Ara fa set dies celebràvem amb sonors riures, grans bravos, lleugeres boirines i importants dubtes els 30 anys del Club de Córrer Peus Quets. Coses que als més bons i grans clubs... ocorren, i no pot la crònica deixar de reflectir-ho. I reflectir-ho es... cosa únicament meua, voluntària, calibrada i madurada. Qüestió de fer pensar una mica més enllà de lo palpable a tot el Club, qüestió de fer reconsiderar obres i actuacions dels membres del Club respecte de les necessitats, “obligacions” i deures del afiliat envers el Club.  Coses que ocorren diuen fins i tot a les millors famílies, i que en aquest cas el Club s’ encarrega de solucionar. Un dels lemes que el meu pare em va inculcar: -No plores pel problema, busca solució!- En això estem! I jo estic obert a preguntes de qui vulga  formular-m’ en.
La vessant activa del Club, aquesta setmana, arranca a Benimodo on coincideixen dotze apòstols blavets i blavetes, estos sense ànims d’ evangelitzar... però si amb la voluntat de passar-s’ ho  bé i de contagiar la alegria a la resta de Runners. Els 10K de Benimodo son calentets, als menys el dissabte que es corre la major part del temps cara al sol i on, sense parèixer-ho, el recorregut pica lleugerament amunt cap a la sèquia reial, cosa que fa pensar al corredor: -... avui no vaig ni a tirs!- Li han venut que Benimodo es pla! Anècdotes..! Manu Lena  i Paco Mompó van per baix de 5. Manu a 4:10 i Paco a 4:44. Més que bé! Luis Berriales i Lourdes Lledó passen meta a penes per dalt de 5:00. La resta dels dotze apòstol entra a la goma de l’ arc de meta animosament, festivament i ... sorollosament! En honor a la veritat, el somriure i la felicitat pinten els rostres de les Peuetes en meta... sempre!
Mentre ens repartim la Ribera i la Safor per a fer kilòmetres d’ entrenament a peu i en bici, de bon matí, a Barracas, Castelló, Pepe Ciscar corre la Marató de Ojos Negros. 42K que descorren per la via fèrria, avui desafectada, que transportava el mineral extret a les mines de l’ Aragó rumb als Alts Forns de Sagunt. Llevat de dos o tres desnivells que empinen el recorregut, la resta, el 85%, davalla en direcció al mar amb meta en Navajas, havent passat per Viver, Caudiel i Jérica abans. Cursa molt agradable, fresca i diferent, amb grans rectes de pista ampla i corredora i dolces corbes que no frenen la cursa. Encara que buida de públic llevat dels pobles que travessa, es una carrera molt acollidora en quant a la natura que l’envolta. La meua sensació, d’ haver-la corregut, seria de fer-la amb seny i paciència per a gaudir de la Via verda, de l’ entorn i de l’ aire pur! I es lo que Pepe aconsegueix: disfrutar. Eixe es el benefici vertader i la realitat enriquidora d’ aquest esport: patir... gaudint de la llibertat, de la natura i de l ‘ esforç. No es en absolut una contradicció. I sinó... proveu-ho!
Xirivella aporta a la jornada una cursa gratuïta. 6900m gratuïts! Això que vos dic ja no es veu a cap lloc d’ este planeta Runner on tot se paga, on abans de cordar-te les sabatilles ja t’ has desfet d’ uns quants Euros d’ inscripció! I damunt, a Xirivella, la borsa del corredor es molt bona. Els Peus Lleugers Xirivellencs tenen un parell de ...!
Rosa Garcia marca 38:50 en meta, igualment gaudint de la cursa, sense pretensions però sí amb molta fe. Un diumenge de bon matí trobe molt lloable el participar, el gaudir, el donar-se de cos i ànima en una prova de cursa a peu... per a rebre només que una mesurada dosi de satisfacció i un petit xut de benestar! Però per damunt d’ això hi veig una persona feliç més!
Un trail tanca les activitats de Peus Quets. Navalón se descara presentant el seu primer trail. Poc puc aportar sobre el perfil del lloc, més ben dit, de la cursa perquè no en sé cap detall. El que sí sé es que no es una zona còmoda. Coneixent la orografia dels voltants, vos puc assegurar que no haurà sigut un passeig de “coser i cantar”. Vicent Clar corre el trail, els 24K. Valent muntanyenc que es troba bé fent-ne 10 com 20... com 40! Ofereix-li desnivells de roca, pedra, sendes, pista i matolls... i tindràs un home feliç!
Ramon Monjo, Maritere Reig i Empar Badía van a la 14K. Intensa també, dura, tècnica, amb roca dura i pedra solta, amb frondosa vegetació o quasi desèrtica, on passes de la més rica exuberància a la més depauperada escassetat! El Caroig es així. Maritere que es una avesada “trailera” acompanya Empar, que tot just comença. I van bé. A traure’ n unes bones vibracions. Es important començar emportant-te sensacions positives, captant lo que la muntanya te brinda i comprenent lo que tu li pots aportar.
Ramon travessa meta fent tercer al Sprint Trail, Master masculí (+ de 50a) en 1h24:15. “Tiempazo” dirien a la radio! Al voltant de 6mn/km... en muntanya! Qui s’ hi apunta? Qui dona més?  Podi, premi, aplaudiments i satisfacció!
Així hem passat el cap de setmana. Asfalt, muntanya, bicicleta, de tot un poc i de poc... un molt... “Overbooking” en tot i a més amb problemes per resoldre, amb disquisicions i discrepàncies, amb punts de vista encontrats i punts d’ actuació convergents, amb enfocs contradictoris i mirades convergents... imatge pura de la condició humana. A Peus Quets sabrem resoldre les nostres contradiccions íntimes, reconduint i reenfocant-ho en un temps record!.  Es el compromís de la Junta i el mandat de tot el Club.