Flor de cactus (manipuleu amb precaució) | Juli Verd
Ho hem pogut llegir a l’edició impresa de La Ribera del Levante-EMV de diumenge 5 de juliol. No cal recórrer a l'hemeroteca, el diari encara està calent i arribem a temps de fer-lo servir per amerar els orins del gat: Elena Bastidas es refereix a l’actual equip de govern d’Alzira com
nacionalsocialista. Ho ha deixat caure com qui no vol la cosa: nacionalsocialista. Una gracieta. Una ocurrència. Un joc de paraules que se li ha vingut al cap. Per a Bastidas, l’equip de govern composat per regidors electes de Compromís, PSPV-PSOE i EUPV és
nacionalsocialista i com que ho ha dit en castellà em cal copiar la definició que del mot en fa la RAE: “Movimiento político y social del Tercer Reich alemán, de carácter pangermanista, fascista y antisemita”.
Al sendemà de prendre possessió del càrrec, l’actual alcalde Diego Gómez, manifestava que no entraria mai en les provocacions de Bastidas i es dedicaria a treballar. Alabe la praxis, ara bé, qui calla atorga i qui calla o acota el cap o s’arronsa de muscles o mira cap un altre costat o fa com qui no sent, està tolerant que es qualifique als ciutadans que han dipositat el seu vot en algun dels tres partits de l’equip de govern com a
nacionalsocialistes. Cal exigir una rectificació.
Fa quinze dies i també en Levante-EMV Juan José Millàs escrivia un article referint-se als tuits del l’exregidor de cultura de l’ajuntament de Madrid i poca-gràcia Zapata. Deia Millàs que un tuit pot acabar convertint-se en una escopinada que algú llança al cel i que, tard o d’hora, acabarà caiguent-li damunt. Esperem que a Bastidas l’escopinada li retorne com caiguda del cel.