Peus Quets de Sueca compta 'amb prou i bona matèria'

El cap de setmana dona molt de sí a Peus Quets

Sense voler, si fa no fa, aquest cap de setmana es plantejava lleuger, dels que hom creu magres, prims de substància, poc divulgables i pobrament nutritius!
Vet on que no! Greu error el d’ este cronista desconfiat i incrèdul davant la sorprenent capacitat dels Peuets i Peuetes inscrivint-se a una cosa o altra, per ací prop o una mica més enllà... dona igual. La qüestió es no quedar-se a casa, “fregonetjant”, fent bricolatge o “crochet” sent en aquest cas el dilema... -com m’ ho muntaré?
No sabem que fer el diumenge de matí! Agafem la bici i ens peguem una pallissa des de Sueca fins a Barxeta i al Pla de Corrals, i arrodonint baixarem per Barx... amb la voluntat de fer alguna cosa més positiva que torcar la pols al menjador de casa...
Que fem este diumenge xics i xiques? Un esmorzaret de 15 kilometrets... com a campions que som. Home, es que diumenge no es dia de bugada i planxa, que coll...!
O, mira, anem a caminar de Sueca al Perelló, del Perelló al Mareny i del Mareny, després del esmorzar... cap a casa, pas a pas sense defallir. El cap de setmana dona molt de sí a Peus Quets.
Dissabte vesprada 900 Runners se citen a Jesús Pobre. La 20ª Volta Popular al afamat poble de la Marina compta un pèl menys de 10 kilòmetres (9.400). Als estreps del Montgó, entre Xàbia i Gata de Gorgos, no hi ha fortes pujades i baixades, però si importants i seguides, constants i de les que, ja mancant poc per meta, entre esbufecs i gemecs, el corredor esgotat constata i se pregunta...:  “un’ altra?”
Però tot acaba, i més si son corredors que saben sofrir, veterans que tenen assumit que passar meta es lo que compta i així ho fan els sis Peuets i Peuetes que han volgut fer les... marines! Maribel Soriano, Inma Ortells, Angeles Bernal, Juan Franco, Miquel Morera i Toni Llopis són la gent del Club que passeja l’ escut a les faldes del Montgó. Conservant cadascú la seua línia, fan uns cronos molt bons, com si el recorregut hagués sigut pla i la meteorologia els hagués regalat una especial frescoreta per a córrer a gust!
Lo que es desprèn de la experiència es la seua satisfacció de concloure una carrera com eixa, cansats, es evident, però a gust, i amb la ferma intenció de fer una caminada, l’ endemà, diumenge al matí, d’ una vintena de kilòmetres. Uns monstres!
Manolo Mañez, a Suïssa, viatja a més de tres hores i mitja de Niederdorf, per a córrer al bosc de Winterthur. Un plujós però preciós circuit de 10K, dins d’ un bosc de fajos, roures, castanys i coníferes sobre un terreny de colines suaus i llacs com el de Constança, fruit de la erosió dels glaciars del Würm fa més de 10000 anys. Una llarga pujada de 5km ininterrompuda i una llarga baixada d’ uns altres 5 kilòmetres més porten Manolo a meta en els 55 minuts que s’ ha marcat per a anar rodant-se poc a poc. Tenacitat, constància i voluntat. Eixes tres premisses marquen el caràcter i el progrés d’ un corredor. Sens dubte Manolo les atresora!
Quatre blavetes descobreixen a la premsa, una nova cursa que es disputa al Cap i Casal,  de 6000m, la Iª Volta a Peu Fundació València C.F. 6500 persones en un circuit que recorre el Pont de la Peineta, l’ Avinguda d’ Aragó, l’ Albereda, el Parotet... i que acaba al bell mig de la gespa del Mestalla! Grandiós, sublim final, inèdit i original a més de corprenedor. Esther Signes, Reme Beltran, M. José Sanz i Mila Sifre relaten la experiència entusiasmades i radiants. Han fet una cursa totes tres al voltant de 5:20, fent menys de 32 minutets per als 6K, i entre eixes 6500 ànimes riuen quatre Peuetes contentes, quatre dones felicíssimes, quatres cors pletòrics.
Doncs jo que pensava que aquest cap de setmana tindríem poc que dir, encara hem trobat on i com posar negre sobre blanc algun que altre paràgraf per a deixar constància dels fets que ocorren al Club de Córrer Peus Quets.