistes de la jornada contínua no entenen i no saben contestar quan se'ls explica que tots els col·legis de la Comunitat Valenciana tenen des de sempre dos mesos amb jornada contínua al setembre i juny. És més, fins i tot d'octubre a maig hi ha dies amb jornada contínua, que són les vesprades formatives per al professorat. I les seues dades alterades i pseudo-estudis no resisteixen aqueix bany de realitat i veritat.
A l'alumnat dels centres amb jornada contínua els afecta una espècie de *criptonita que fa que baixe el seu rendiment escolar, dormen menys, que tinguen més hores amb pantalles, altere els seus bioritmes i mengen pitjor, etc, etc.. Falta atribuir a aquesta jornada ser els culpables del canvi climàtic.
Davant aquestes afirmacions tan gruixudes cal contestar-los: l'alumnat de setembre, juny i els dies setmanals que hi ha tard formativa i no hi ha classes a la vesprada en els col·legis de jornada partida: on es recullen les dades d'aqueixos dies en els pseudo estudis “científics” que tant nomenen? Sembla ser que la *criptonita de la jornada contínua que provoca aquests efectes perversos no afecta aqueixos dies a l'alumnat dels col·legis de jornada partida: “la jornada partida sembla ser que és l'antídot”. Però la jornada partida (sí, la de tota la vida) no arregla l'absentisme, el fracàs escolar, la inclusió, etc, etc… no, sembla que no. Llavors? Perquè ens estan venent fum els i les negacionistes i talibans de la jornada partida.
El problema del tipus de jornada escolar va molt més allà de la dicotomia partida/contínua. És un problema de racionalització dels horaris laborals a Espanya. De tots els horaris laborals. De la bretxa salarial. Encara existeixen horaris laborals de sol a sol, que sembla de segles passats però no ho són. Les famílies tenen horaris que no coincideixen amb els horaris escolars (independentment del tipus de jornada que siga) i això llastra l'educació i l'ensenyament real.
Cal treballar per a viure. No cal viure per a treballar. I això és una cosa fàcil de dir i difícil d'aconseguir hui dia amb els ritmes de vida actuals.
D'igual manera que es racionalitza l'horari escolar amb la jornada contínua també es pot racionalitzar l'horari laboral amb un únic torn de demà o vesprada (6 hores diàries), dos torns de matí i vesprada (12 hores diàries amb diferent personal per cada torn) o fins a tres torns si és necessari (18 hores diàries amb diferent personal per cada torn, òbviament). Aqueix tipus d'organització laboral rotatòria o no, ja existeix i ja està inventada. Supermercats, grans superfícies, grans magatzems, funcionaris i cossos i forces de seguretat de l'Estat l'apliquen des de fa molt temps amb normalitat i amb èxit; Sense la necessitat de modificar les lleis laborals, que també es podria, com s'ha realitzat ja. D'aquesta manera hi ha un temps per a treballar continu, un temps per a menjar i un temps per a viure i més lúdic. Els sona la proposta? Sí, és aplicar la jornada contínua a l'horari laboral.
Finalment, cal destacar que per a realitzar una consulta o votació en la qual s'exigeix més del 55% del total del Cens és una anomalia democràtica que no succeeix en cap consulta o votació del món. En totes elles només es té en compte a les persones que emeten lliurement el seu vot. Doncs per al canvi de jornada escolar a la Comunitat Valenciana sí que passa: les persones que no voten compten com un no.
Ací a la Comunitat Valenciana, hem encara de donar les gràcies les famílies perquè és pitjor el cas de Catalunya, on el Departament d'Educació, *abalado per les tesis de la Fundació Bofill ha decidit prohibir realitzar cap mena de consulta o votació per al canvi de jornada escolar malgrat que moltes famílies i plataformes reclamen aqueixa possibilitat. Les consultes i votacions es reclamen per a altres coses amb independència de si és per a canvis del tipus de jornada escolar.
Es podria pensar que Catalunya té millors % de fracàs escolar o d'obesitat infantil que la Comunitat Valenciana, per exemple. Doncs no, són similars. Un altre exemple que explica que la jornada partida no millora el rendiment escolar ni el fracàs escolar ni l'obesitat infantil.
D'aquesta manera, Catalunya, en el 2023, és l'única comunitat autònoma d'Espanya sense tindre la possibilitat de canvi en la jornada escolar. Fa molt temps en unes illes afortunades com són les Illes Canàries van tindre el mèrit de ser la primera comunitat autònoma a poder gaudir de la jornada contínua l'any 1992.

Article de Bernat Pascual Briz, llicenciat en Història Contemporània, mestre d'Educació Física, fundador de la Xarxa de Centres amb Jornada Contínua de la Comunitat Valenciana, director del CEIP PEPITA GREUS d'Alginet (València). Primer col·legi amb Jornada Contínua a la Ribera Alta des del Curs 2016-2017.