Orfe de noticia esportiva al Club m’ he vist comminat per la circumstancia fallera a fer vacances... crònicament parlant. Així, després de esta aturada forçada, tornem a reprendre curses i activitats en visos de rebaixar l’ excés acumulat de bunyols, xocolata, gintònics i cava. Una xicoteta cursa que el Club va posar en marxa fa cinc anys fou la única activitat que es celebrà la passada setmana: la “Vª Corre les Falles”, una trotada des de la seu de Peus Quets a ritme festiu, al voltant de cadascuna de les falles de Sueca en homenatge a la festa josefina, pròleg de la anhelada primavera. Un familiar soparet de germanor tancà la celebració fallera. Aquesta setmana que acabem de cloure ens deixa alguna activitat més.
La secció de Senda Quets realitza la seua sortida mensual a la muntanya. La que avui ens ocupa es la pujada al Pic del Remei, a la Serra Negrete de Utiel. Senzilla excursió de poc desnivell acumulat, al voltant de 390m, 12km, còmoda de recórrer. Iniciem la ascensió des de Estenas, una vegada ens hem empassat l’ esmorzar a la placeta del Reguero, però prompte desistim de la primitiva idea d’ emprar la ruta del PR 177. Es totalment impracticable! Els temporals de neu del darrer Gener i els violents vents posteriors han provocat un vertader desastre ecològic. Hi ha milers de pins i fins i tot carrasques que no han pogut suportar el pes de la neu acumulada i la virulència dels vendavals que seguiren. Milers d’ arbres trencats per la meitat, esgarrats o fins i tot arrencats de soca-rel, amb troncs de més de vint-i-cinc centímetres de diàmetre, forts i sans, seccionats com senzills i dèbils escura-dents!
Front a l’ inesperat contratemps, Toni Llopis opta per fer el trajecte pel GR, una mica més avall, tot pista forestal, i si bé menys atractiu i una mica més curt, totalment viable. En poc temps estem al Santuari de la Verge del Remei. Edifici imponent per ser una ermita, erigit al S.XVI, reconstruït al XVII i remodelat al XVIII congracia tres estils arquitectònics, mudèjar, barroc i neoclàssic. Una mica més amunt, una petita urna amb una imatge marca el lloc on conta la llegenda mística que la Verge aparegué. Uns altres escrits divulguen que la imatge de la Mare de Deu del Remei fou “tornada” després de una batalla a la platja de Cullera per un eremita de Burgos, Juan de Argés, al 1573 i que uns pastors toparen al Negrete amb la imatge de la Moreneta de Cullera. Entre les dos poblacions hi ha des de llavors un especial vincle. Les restes momificades del eremita descansen a la cripta sota l’ altar. Continuem pujant cap al pic, on arribem en poc més de mitja hora. Antenes de telefonia, televisió i radio ericen el cim de ferros vestits de parabòliques, transmissors, receptors i moduladors de freqüència... que desmilloren l’ entorn tot i sent avui esta tecnologia tant necessària. D’ allà tota la plana d’ Utiel escampa tranquil•la i sols per a nosaltres la seua immensitat. Foto de rigor i mamprenem el descens, fletxats cap al dinar de “Casa la Abuela”. Dia agradable, assolellat i lliure de les pluges, freds i neus que ens havien pronosticat.
A Requena, ben propet d’ on deambula Senda Quets se corre el 15K La Vega Tierra del Vino. No falla! La parella “Top” de Peus Quets, Pascual Azorín i Prese Claver allà que van.
Declarar pla el perfil de la cursa es atzarós. Si bé entre el punt més alt de la prova i el més baixet sols hi ha trenta metres escassos, els 15K son un rosari de costeretes picant ara amunt i ara avall, i ara amunt i ara avall, i així cada kilòmetre durant tots i cadascun dels quinze! Trenca cames, eixuga pulmons i esgota cervells m’ ha paregut a mi el recorregut del 15K La Vega. No obstant, creixent-se amb la dificultat, Pascual corre a 4:41 el Gran Fons fent 1h10:13. Notable! I Prese marca 1h13:37, com al Gran Fons de la Valldigna del Febrer, crono que li permet pujar per enèsima vegada al podi en un merescudíssim segon lloc. Excel•lent! Tornem doncs, després de la parada fallera a prendre-li el pols a la competició, a la muntanya i a la activitat física amb il•lusió i força. Esperem que els lesionats se reintegren prompte al sí de la tropa.