Peus Quets participa en el 6è Trail i Marxa Senderista La Mallà-Serralades de Barxeta

"Els Peuets anem a passar tots per meta, sense abandons, quasi tots contents de la nostra cursa"

Les 9:00 del matí, frescoreta, -1ºC. 26 Peuets i Peuetes ens disseminem entre més de 1000 muntanyencs a la línia d’ eixida del 6è Trail i Marxa Senderista La Mallà-Serralades de Barxeta. De nosaltres, huit, van a fer els 21,300K del Trail, amb 975m de desnivell positiu, i els altres anem a fer la Marxa de 18,500K amb 650m positius, on també tindrem que córrer molts trams si no volem arribar fora de control, amb el crono desactivat i l’ arc de meta desmuntat.
A l’ eixida, abans del coet que posa el cronòmetre en funcionament, les veus son vives, els bots de nervis o de fred se multipliquen, els bastons repiquen a l’ asfalt de la plaça Josep Lorente de Barxeta, el speaker no para... és que també té fred! “...E  S  P  A  R  T  A  N  O  S, cual es vuestro oficio?...” crida! Booom! Les 9h04. Mouen els de la Mitja Marató. Els de la marxa ho fem tan sols 3 minuts després. Llançats, uns a pels 21, els altres a pels 18! Allà que anem!
Ben pocs son els que no porten guants i casquet, buff o braga. El cel net, el vent glacial, i els marxadors... gelats! En honor a la realitat, els de la marxa corren també... i no poquet. Tot es roba que dins d’ uns minuts ens sobrarà a tots. Quant no fa calor, el Runner se la busca!
Uns quants turons i barrancs ens esperen, 8 de cada, i per als de la Mitja, més! La zona es un seguit de pujades i baixades d’ arbres i matoll baix, i que també presenta alguna costera molt, massa empinada, amb cordes per a ajudar-se a vèncer el desnivell o sense. No es “pan comido” que diuen els Castellans. Allò es pista m’ havien venut, pujadetes i baixadetes, bona per a disfrutar, deien! Es dura. I per a més premi, li han sumat una nova travessa amb més desnivell cap amunt i salts, si no perillosos, sí compromesos, abans d’ acabar, a kilòmetre i mig de l’ arribada. Els xafats del trail la veuen bonica, i... si bonica si que es, però per a passejar-hi!.  Els Peuets anem a passar tots per meta, sense abandons, quasi tots contents de la nostra cursa. Cansats evidentment, avui assabentats uns de lo que es un trail o una marxa-trail, els altres, coneixedors de la duresa de eixe tipus de proves, cansats també!
Ramón Monjo fa un més que destacable crono amb 2h16 a la Mitja Marató i fa 7è a la seua categoria de Veterans B corrent a 6:27. Realment un molt i molt bon temps. Joan L. Garcia entra en 2h23 i Vicente F. Clar en 2h39. Pascual Azorín, Gema Rosell i Luis Gimenez marquen 2h41. Sis campions per baix de les tres hores en una prova per a valents.  A la Marxa-Trail, deixeu-me que ho batege d’ esta manera, també tenim bons resultats. Pepe Ciscar entra en 2h41, Pepa Baldoví en 2h59 i Mila Sifre en 3h04. La resta, que com estos tres anomenats, son tan sols Runners d’ asfalt, acaben honrosament la difícil prova.    
Jo mateix que he començat a córrer passant-ne a més de 200, he acabat veient com després em passaven a mi més de 300, afligit de més rampes a les cames qui hi ha al Tour de França, i es que arrastrar aquesta panxa per muntanya de la bona, es “canyero”! Però m´ han vingut a la ment totes aquelles “fórmules” que les persones se solen repetir en el seu fur intern i que m’ anaven desgranant Peuets i Peuetes ahir al grup de whatsapp. El –no hay dolor- de Luis, -mentre hi haja “carajillo” vaig- de Josep, el de Lourdes –per la mare que m’ ha parit que ho acabe-, el això no té que poder en mi- de Dolo, Prese i alguns més, i el –si els altres poden, jo també- de Sari, i el de Emilio –hi ha que creure-s’ho-, o Mònica que li lleva kilòmetres a la prova! Jo senzillament vaig fer lo que sempre he fet i com diu la nostra Lourdes Lledó: per la mare que m’ ha parit, que entre a meta encara que siga reptant! 3h33 en meta, quasi reptant. M’ he provat. El test ha sigut dolorós però no ha sortit malament. Si se vol se pot! Ara bé d’ ara endavant, em sembla que açò ho deixaré per als joves i els... inconscients, o donat que ara, jove, ja no puc ser sols em queda agafar la via de la inconsciència!